40 anys de La Bolera: d’una sala de bitlles a una braseria de poble

Fa anys a Sant Cugat hi havia una pista de bitlles. Era l’any 1984. La família Masó Vilaró va obrir un bowling bar a la baixada de l’Alba, a tocar del Monestir, com a resposta a una crisi en el sector transport. El 24 de maig Ramon Masó (1939-1994), dels Masó de tota la vida, i Carmen Vilaró (1943), de Can Caldés, van aixecar la persiana a un negoci de bitlles que oferia frànkfurts, biquinis, copes i cubates fins a la matinada. Però, ben aviat, ja van començar a servir també esmorzars per als veïns de la zona i botifarres a la brasa, aprofitant la llar de foc de l’entrada. El matrimoni va tenir cinc fills: Ramon (1965) Marta (1966), Carme (1968), Glòria (1969) i Mireia (1979) i tots han estat vinculats amb el negoci.

Transició a braseria

El boca-orella va ampliar l’afluència de gent i va obligar a aprofitar l’espai de les pistes de bitlles per posar taules a sobre per dinars i sopars. Fins al 1994, es combinaven bitlles i restaurant. “Quan acabava el dinar o sopar, desmuntàvem el tablao i les taules i deixàvem jugar a bolos. Una feinada!”, recorda Ramon Masó fill. A partir del 1994, La Bolera es va centrar en el restaurant. Un establiment on sempre s’hi ha cuinat carn de proximitat. Dos comerços locals, Cal Sagarra i Cal Codonyés (ara, Cal Cristóbal) són els principals proveïdors. Aquests van ser els inicis d’un restaurant que ha viscut l’evolució del poble fins a la ciutat de 97.000 habitants actual.

Testimoni de l’evolució de Sant Cugat

En els últims 40 anys el restaurant ha vist créixer Sant Cugat fins al punt que, quan van obrir estaven en un dels extrems del poble i ara estan al centre, a cinc minuts a peu de l’Ajuntament. Des de sempre ha sigut un negoci compromès amb Sant Cugat i les entitats del poble. Fa uns quants anys que organitzen l’esmorzar de Sant Antoni Abat després de l’ofici solemne al Monestir. Però, també acull famosos de fora la ciutat com el futbolista Robert Prosinecki, el primer de tots.

Expansió del negoci

Fa cinc anys, la família va obrir un nou local, La Flama de La Bolera, amb horari continu, per donar resposta a la demanda creixent de comensals i aprofitar una “oportunitat”.

El moment més difícil

El període més crític potser seria la pandèmia de la COVID-19. “Va ser un moment difícil perquè no sabies quan acabaria, però ens en vam poder sortir”, recorda Masó.

Relleu generacional

Ara com ara, no està clara la continuïtat del negoci. Quan passin els anys que li queden a Ramon Masó per jubilar-se, tots els escenaris seran possibles i, a llarg termini, el futur encara és incert. Però no nega que li agradaria que continués. “Em faria il·lusió que seguís a Sant Cugat”, expressa Masó.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.