Esther Grau: “No es tornarà a adoptar tant com s’havia fet abans del 2004”

A finals del anys 90 i fins al 2004 l’adopció internacional va experimentar un creixement mai vist fins aleshores. Com explica Grau, “semblava que fer front a l’adopció era un procés molt senzill i s’ha vist que no és així”. El temps ha posat en relleu que ni és fàcil, ni els països d’origen estan disposats a deixar marxar els seus nens així com així. Esther Grau atén persones que requereixen acompanyament o necessiten assessorament en el camp de l’adopció i sobre les possibles conseqüències derivades de les experiències adverses viscudes durant la primera infància.

Quin és el paper d’una psicòloga clínica en la postadopció?
En primer lloc, observem quina és la situació que ens presenta cada família. A partir d’aquí, nosaltres ideem un programa d’ajuda adaptat a les necessitats del nouvingut i el seu entorn familiar.

Quins problemes pot afrontar una família quan ja té l’infant a casa?
Dependrà molt del passat del nen i de les dificultats que hagi pogut tenir abans de ser adoptat. I també aquests problemes varien segons l’edat de l’infant i tenen a veure amb les carències afectives que han tingut en el passat. Quan són petits és molt probable que plorin molt, que facin rebequeries, etc. A mesura que creixen, les dificultats van molt vinculades a l’escolaritat: complicacions en l’aprenentatge, en l’establiment de llaços emocionals, etc. Això crea moltes inseguretats i desconfiances que els impedeixen créixer bé.

Quins factors han d’intervenir perquè una adopció sigui un èxit?
És molt complicat establir quins poden ser aquests elements perquè en cap cas tenim garanties d’èxit assegurades, ni tan sols en una família biològica. Però potser el principi bàsic perquè un procés com aquest funcioni és que els pares estiguin ben preparats per acollir tots aquells aspectes del fill en els quals ells no poden fer res per solucionar-los. Cal estar preparat per saber estar allà, escoltar, intentar entendre i tenir empatia en tot moment. Tot això es concreta en totes les dificultats que aquest nen pugui haver tingut durant la fase de l’abandonament.

Com afronta aquest abandonament una persona adoptada?
En primer lloc, el fill ha de sentir que està en l’entorn més adequat per abocar tots els sentiments que aquest fet li provoca. Cal tenir en compte que aquesta persona percep que en algun moment van haver-hi unes persones que no l’estimaven o per a les quals ell o ella no era exclusiu. Aleshores, el millor és que l’adopció arreli en l’infant el més aviat possible. És a dir, que el fet de parlar-ne en l’entorn familiar sigui normal. No s’hauria d’esperar fins a l’adolescència perquè la persona es comenci a qüestionar d’on ve i què va passar.

Des del 2004, les adopcions han baixat en picat.
Han coincidit diversos factors, però aquest descens era força previsible. Els nens creixen i es comença a saber socialment que adoptar potser no és tan fàcil; fa uns anys semblava que era molt senzill fer front a un procés d’aquestes magnituds. A aquest fet s’hi suma que els països d’origen han començat a ser més restrictius, com Rússia i la Xina. Aquests estats ara fomenten en molts casos l’adopció interna o l’acolliment. I, finalment, un factor essencial ha estat que la gran majoria de famílies demana nens petits i sans, i això és cada vegada més difícil. Aquest fets sumats a la crisi econòmica han fet baixar moltíssim la xifra d’infants adoptats internacionalment.

Sant Cugat és una ciutat molt ‘adoptiva’?
No conec les dades concretes, però en general, al Vallès hi ha hagut molta adopció, més que en altres comarques; i Sant Cugat és una ciutat amb un poder adquisitiu important i això també ho facilita. Fer front a un procés com aquest, a part de temps, requereix un coixí econòmic important.

Per què hi ha més adopció internacional que nacional?
Amb la nacional sempre hi ha aquella por de tenir la família biològica més a prop i també els processos tendeixen a ser molt més llargs i complexos ja que els nens comencen a conviure amb la família abans que hi hagi sentència judicial.

Quin futur espera per les adopcions?
El boom que va haver-hi el 2004 no tornarà a passar; la tendència és a l’estancament. Els països d’origen estan tancant l’aixeta i la gent s’ho pensa dues vegades.