Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El catedràtic d’Economia Financera de l’UPF, Oriol Amat, va ser el protagonista de la segona xerrada sobre economia que organitza Òmnium Cultural a Sant Cugat. El ponent ja va advertir des del principi que parlaria de la situació econòmica a Catalunya i Espanya des de l’optimisme i mirant sempre la part del got que està mig ple. Segurament, per aquest motiu, va comença explicant que la davallada del PIB que tothom preveia que tindria forma de L, s’està demostrant que (com en altres crisis té forma de V).
No n’hi ha per tant
Amat va deixar entreveure que entre tots s’està magnificant la crisi i això provoca encara més crisi. “El pitjor any, el 2009, el PIB va caure un 4% i avui ja estem en zona de creixement tot i que sigui tímidament.” També va fer memòria històrica dient que l’any 1929 la recessió va arribar al 30% del PIB, cosa que evidencia que el sotrac que vivim no és tan èpic com alguns vénen.
Seguint amb el seu discurs allunyat del catastrofisme, Amat va exposar algunes dades que conviden a l’optimisme. “La productivitat de l’empresa catalana està pujant i el 2010 les empreses van créixer gràcies a que es va vendre més i es va reduir l’exposició al deute.” Malgrat això, va reconèixer que una de les febleses de l’empresa catalana és la dimensió. És a dir, no hi ha suficients empreses grans, que són les que tenen més capacitat d’exportació.
Receptes per l’empresa
El ponent va acaba el seu discurs donant algunes pistes sobre com han de ser les companyies catalanes per sortir del forat. Més enllà de les tradicionals crides a la innovació i la internacionalització (que mai falten en aquest tipus de xerrades) Amat va apuntar una nova medicina al receptari: la flexibilitat. “Les empreses que no moren són les que s’adapten”, va dir posant èmfasi en que s’ha de sortir de posicions còmodes del passat per afrontar un futur incert.
Un altre consell que va donar va ser el d'incentivar la plantilla amb retribucions variables segons la productivitat. Segons ell, “en aquest país premiem massa poc la gent que fa la feina ben feta.” La següent ponència que tancarà el cicle de conferències serà la del secretari d’Economia i Finances de la Generalitat, Albert Carreras el dimecres 14 de desembre.
La primera va anar a càrrec del degà del Col·legi d'Economistes, Joan B. Casas.
No n’hi ha per tant
Amat va deixar entreveure que entre tots s’està magnificant la crisi i això provoca encara més crisi. “El pitjor any, el 2009, el PIB va caure un 4% i avui ja estem en zona de creixement tot i que sigui tímidament.” També va fer memòria històrica dient que l’any 1929 la recessió va arribar al 30% del PIB, cosa que evidencia que el sotrac que vivim no és tan èpic com alguns vénen.
Seguint amb el seu discurs allunyat del catastrofisme, Amat va exposar algunes dades que conviden a l’optimisme. “La productivitat de l’empresa catalana està pujant i el 2010 les empreses van créixer gràcies a que es va vendre més i es va reduir l’exposició al deute.” Malgrat això, va reconèixer que una de les febleses de l’empresa catalana és la dimensió. És a dir, no hi ha suficients empreses grans, que són les que tenen més capacitat d’exportació.
Receptes per l’empresa
El ponent va acaba el seu discurs donant algunes pistes sobre com han de ser les companyies catalanes per sortir del forat. Més enllà de les tradicionals crides a la innovació i la internacionalització (que mai falten en aquest tipus de xerrades) Amat va apuntar una nova medicina al receptari: la flexibilitat. “Les empreses que no moren són les que s’adapten”, va dir posant èmfasi en que s’ha de sortir de posicions còmodes del passat per afrontar un futur incert.
Un altre consell que va donar va ser el d'incentivar la plantilla amb retribucions variables segons la productivitat. Segons ell, “en aquest país premiem massa poc la gent que fa la feina ben feta.” La següent ponència que tancarà el cicle de conferències serà la del secretari d’Economia i Finances de la Generalitat, Albert Carreras el dimecres 14 de desembre.
La primera va anar a càrrec del degà del Col·legi d'Economistes, Joan B. Casas.
