Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Han posat nom i cognom als problemes actuals de la dona professional, i l’han fet des de diferents àmbits. La igualtat al món laboral, la innovació als negocis, la conciliació arran la maternitat i la dependència, els reptes de l’alta direcció i les noves responsabilitats són algunes de les temàtiques que s’han abordat aquest matí de dijous, 16 d'octubre, al I Congrés de Salut, Benestar i Empresa per a la Dona Directiva i Empresària Women 360º Congress celebrat a EsadeCreapolis, a Sant Cugat del Vallès. Un espai de reflexió amb un públic eminentment femení -format per vora 300 dones- que ha posat negre sobre blanc els reptes de l’empresa per al segle XXI.
Mireia Ranera, durant la seva ponència. Cedida
Cal una nova organització del treball
“És necessària una nova organització del temps de treball, amb nous equilibris perquè fan falta nous lideratges i noves actuacions positives per a la igualtat”, ha afirmat Sara Berbel (@saraberbels), doctora en psicologia social per la Universitat de Barcelona. Berbel ha intervingut en el primer debat-col·loqui Empresa, dona, èxits i reptes on les expertes han explicat la realitat social dins el món de l’empresa, on la situació de la dona continua lligada a la maternitat i el seu rol de responsable de la llar.
"Mentre no existeixi igualtat en la llar, no existirà igualtat fora d'ella”, ha matisat Berbel. “Les dones no volen escollir, però les condicions socials les obliguen perquè se'ls demana total disponibilitat en els dos àmbits i això és imposible”.
En la defensa d’un canvi de model ha incidit també la ponència de Sara Moreno (@SaraMorenoColom), professora de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona: “Tenim 3 problemes: bretxa salarial, segregació horitzontal i vertical”, ha exposat. En la seva opinió, al mercat laboral hi ha més dones que fa 20 anys enrere, però no tantes com a homes. “Aquestes dones viuen una permanent sensació de la ‘doble presència’, que no resolen conciliant, sinó acumulant jornades laborals”.
Adaptació al nou paradigma
Mireia Ranera (@mranera) col·laboradora de VIAempresa i sòcia de l’empresa Incipy, ha parlat sobres els reptes a afrontar arran el canvi de paradigma que s’està produint. “Internet ens està igualant i, per tant, el nostre estil de lideratge ha canviat”. L’especialista en temes digitals considera que cal gestionar “d'una manera diferent” per generar empreses més preparades per innovar i preparar-se per als nous entorns.
Ranera anima dones i homes a ser innovadors i no tenir por al canvi, al risc de la transformació, perquè aquí s’assoleix l’èxit.” No hi ha res escrit, per tant cal no tenir por a canviar coses que ja estaven establertes. Estem en un món de tant canvi que tots podem ser líders”, ha aventurat amb seguretat l’empresària.
Aprendre a gestionar l’entorn
“La clau de l'acció directiva no és ser un expert de la matèria sinó saber gestionar el coneixement de totes les persones i orientar-ho cap a la qualitat. A partir d'aquí, és important limitar quin és el paper que juga la formació en el desenvolupament professional de les dones”. La veu d’Esther Sánchez (@estsanchezt), experta en dret del treball i gestió pública, s’ha fet forta en la segona part del congrés, sota el títol Lideratge, creences i valors.
Per a Sánchez, "l'organització del treball és industrialista, està obsoleta i és de gènere masculí perquè s'ha construït sobre models socials basats en el rol de el ‘guanyador del pa’". La també professora d'ESADE opina que les dones estan més formades encara que segueix la segmentació i no és tan important "perquè per a l'alta directiva, l'important no és gestionar als experts, sinó saber fer-los jugar junts".
Apostar per l’economia social
La radiografia del mercat de treball espanyol que ha fet Pilar Gómez-Urbano, presidenta d’honor de la Federació Espanyola de Dones Directives, Executives, Professionals i Empresàries (FEDEPE), ha estat, si més no, contundent: “El veritable problema què tenim és l'atur intern de les empreses que està en un 26% perquè la gent només treballa per cobrar. I això ve d'haver passat d'una economia de tonel, on tot es comprava, tot es venia, a una economia del rellotge de sorra”. La seva ha estat la ponència més aplaudida, per la sinceritat ‘punyent’ amb què ha explicat les claus per millorar.
Segons Gómez-Acebo, el perquè i per a què de cadascun defineix el com, per la qual cosa és imprescindible que cada individu reflexioni internament i treballi pel bé comú. “L'èxit és directament proporcional a les hores de si mateix i a hores d’ara hi ha molt poca gent que sap de si mateixa”. Conèixer-se un mateix és important però també conèixer la resta de persones que estan al teu costat", ha reflexionat. “Hem de preguntar-nos què són per a nosaltres els del costat, un cost o una inversió. Perquè tot intangible es converteix en tangible. Per això, sempre els dic als directius que el “Bon dia” va al compte de resultats: Si has dit ‘Bon dia, cost’, no esperis que et retornin inversió”.
