Mai millor dit quan anem a parlar del pop, cefalòpode de múltiples braços, els tentacles plens de ventoses. Les Illes Cies, a Galícia, són un bon viver. És tot un espectacle veure com el cuinen, especialment l’anomenat ‘pop a feira’ amb el ritual de posar-lo i treure’l del perol amb aigua bullenta, llorer i una ceba. S’hi posa sal, s’escalda el pop per 3 vegades (1 minut cada vegada), després de la tercera vegada es deixa coure durant uns 50 minuts; ja estarà tou; es tallen trossos amb un ganivet i les potes amb unes tisores. Disposem el pop sobre un plat de fusta i l’amanim amb oli d’oliva, pebre vermell picant i dolç i una mica de sal gruixuda (ara només falta un vi “ribeiro” ben fresquet!).
Quan compreu pop, ja està espantat, per tant a punt de cuinar-lo. Pop estofat amb patates amb ceba, tomàquet, alls, fulla de llorer, sal i oli d’oliva, que la cassola ens encanti amb un llarg xup-xup. Bon guisat de cassola!
Popets amb ceba i llorer, en una cassola amb oli salem, tallem la ceba a la juliana, salpebrem i quan la ceba estigui tova ja es pot servir. Plat senzill però deliciós! Pop a tots els salpicons. Popets amb patates esqueixades i allioli, molt fàcil, però com hi suquem pa a l’allioli!