Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Al 1980 en Josep Zapater va fundar la Fusteria Xerric, després de deixar una feina en un taller on treballava a Rubí va decidir muntar el seu propi negoci. Com el mateix nom indica, el lloc escollit va ser al carrer de Xerric, on abans el seu sogre tenia un taller de manyà.
Fa dos anys, quan es va jubilar, el seu fill Josep va agafar les rendes del negoci amb el qual ja treballava des de feia temps. “Sempre hem fet el mateix, encàrrecs, i tot el que ens han demanat. Ens va costar una mica poder-nos introduir al negoci, primer vam començar amb un treballador i vam arribar a tenir-ne 6. Hem passat diverses crisis, però cap com aquesta”, explica el Josep pare. “El que ens ha salvat el negoci és que sempre hem fet de tot: anar a posar un pany o reparar una cadira, a èpoques de vaques grasses hi havia qui no ho volia fer”. Explica el Josep. El seu fill, que porta el mateix nom que ell, destaca que “és molt important fidelitzar els clients i el tracte proper és molt valorat per aquests. Em passo el dia anant a les cases a prendre mides i a fer pressupostos. Tenim diferents tipus de clients, la majoria –un 90%– particulars, molts de Sant Cugat, però també de Barcelona, Sabadell, Bellaterra... Anem on hi hagi la feina”.
El repte de sobreviure
En Josep fill explica que ara el més important és mantenir-se, “vam provar d’obrir una nau a Rubí fa 4 anys i vam haver de tancar per la crisi”. Ara diuen que tenen més feina que fa dos anys i que a poc a poc sembla que la crisi va passant. “Els clients et demanen que ajustis el pressupost, perquè la competència ho fa més econòmic, i és clar, el benefici és menor” . Assegura que els fa mal la competència deslleial .“ Han tancat molts de tallers amb la crisi i hi ha qui treballa pel seu compte, i no paga impostos. Tot just ara la gent entén que jo els he de cobrar l’IVA perquè sóc un taller legal”. Amb tot, Josep Fill assegura que en el fons l’objectiu és seguir treballant per pagar factures i tenir un sou digne.
Fa dos anys, quan es va jubilar, el seu fill Josep va agafar les rendes del negoci amb el qual ja treballava des de feia temps. “Sempre hem fet el mateix, encàrrecs, i tot el que ens han demanat. Ens va costar una mica poder-nos introduir al negoci, primer vam començar amb un treballador i vam arribar a tenir-ne 6. Hem passat diverses crisis, però cap com aquesta”, explica el Josep pare. “El que ens ha salvat el negoci és que sempre hem fet de tot: anar a posar un pany o reparar una cadira, a èpoques de vaques grasses hi havia qui no ho volia fer”. Explica el Josep. El seu fill, que porta el mateix nom que ell, destaca que “és molt important fidelitzar els clients i el tracte proper és molt valorat per aquests. Em passo el dia anant a les cases a prendre mides i a fer pressupostos. Tenim diferents tipus de clients, la majoria –un 90%– particulars, molts de Sant Cugat, però també de Barcelona, Sabadell, Bellaterra... Anem on hi hagi la feina”.
El repte de sobreviure
En Josep fill explica que ara el més important és mantenir-se, “vam provar d’obrir una nau a Rubí fa 4 anys i vam haver de tancar per la crisi”. Ara diuen que tenen més feina que fa dos anys i que a poc a poc sembla que la crisi va passant. “Els clients et demanen que ajustis el pressupost, perquè la competència ho fa més econòmic, i és clar, el benefici és menor” . Assegura que els fa mal la competència deslleial .“ Han tancat molts de tallers amb la crisi i hi ha qui treballa pel seu compte, i no paga impostos. Tot just ara la gent entén que jo els he de cobrar l’IVA perquè sóc un taller legal”. Amb tot, Josep Fill assegura que en el fons l’objectiu és seguir treballant per pagar factures i tenir un sou digne.