Sant Cugat és el tercer municipi més ric de Catalunya i el sisè de l'estat espanyol, amb una renda mitjana declarada per santcugatenc de 58.084 euros anuals. Així, un any més Sant Cugat continua a les primeres places d'aquestes llistes. Una realitat provocada, com va quedar plasmat en l'estudi Dinàmiques residencials i riscos de substitució de la població, per un preu de l'habitatge molt elevat que fa de filtre, atraient persones amb alt poder adquisitiu i expulsant aquelles amb menys recursos. Un preu disparat per la "qualitat de vida" de Sant Cugat.
A Catalunya, només Matadepera (69.511 euros) i Sant Just Desvern (58.640) es troben per davant, mentre que el rànquing estatal està liderat per Pozuelo de Alarcón (80.244). Son dades de l'Agència Tributària a partir de les declaracions a Hisenda del 2021 en pobles de més de mil habitants.
La renda per Sant Cugat es troba molt per sobre de la mitjana catalana, que se situa en els 33.542 euros. I gairebé multiplica per dos la de municipis de l'entorn com Rubí (30.112).
10.000 euros d'augment en sis anys
En sis anys, la renda declarada dels santcugatencs ha augmentat en gairebé 10.000 euros, passant de 48.942 a 58.084 entre 2015 i 2021. Llavors, Sant Cugat ocupava la vuitena posició espanyola i la quarta catalana. La renda de 58.084 euros per declarant santcugatenc és la més elevada de la història i arriba després de dos anys de descens.
La caiguda més important va ser el 2020, coincidint amb l'esclat de la pandèmia. El 2019 la renda dels santcugatencs era de 56.689 euros, i l'any següent va caure fins als 55.249.
La substitució econòmica de la població de Sant Cugat?
El gran debat és sobre els motius que fan de Sant Cugat un dels municipis més ric. Els santcugatencs es fan més rics o els més rics venen a Sant Cugat? La resposta es pot extreure de l'estudi Dinàmiques residencials i riscos de substitució de la població de Sant Cugat, elaborat pels professors Oriol Nel·lo i Joan Checa. I hi ha diverses dades que apunten justament a aquest procés de substitució a conseqüència de motius econòmics per l'elevat preu de l'habitatge, que és un dels més alts del país.
La qualitat urbanística amb molts parcs i zones verdes, els serveis educatius o culturals i les bones connexions amb Barcelona són alguns dels motius que han fet de Sant Cugat una opció preferent per molts ciutadans, segons han explicat en nombroses ocasions des de les immobiliàries. “La marca de Sant Cugat és molt bona. Quan algú es planteja sortir de Barcelona, la primera opció és Sant Cugat, si s’ho pot permetre econòmicament”, explicava Guifré Homedes, d'Amat Immobiliaris, que ho resumia amb el concepte de qualitat de vida.
Qui ve a Sant Cugat?
Entre 1981 i el 2021 la població de Sant Cugat s'ha triplicat, passant de 30 a 90.000 habitants. I el creixement no ha estat uniforme en quant al perfil social i econòmic dels nous santcugatencs. "Està condicionat pels nivells d'ingressos i el preu del sòl. El preu de l'habitatge de lloguer i compra a Sant Cugat és notablement més elevat que a l'entorn", analitzava Oriol Nel·lo. Aquesta realitat fa que l'habitatge esdevingui un "filtre gegantí" que condueix a les persones amb menys poder adquisitiu a altres poblacions.
"El risc és que aquest procés de selecció acabi impossibilitant que els que resideixen a Sant Cugat s'hi quedin. Hi hauria el trencament de les xarxes familiars i socials i la dificultat de mantenir una certa identitat local", advertia.
Els nous santcugatencs
L'estudi analitza el perfil dels nous santcugatencs. La conclusió és clara: el 1997, el 38% dels santcugatencs tenia estudis superiors, mentre que al 2021 aquest percentatge és del 68%. Joan Checa apuntava que el nivell d'estudis és un signe del nivell de renda: a més estudis, més renda.
En canvi, qui ha marxat? El professor va ser clar: "Qui marxa de Sant Cugat són joves amb pocs estudis". D'aquestes dades es pot desprendre que marxa la gent amb menys recursos i arriben persones amb un nivell adquisitiu més elevat.
És a dir, Sant Cugat és un dels municipis més rics perquè des de fa més de vint anys arriben a la ciutat persones amb poder adquisitiu alt, mentre que les famílies santcugatenques amb menys recursos es veuen obligades a marxar. L'estudi de Nel·lo i Checa és concluent: "El comportament del mercat immobiliari de Sant Cugat, caracteritzat per un augment constant de preus, estar contribuint a la substitució de població, a causa de l ‘esforç econòmic molt elevat que és necessari per tal d’accedir a l’habitatge en el municipi".
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.