Màster en Museum Studies per la University of Newcastle-upon-Tyne, el jove es declara, des de sempre, un incondicional de la fotografia i del patrimoni local, disciplines que podrà compartir amb tots els lectors des de la secció Memòria del TOT Sant Cugat.
S’estrena amb la secció “Finestra al passat”. Què trobarem en la seva primera incursió?
La foto que he escollit me la va passar el meu avi i em fa certa il·lusió per això, perquè la va fer ell als anys quaranta. És una foto prou curiosa, ja que és una imatge bastant inèdita del Club de Golf on es veu un ramat d’ovelles pasturant i vigilat per un pastor. Per molta gent, aquesta imatge és bastant difícil d’imaginar. Les fotos publicades en l’edició de paper del TOT, el text que acompanya la foto serà més concís i en la versió web serà més extens.
Com fa tot aquest procés?
Després de remenar molt per l’arxiu i veure moltes imatges, em vaig adonar que extreure fotografies no és tan fàcil com pot semblar. Al darrere hi ha un llarg procés que requereix temps. El meu objectiu no és trobar una fotografia qualsevol, sinó una que tingui contingut i ganxo.
Té previst desvetllar alguna cosa de Sant Cugat que encara no es conegui?
Seria molt interessant. El que conec i el que he vist de fotografia ja s’ha vist, però seria interessant que si algú té alguna imatge inèdita, interessant o que volgués cedir-la per en algun moment publicar-la, seria molt maco. Els lectors poden tenir veu i aportar coses a la secció.
Ja ha fet una selecció?
Sí, en tinc de preparades però encara n’estic cercant més.
D’aquesta selecció, alguna per destacar?
Hem de tenir en compte que han de ser fotografies relacionades amb l’època que vivim, és a dir, que ara que ve el Nadal: instantànies relacionades amb el Nadal a Sant Cugat. En aquest sentit, una de les que vaig buscar ha estat de la gran nevada del 1962. N’hi ha una altra molt maca de Joan Cabanas del camp de futbol que hi havia al costat del Monestir. Aquesta imatge és molt interessant perquè no només vull arribar a la gent que ha viscut tota la vida a Sant Cugat, sinó aquella gent que ve de fora i que a través d’una imatge i un breu context històric pot fer servir la seva imaginació per veure que Sant Cugat en un passat era una cosa molt diferent del que és avui en dia.
Quin és l’objectiu de “Finestra al passat”?
Anar traient fotografies, que la gent s’animi a participar i que sigui una secció oberta.
Les imatges que veurem de quins anys seran?
No m’he marcat cap període, vaig començar pensant en imatges antigues. Des de principis del segle xx i fins fa deu o quinze anys. És un ventall molt ampli.
Imatges dels anys vuitanta i noranta seran benvingudes?
Sí, i de fet n’he trobat algunes força interessants. Coses que van passar fa poc temps com la urbanització del Parc Central, que ara xoca de veure i que fa pocs dies hem vist, per exemple, en el barri de Volpelleres.
El seu avi és Octavi Galceran, qui disposa d’un ampli arxiu del Sant Cucat antic. Té previst que l’ajudi?
Ell ha viscut certes coses i, evidentment, m’ajudarà. El meu avi té un arxiu de vídeo molt gran, però també té fotografies força interessants.
Per què va decidir estudiar història?
Perquè sempre havia estat molt interessat en la història i la cultura, sobretot la de Catalunya, que la sentia molt propera.
Ser historiador li dóna una visió diferent del món?
Quan estudies la història te n’adones que hi ha molts fets que es van repetint i no són tan inèdits com pot semblar: la història es repeteix. A més, estudiar fets del passat serveix per fer una anàlisi del present i saber el perquè hem arribat a aquest punt.
Perfil
Aficionat a la muntanya, a la qual recorre per “evadir-se”, a Vila li agrada anar als Pirineus i “perdre’s per la zona de Sant Medir, és el moment per desestressar-me”. L’estrenat col·laborador d’aquesta casa va escollir el nom de “Finestra al passat” perquè “la plantilla és un requadre i m’interessava un nom que fes referència al passat i a un instant concret que recuperés del passat. La forma és com una finestra per on t’aboques a un espai o t’evoca uns fets que van passar”. Per col·laborar amb ell caldrà portar la imatge a la redacció del TOT o bé enviar-la a redaccio@totmedia.cat indicant ‘Finestra al passat’.
