Als anys 40, la Companyia de Jesús decidia instal·lar-se a Sant Cugat, concretament a uns extensos terrenys allunyats del poble, ben a prop de la Masia de Torre Blanca.
Aquesta institució religiosa, pretenia continuar la seva tasca formativa com a Facultat de Teologia i Filosofia dels jesuïtes, que anteriorment havia tingut la seu a Tortosa i més endavant a Sarrià. Amb el seu establiment a Sant Cugat, preveien la construcció d’un imponent edifici de quatre pisos, dos claustres, una església i més de tres-centes habitacions.
La primera pedra es col·locà l’1 de juny de 1947, i ben aviat començaren a alçar-se les parets de maó. De fet, tant era la quantitat de maó que es necessitava, que es construí una bòbila ben a prop de la masia de Torre Blanca, coneguda com la bòbila dels Capellans i de la qual només en roman una xemeneia al Passeig Domènech i Montaner (al costat de la Masia de Torre Blanca). De l’edifici, cal destacar-ne la seva biblioteca, que amb un important fons de teologia, filosofia, arts i ciències humanes i socials compta amb 270.000 volums.
Aquesta institució religiosa, pretenia continuar la seva tasca formativa com a Facultat de Teologia i Filosofia dels jesuïtes, que anteriorment havia tingut la seu a Tortosa i més endavant a Sarrià. Amb el seu establiment a Sant Cugat, preveien la construcció d’un imponent edifici de quatre pisos, dos claustres, una església i més de tres-centes habitacions.
La primera pedra es col·locà l’1 de juny de 1947, i ben aviat començaren a alçar-se les parets de maó. De fet, tant era la quantitat de maó que es necessitava, que es construí una bòbila ben a prop de la masia de Torre Blanca, coneguda com la bòbila dels Capellans i de la qual només en roman una xemeneia al Passeig Domènech i Montaner (al costat de la Masia de Torre Blanca). De l’edifici, cal destacar-ne la seva biblioteca, que amb un important fons de teologia, filosofia, arts i ciències humanes i socials compta amb 270.000 volums.