Per a l’empresària, s’ha de passar d’una economia on prima l’euro a una altra on el fet importat sigui generar riquesa. “Avui dia ningú s’ocupa de ningú, ho he vist aquest matí venint en l’AVE i això és repartir pobresa. Hem de passar a una generació on el diàmetre del pastís que reparteix sigui il·limitat, basant-ho en la gestió d'intangibles”. En definitiva, sent menys sentimentalistes i més sentimentals.
Mireia Ranera, durant la seva ponència. Cedida
Cal una nova organització del treball
“És necessària una nova organització del temps de treball, amb nous equilibris perquè fan falta nous lideratges i noves actuacions positives per a la igualtat”, ha afirmat Sara Berbel (@saraberbels), doctora en psicologia social per la Universitat de Barcelona. Berbel ha intervingut en el primer debat-col·loqui Empresa, dona, èxits i reptes on les expertes han explicat la realitat social dins el món de l’empresa, on la situació de la dona continua lligada a la maternitat i el seu rol de responsable de la llar.
"Mentre no existeixi igualtat en la llar, no existirà igualtat fora d'ella”, ha matisat Berbel. “Les dones no volen escollir, però les condicions socials les obliguen perquè se'ls demana total disponibilitat en els dos àmbits i això és imposible”.
En la defensa d’un canvi de model ha incidit també la ponència de Sara Moreno (@SaraMorenoColom), professora de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona: “Tenim 3 problemes: bretxa salarial, segregació horitzontal i vertical”, ha exposat. En la seva opinió, al mercat laboral hi ha més dones que fa 20 anys enrere, però no tantes com a homes. “Aquestes dones viuen una permanent sensació de la ‘doble presència’, que no resolen conciliant, sinó acumulant jornades laborals”.
Adaptació al nou paradigma
Mireia Ranera (@mranera) col·laboradora de VIAempresa i sòcia de l’empresa Incipy, ha parlat sobres els reptes a afrontar arran el canvi de paradigma que s’està produint. “Internet ens està igualant i, per tant, el nostre estil de lideratge ha canviat”. L’especialista en temes digitals considera que cal gestionar “d'una manera diferent” per generar empreses més preparades per innovar i preparar-se per als nous entorns.
Ranera anima dones i homes a ser innovadors i no tenir por al canvi, al risc de la transformació, perquè aquí s’assoleix l’èxit.” No hi ha res escrit, per tant cal no tenir por a canviar coses que ja estaven establertes. Estem en un món de tant canvi que tots podem ser líders”, ha aventurat amb seguretat l’empresària.
Aprendre a gestionar l’entorn
“La clau de l'acció directiva no és ser un expert de la matèria sinó saber gestionar el coneixement de totes les persones i orientar-ho cap a la qualitat. A partir d'aquí, és important limitar quin és el paper que juga la formació en el desenvolupament professional de les dones”. La veu d’Esther Sánchez (@estsanchezt), experta en dret del treball i gestió pública, s’ha fet forta en la segona part del congrés, sota el títol Lideratge, creences i valors.
Per a Sánchez, "l'organització del treball és industrialista, està obsoleta i és de gènere masculí perquè s'ha construït sobre models socials basats en el rol de el ‘guanyador del pa’". La també professora d'ESADE opina que les dones estan més formades encara que segueix la segmentació i no és tan important "perquè per a l'alta directiva, l'important no és gestionar als experts, sinó saber fer-los jugar junts".
Apostar per l’economia social
La radiografia del mercat de treball espanyol que ha fet Pilar Gómez-Urbano, presidenta d’honor de la Federació Espanyola de Dones Directives, Executives, Professionals i Empresàries (FEDEPE), ha estat, si més no, contundent: “El veritable problema què tenim és l'atur intern de les empreses que està en un 26% perquè la gent només treballa per cobrar. I això ve d'haver passat d'una economia de tonel, on tot es comprava, tot es venia, a una economia del rellotge de sorra”. La seva ha estat la ponència més aplaudida, per la sinceritat ‘punyent’ amb què ha explicat les claus per millorar.
Segons Gómez-Acebo, el perquè i per a què de cadascun defineix el com, per la qual cosa és imprescindible que cada individu reflexioni internament i treballi pel bé comú. “L'èxit és directament proporcional a les hores de si mateix i a hores d’ara hi ha molt poca gent que sap de si mateixa”. Conèixer-se un mateix és important però també conèixer la resta de persones que estan al teu costat", ha reflexionat. “Hem de preguntar-nos què són per a nosaltres els del costat, un cost o una inversió. Perquè tot intangible es converteix en tangible. Per això, sempre els dic als directius que el “Bon dia” va al compte de resultats: Si has dit ‘Bon dia, cost’, no esperis que et retornin inversió”.
Per a l’empresària, s’ha de passar d’una economia on prima l’euro a una altra on el fet importat sigui generar riquesa. “Avui dia ningú s’ocupa de ningú, ho he vist aquest matí venint en l’AVE i això és repartir pobresa. Hem de passar a una generació on el diàmetre del pastís que reparteix sigui il·limitat, basant-ho en la gestió d'intangibles”. En definitiva, sent menys sentimentalistes i més sentimentals.