La contractació del poliesportiu municipal PAV3 és un exemple de com Convergència Democràtica de Catalunya rebia diners de la trama del cas Palau. Així ho entén la interlocutòria del jutge del cas que aquest dimecres 18 de juliol cita aquest equipament com un dels exemples de desviació de fons de d’una fundació del Palau a canvi d’adjudicació d’obres a l’empresa Ferrovial que finançava aquesta fundació amb donacions en concepte de patrocini.
Segons el document judicial a través d’una complicada trama, la fundació Orfeó Català rebia donacions de l’empresa constructora Ferrovial en virtut d’un conveni. Paral·lelament dues empreses New Letter y Letter Graphic facturaven al Palau per prestacions de servei i aquestes empreses feien arribar presumptament els diners a la Fundació Trias Fargas de CDC en concepte de comissió per adjudicar obres a Ferrovial. La interlocutòria posa 4 exemples de feines que la constructora hauria fet seguint aquest procediment: el poliesportiu PAV3 de Sant Cugat, la Línia 9 del Metro de Barcelona, la Ciutat de la Justícia i la sèquia Ballet al marge del riu Ebre.
Amb aquest mecanisme s’haurien desviat, segons el jutge Josep Maria Pijoan, gairebé un milió dels 3,3 que ara ha de posar CDC com a fiança per presumpte finançament irregular. El jutge fa dipositar al partit aquesta quantitat ja que entén que aquesta és la quantitat amb la qual s’hauria lucrat a través del cas Palau.
El PAV3: l'arrel del problema
No és el primer cop que el PAV3 surt citat com a dany col·lateral de la trama del Cas Palau. Durant la comissió d’investigació que el Parlament va fer sobre el cas es va interrogar l’exdirectiu de Ferrovial, Pedro Buenaventura, a qui Fèlix Millet va dirigir una carta demanant-li un 4% de comissió per l’adjudicació de la construcció del PAV-3 a la seva empresa l’any 2003. Buenaventura va negar en tot moment que la companyia constructora pagués el polèmic 4% a Fèlix Millet.
L’empresari també va afirmar no recordar cap carta que li hagués enviat l’expresident del Palau de la Música i va voler deixar clar que l’única relació de Ferrovial amb el Palau de la Música està relacionada amb el patrocini de la institució.
L’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa (que llavors era regidora d’Urbanisme) va afirmar en aquell moment que tot el procediment d'adjudicació de l'obra a Ferrovial era net i legal i que el sobrecost de les obres per valor de 800.000 euros estava “sobrerament justificat”. Segons Conesa durant la construcció es va haver de fer front a problemes imprevistos de tipus freàtic que van obligar a fer actuacions que no estaven previstes.
Quan l’estiu del 2010 la carta de Millet va sortir a la llum, l’equip de govern de Sant Cugat, liderat pel llavors alcalde Lluís Recoder, va lliurar tota la documentació de l’obra del poliesportiu a l’oposició com a mostra de transparència i va recordar que Ferrovial ha perdut diversos concursos d’obra pública a la ciutat.
Esperant justícia
El president de CDC a Sant Cugat, Xavier Martorell, s’ha remès a les paraules del secretari d’organització del partit, Josep Rull, que ha reiterat que CDC “no s’ha lucrat ni del Palau ni de cap altra entitat”. Martorell també ha recordat que el partit presentarà recurs però que abonarà els 3,3 milions que el jutge exigeix. Per últim ha confiat en la justícia i ha declarat que “demostrarem que això no té cap mena de sentit".
Segons el document judicial a través d’una complicada trama, la fundació Orfeó Català rebia donacions de l’empresa constructora Ferrovial en virtut d’un conveni. Paral·lelament dues empreses New Letter y Letter Graphic facturaven al Palau per prestacions de servei i aquestes empreses feien arribar presumptament els diners a la Fundació Trias Fargas de CDC en concepte de comissió per adjudicar obres a Ferrovial. La interlocutòria posa 4 exemples de feines que la constructora hauria fet seguint aquest procediment: el poliesportiu PAV3 de Sant Cugat, la Línia 9 del Metro de Barcelona, la Ciutat de la Justícia i la sèquia Ballet al marge del riu Ebre.
Amb aquest mecanisme s’haurien desviat, segons el jutge Josep Maria Pijoan, gairebé un milió dels 3,3 que ara ha de posar CDC com a fiança per presumpte finançament irregular. El jutge fa dipositar al partit aquesta quantitat ja que entén que aquesta és la quantitat amb la qual s’hauria lucrat a través del cas Palau.
El PAV3: l'arrel del problema
No és el primer cop que el PAV3 surt citat com a dany col·lateral de la trama del Cas Palau. Durant la comissió d’investigació que el Parlament va fer sobre el cas es va interrogar l’exdirectiu de Ferrovial, Pedro Buenaventura, a qui Fèlix Millet va dirigir una carta demanant-li un 4% de comissió per l’adjudicació de la construcció del PAV-3 a la seva empresa l’any 2003. Buenaventura va negar en tot moment que la companyia constructora pagués el polèmic 4% a Fèlix Millet.
L’empresari també va afirmar no recordar cap carta que li hagués enviat l’expresident del Palau de la Música i va voler deixar clar que l’única relació de Ferrovial amb el Palau de la Música està relacionada amb el patrocini de la institució.
L’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa (que llavors era regidora d’Urbanisme) va afirmar en aquell moment que tot el procediment d'adjudicació de l'obra a Ferrovial era net i legal i que el sobrecost de les obres per valor de 800.000 euros estava “sobrerament justificat”. Segons Conesa durant la construcció es va haver de fer front a problemes imprevistos de tipus freàtic que van obligar a fer actuacions que no estaven previstes.
Quan l’estiu del 2010 la carta de Millet va sortir a la llum, l’equip de govern de Sant Cugat, liderat pel llavors alcalde Lluís Recoder, va lliurar tota la documentació de l’obra del poliesportiu a l’oposició com a mostra de transparència i va recordar que Ferrovial ha perdut diversos concursos d’obra pública a la ciutat.
Esperant justícia
El president de CDC a Sant Cugat, Xavier Martorell, s’ha remès a les paraules del secretari d’organització del partit, Josep Rull, que ha reiterat que CDC “no s’ha lucrat ni del Palau ni de cap altra entitat”. Martorell també ha recordat que el partit presentarà recurs però que abonarà els 3,3 milions que el jutge exigeix. Per últim ha confiat en la justícia i ha declarat que “demostrarem que això no té cap mena de sentit".