S’estrena amb la secció “Finestra al passat”. Què trobarem en la seva primera incursió?
La foto que he escollit me la va passar el meu avi i em fa certa il·lusió per això, perquè la va fer ell als anys quaranta. És una foto prou curiosa, ja que és una imatge bastant inèdita del Club de Golf on es veu un ramat d’ovelles pasturant i vigilat per un pastor. Per molta gent, aquesta imatge és bastant difícil d’imaginar. Les fotos publicades en l’edició de paper del TOT, el text que acompanya la foto serà més concís i en la versió web serà més extens.
Com fa tot aquest procés?
Després de remenar molt per l’arxiu i veure moltes imatges, em vaig adonar que extreure fotografies no és tan fàcil com pot semblar. Al darrere hi ha un llarg procés que requereix temps. El meu objectiu no és trobar una fotografia qualsevol, sinó una que tingui contingut i ganxo.
Té previst desvetllar alguna cosa de Sant Cugat que encara no es conegui?
Seria molt interessant. El que conec i el que he vist de fotografia ja s’ha vist, però seria interessant que si algú té alguna imatge inèdita, interessant o que volgués cedir-la per en algun moment publicar-la, seria molt maco. Els lectors poden tenir veu i aportar coses a la secció.
Ja ha fet una selecció?
Sí, en tinc de preparades però encara n’estic cercant més.
D’aquesta selecció, alguna per destacar?
Hem de tenir en compte que han de ser fotografies relacionades amb l’època que vivim, és a dir, que ara que ve el Nadal: instantànies relacionades amb el Nadal a Sant Cugat. En aquest sentit, una de les que vaig buscar ha estat de la gran nevada del 1962. N’hi ha una altra molt maca de Joan Cabanas del camp de futbol que hi havia al costat del Monestir. Aquesta imatge és molt interessant perquè no només vull arribar a la gent que ha viscut tota la vida a Sant Cugat, sinó aquella gent que ve de fora i que a través d’una imatge i un breu context històric pot fer servir la seva imaginació per veure que Sant Cugat en un passat era una cosa molt diferent del que és avui en dia.
Quin és l’objectiu de “Finestra al passat”?
Anar traient fotografies, que la gent s’animi a participar i que sigui una secció oberta.
Les imatges que veurem de quins anys seran?
No m’he marcat cap període, vaig començar pensant en imatges antigues. Des de principis del segle xx i fins fa deu o quinze anys. És un ventall molt ampli.
Imatges dels anys vuitanta i noranta seran benvingudes?
Sí, i de fet n’he trobat algunes força interessants. Coses que van passar fa poc temps com la urbanització del Parc Central, que ara xoca de veure i que fa pocs dies hem vist, per exemple, en el barri de Volpelleres.
El seu avi és Octavi Galceran, qui disposa d’un ampli arxiu del Sant Cucat antic. Té previst que l’ajudi?
Ell ha viscut certes coses i, evidentment, m’ajudarà. El meu avi té un arxiu de vídeo molt gran, però també té fotografies força interessants.
Per què va decidir estudiar història?
Perquè sempre havia estat molt interessat en la història i la cultura, sobretot la de Catalunya, que la sentia molt propera.
Ser historiador li dóna una visió diferent del món?
Quan estudies la història te n’adones que hi ha molts fets que es van repetint i no són tan inèdits com pot semblar: la història es repeteix. A més, estudiar fets del passat serveix per fer una anàlisi del present i saber el perquè hem arribat a aquest punt.
Perfil
Aficionat a la muntanya, a la qual recorre per “evadir-se”, a Vila li agrada anar als Pirineus i “perdre’s per la zona de Sant Medir, és el moment per desestressar-me”. L’estrenat col·laborador d’aquesta casa va escollir el nom de “Finestra al passat” perquè “la plantilla és un requadre i m’interessava un nom que fes referència al passat i a un instant concret que recuperés del passat. La forma és com una finestra per on t’aboques a un espai o t’evoca uns fets que van passar”. Per col·laborar amb ell caldrà portar la imatge a la redacció del TOT o bé enviar-la a redaccio@totmedia.cat indicant ‘Finestra al passat’.