Els canvis al nomenclàtor de carrers durant la República

La proclamació de la República el 14 d’abril de 1931 va suposar l’inici d’un canvi del nomenclàtor del poble. El primer no es va fer esperar. El 12 de maig, la plaça Major es va convertir en plaça de la República (avui de Sant Pere). Des del balcó de l’ajuntament es van fer parlaments polítics, després les corals La Lira i La Unió van interpretar himnes republicans.

A partir de les noves eleccions locals de maig de 1931, i la clara victòria del Centre Republicà Federal (CRF), els canvis s’intensificaran. L’objectiu serà substituir els noms de carrers amb significació monàrquica o religiosa pels d’herois dels republicans. Són uns canvis comuns a la majoria els ajuntaments. Es tracta d’un aspecte simbòlic, eliminar del nomenclàtor els noms que recorden el vell règim i fer afirmació del nou poder republicà i laic.

El primer canvi aprovat pel nou consistori serà al juny quan, a petició de 27 veïns, el carrer del Príncep passi a denominar-se de Santiago Rusiñol. El mes següent s’inaugurarà, amb la presència de cenetistes i federalistes, el carrer de Salvador Seguí –en record del sindicalista assassinat el 1923– que substituïa al de Duque de la Victoria (avui, del Xerric).

El carrer de Francesc Layret
El gener de 1932 el ple decideix canviar el nom del carrer de Santa Maria pel de Francesc Layret, en homenatge al diputat federal assassinat el 1920, que tant havia fet pels rabassaires santcugatencs. La inauguració es farà el 21 de febrer i es convertirà en un acte d’afirmació republicana i rabassaire. Participen els diputats Lluís Companys i Eduard Layret, l’alcalde, regidors, membres del CRF, Unió de Rabassaires, Unió Santcugatenca i Fraternitat Republicana Radical. L’homenatge s’iniciarà amb el trasllat de les autoritats des de la Casa de la Vila al nou carrer de Francesc Layret, l’actuació del cor de La Unió i el descobriment de la placa per l’alcalde. Seguidament la comitiva es concentrarà als Quatre Cantons, on s’havia instal·lat una tribuna. Parlaran Magí Bartralot, Eduard Layret –germà de l’homenatjat– i Companys. Acció Catalana s’havia oposat al canvi, consideraven que eliminar el nom de Santa Maria era “un atac a la consciència i les tradicions del poble”. Durant la inauguració, des de la seva seu prop dels Quatre Cantons, es va boicotejar l’acte, impedint als assistents més allunyats de la tribuna sentir els oradors.

Els canvis de nom continuaren poc a poc. Per celebrar el primer aniversari de la proclamació de la República es canviarà el nom de la Baixada del Caçador pel de carrer 14 d’abril (avui de l’Endavallada). També durant el 1932 seran reemplaçats els noms de carrers dedicats a sants: el carrer de Sant Magí canviarà a Pau Iglesias, fundador del PSOE; el carrer de Sant Domènec rebrà la nova denominació de Francesc Ferrer i Guàrdia, en homenatge al pedagog anarquista afusellat el 1909; el carrer de Sant Antoni passarà a dir-se de Fermín Galan i García Hernández, màrtirs republicans de Jaca, i el carrer de Sant Bonaventura quedarà en Bonaventura a seques.

El 1933, per commemorar el segon aniversari de la República, es canviarà el nom a la plaça dels Pomells de Joventut, de reminiscències catòliques, pel de Pep Ventura, en record del compositor. Després de la mort de Francesc Macià se substituirà el nom del carrer de Cánovas del Castillo pel del president recentment traspassat.

Pins del Vallès
Els canvis culminaran l’octubre de 1936, ja començada la Guerra Civil, en què “tenint en compte el sentiment general de la població, els moments de transformació que estem vivint, les noves tendències del país i el sentiment popular allunyat de tot signe d’insinuació religiosa” es decideix substituir el nom de Sant Cugat pel de Pins del Vallès.

El franquisme revertirà tots aquests canvis i n’afegirà de nous per donar cabuda al nomenclàtor als seus propis mites.