Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
A principis dels anys setanta, Sant Cugat era poc més que un poble on l’agricultura encara jugava un paper decisiu en l’activitat econòmica. En aquell municipi, encara eminentment rural, només la fàbrica de components d’automoció de l’empresa Delphi posava el seu granet de sorra en un tímid sector secundari. Durant aquells anys, però, una empresa va apostar per Sant Cugat com a ubicació per construir la seva seu corporativa.
Catalana Occident es convertia així en la primera gran empresa que demostrava que Sant Cugat podia ser un lloc atractiu, fora de Barcelona però no gaire lluny, per fer negocis amb majúscules. Molts altres seguirien ben aviat el seu exemple.
La creació d’un ecosistema
Ja als anys vuitanta, dues empreses van seguir els passos de la multinacional de les assegurances. Eren també dues multinacionals i també es van instal·lar al que ara coneixem com el Parc d’Activitats Econòmiques de Can Sant Joan. Eren Hewlett Packard i Sharp. El sector secundari guanyava protagonisme a la vegada que l’agricultura es relegava cada cop més a una paper secundari.
Aquestes empreses juntament amb altres com els Laboratoris Ferrer, Lubrizol i més tard la conflictiva instal·lació de Boehringer a Can Mates van contribuir a la creació del que s’anomena un ecosistema de negocis que anava omplint poc a poc els afores de la ciutat. El centre de Sant Cugat quedava governat pel petit, un comerç que també creixia encoratjat per la vianantització del nucli urbà.
Els nous sectors
Hi ha dues fites que també s’han de mencionar per acabar d’entendre com el mapa dels negocis de Sant Cugat ha acabat sent el que és. Quan les grans empreses ja havien identificat Sant Joan com a indret estrella els negocis de mida més reduïda van trobar el seu espai al SC Trade Center primer i a Creàpolis uns anys més tard.
Ja a la segona dècada del segle XXI, Sant Cugat ha estat capaç de combinar dos perfils d’empresa molt diferents però que es complementen a l’hora de dibuixar el mapa dels negocis. Per un costat hi ha una “zona de seus” on podem trobar empreses tant importants com Grifols, iGuzzini, Roche, Banc Sabadell, Cirsa o Accenture. Per l’altre costat tenim una “zona emprenedora”, més diversificada geogràficament, on companyies petites i nous projectes troben un lloc ideal per començar a funcionar i, amb sort, créixer tant com alguns dels seus veïns.
No seria just oblidar el lideratge i el foment d’aquesta tipologia d’empreses que ha dut a terme l’Ajuntament des de l’època d’Aymerich fins a l’era Conesa. Agradi o no, Sant Cugat ha fugit recentment de grans projectes com el d’Ikea preferint iniciatives menys cridaneres però no per això amb menys pes. Des de fa gairebé set anys (crisi) sentim alcaldes i regidors explicar que el seu objectiu principal en matèria de foment de l’activitat econòmica és la creació d’ocupació.
El reportatge es pot veure sencer al Diari de Sant Cugat del 14 de febrer del 2014. Pots trobar-ne un resum a: Sant Cugat: zona empresarial ‘premium’
Catalana Occident es convertia així en la primera gran empresa que demostrava que Sant Cugat podia ser un lloc atractiu, fora de Barcelona però no gaire lluny, per fer negocis amb majúscules. Molts altres seguirien ben aviat el seu exemple.
La creació d’un ecosistema
Ja als anys vuitanta, dues empreses van seguir els passos de la multinacional de les assegurances. Eren també dues multinacionals i també es van instal·lar al que ara coneixem com el Parc d’Activitats Econòmiques de Can Sant Joan. Eren Hewlett Packard i Sharp. El sector secundari guanyava protagonisme a la vegada que l’agricultura es relegava cada cop més a una paper secundari.
Aquestes empreses juntament amb altres com els Laboratoris Ferrer, Lubrizol i més tard la conflictiva instal·lació de Boehringer a Can Mates van contribuir a la creació del que s’anomena un ecosistema de negocis que anava omplint poc a poc els afores de la ciutat. El centre de Sant Cugat quedava governat pel petit, un comerç que també creixia encoratjat per la vianantització del nucli urbà.
Els nous sectors
Hi ha dues fites que també s’han de mencionar per acabar d’entendre com el mapa dels negocis de Sant Cugat ha acabat sent el que és. Quan les grans empreses ja havien identificat Sant Joan com a indret estrella els negocis de mida més reduïda van trobar el seu espai al SC Trade Center primer i a Creàpolis uns anys més tard.
Ja a la segona dècada del segle XXI, Sant Cugat ha estat capaç de combinar dos perfils d’empresa molt diferents però que es complementen a l’hora de dibuixar el mapa dels negocis. Per un costat hi ha una “zona de seus” on podem trobar empreses tant importants com Grifols, iGuzzini, Roche, Banc Sabadell, Cirsa o Accenture. Per l’altre costat tenim una “zona emprenedora”, més diversificada geogràficament, on companyies petites i nous projectes troben un lloc ideal per començar a funcionar i, amb sort, créixer tant com alguns dels seus veïns.
No seria just oblidar el lideratge i el foment d’aquesta tipologia d’empreses que ha dut a terme l’Ajuntament des de l’època d’Aymerich fins a l’era Conesa. Agradi o no, Sant Cugat ha fugit recentment de grans projectes com el d’Ikea preferint iniciatives menys cridaneres però no per això amb menys pes. Des de fa gairebé set anys (crisi) sentim alcaldes i regidors explicar que el seu objectiu principal en matèria de foment de l’activitat econòmica és la creació d’ocupació.
El reportatge es pot veure sencer al Diari de Sant Cugat del 14 de febrer del 2014. Pots trobar-ne un resum a: Sant Cugat: zona empresarial ‘premium’