Sant Cugat té prop de 75 restaurants de cuina internacional

La globalització, els moviments migratoris, el creixent interès per la cuina de fusió o, senzillament, la curiositat de provar coses noves. Són arguments que expliquen, potser, el perquè la nostra alimentació cada dia és més internacional. Cuines com la italiana o la francesa formen part pràcticament del nostre univers culinari, mentre que altres que abans eren poc més que un exotisme, com la japonesa o la turca, són ara habituals, encara que sigui esporàdicament, en els nostres àpats. El menjar ràpid i el menjar per emportar-se han contribuït a popularitzar aliments internacionals com ara la pizza, els tacos o el sushi. També ho ha fet darrerament l’èxit de la cuina gurmet, molt propensa a utilitzar aliments pocs comuns, molts cops de fora. 

 

A Sant Cugat hi ha aproximadament 75 restaurants de cuina internacional. La xifra exacta és difícil de calcular perquè hi ha restaurants que estan en el llindar entre cuina local i cuina internacional, o perquè les ofereixen totes dues; i també perquè n’obren i tanquen constantment de nous.

 

Les cuines que tenen més presència a Sant Cugat són, en aquest ordre, la cuina italiana i la japonesa, seguides de l’argentina i la mexicana. Altres cuines que estan representades, encara que en menys proporció, són la nord-americana, la xinesa, la turca, la francesa, l’alemanya, la britànica, la uruguaiana, la coreana, la cubana, la xilena i la suïssa.

Èxit de la cuina asiàtica

Una bona manera de copsar l’interès dels santcugatencs per la cuina internacional són els cursos de cuina. Segons Isabel Carreño, programadora dels cursos de l’Ateneu, els de cuina internacional tenen força demanda i sempre procuren tenir-ne algun: “Ara estem fent el de cuina asiàtica i està tenint molt bona acollida. Hem fet també monogràfics de cuina italiana, mexicana, coreana, japonesa i xinesa”.

 

Berta Carulla, responsable de programació dels cursos que es fan a l’Aula Gastronòmica del Casal de Joves TorreBlanca, reforça la teoria que l’estrella és la cuina oriental, encapçalada per la japonesa: “És una cuina diferent, exòtica i sana, que ha tingut molt bona acollida fins a arribar a representar un recurs del dia a dia. Després de la fase de descobrir-la i gaudir-la, el segon pas és aprendre’n les tècniques bàsiques per poder dominar-la i recrear-la a casa”.

Tendència cap a la fusió

Hi ha qui considera que s’ha de prioritzar el producte de la terra i de proximitat per sobre de productes forans. Altres, en canvi, veuen l’arribada de nous conceptes de cuina com una oportunitat. Xavier Vendrell, president del Gremi de Restauració de Sant Cugat, creu que la presència de la cuina internacional és positiva: “La cuina mediterrània no s’ha de perdre, però som gent de mentalitat oberta. Ara s’està fent molta fusió i jo penso que la cuina es dirigeix cap aquí. És el més intel·ligent de fer”. Vendrell explica també que és especialment notori “el boom” de la cuina japonesa, però assegura que “al final acabaran només quedant-se els bons”.

 

La nutricionista Thaïs Loverdos opina que la cuina internacional, “com a ampliació cultural, és molt interessant i enriquidora”, però afegeix que “el més important és que basem la nostra alimentació en la cuina d’aquí, amb els productes que ens dóna la terra en el nostre àmbit. És més energètic”. Amb tot, diu també que és positiva l’aportació de determinades cuines a la nostra dieta, com és el cas la japonesa, amb productes com el miso, les algues o el tofu.

Cuina saludable?

Loverdos reconeix que la més equilibrada és la japonesa: “Combina peix, arròs i verdures i té tots els nutrients que es necessiten”. De la italiana diu que “té el problema que s’utilitza molt la farina blanca, que no té nutrients. També té un punt feble amb el gluten. Però està força equilibrada”. Diu que és menys saludable la cuina que basa la seva alimentació en les carns.