El fotoperiodista de guerra Ricard Garcia-Vilanova, presentarà el seu llibre de fotos Libya close up aquest dimecres, 15 d’octubre, a Madrid. El llibre de 160 pàgines reuneix unes 90 imatges per explicar els onze mesos del conflicte a Líbia, des del principi fins al final. El treball del santcugatenc s'ha dissenyat com "una espècie de cronologia", segons ha explicat el mateix Garcia-Vilanova.
Amb pròleg del periodista Jon Lee Anderson i textos del reporter internacional de La Vanguardia Félix Flores, el llibre es presentarà un dia després, és a dir, el dijous, 16 d'octubre, al Col·legi de Periodistes de Barcelona. Garcia-Vilanova va ser segrestat a Síria durant sis mesos i mig, juntament amb el seu company Javier Espinosa, pel grup terrorista Estat Islàmic (IS).
El reporter de guerra ha explicat en una entrevista al TOT Sant Cugat que una foto "ha d’aportar informació, no t’ha de deixar indiferent i pel que fa a composició, ha de ser capaç de dir-te alguna cosa perquè la recordis. Si reuneix aquestes tres condicions, l’espectador la recordarà per sobre les altres". El fotògraf explica també que alhora de disparar la càmera "un mateix s’ha de marcar el límit on sap que allò és traspassar l’ètica d’un mateix. Jo m’aplico el mateix pensament: no vull fer una foto en què no voldria ser-ne el protagonista. Tinc el respecte que tindria per mi mateix o per un familiar".
Amb pròleg del periodista Jon Lee Anderson i textos del reporter internacional de La Vanguardia Félix Flores, el llibre es presentarà un dia després, és a dir, el dijous, 16 d'octubre, al Col·legi de Periodistes de Barcelona. Garcia-Vilanova va ser segrestat a Síria durant sis mesos i mig, juntament amb el seu company Javier Espinosa, pel grup terrorista Estat Islàmic (IS).
El reporter de guerra ha explicat en una entrevista al TOT Sant Cugat que una foto "ha d’aportar informació, no t’ha de deixar indiferent i pel que fa a composició, ha de ser capaç de dir-te alguna cosa perquè la recordis. Si reuneix aquestes tres condicions, l’espectador la recordarà per sobre les altres". El fotògraf explica també que alhora de disparar la càmera "un mateix s’ha de marcar el límit on sap que allò és traspassar l’ètica d’un mateix. Jo m’aplico el mateix pensament: no vull fer una foto en què no voldria ser-ne el protagonista. Tinc el respecte que tindria per mi mateix o per un familiar".