Imma Amat: "La maternitat condiciona les dones i això o s'afronta des de tota la societat o no hi ha solució"

Imma Amat dirigeix, juntament amb la seva germana Joana Amat, la immobiliària Amat. L'empresa familiar que compta ja amb 65 anys i que el 80% de la plantilla són dones. Nascuda l'any 1950, Amat està casada i és mare d'un fill i una filla.

La seva mare va agafar les regnes d'Amat quan es va quedar vídua en un temps complicat. Una decisió difícil i que l'ha convertit en un referent?
Ho va fer sola, amb 25 anys, en un entorn de postguerra difícil i en un món immobiliari totalment masclista. Tot això, nosaltres, jo i la meva germana, ho hem vist des de petites i ens ha marcat molt. Sempre diem que és la nostra heroïna particular, perquè va prendre una decisió molt difícil sent ben jove.

I com li va anar?
En un primer moment va perdre gairebé la meitat dels clients, que no van confiar que una dona pogués continuar endavant. Després van anar tornant i de seguida en va fer de nous, perquè encara que fos la postguerra s'anava creixent.

Tota una visionària.
Va ser molt avançada al seu temps i ella sempre diu que es va veure forçada per una circumstància. Quan es va casar es pensava que ho havia fet per viure com a mestressa de casa, com passava en aquella època i com va passar amb totes les seves amigues.

Això a imprès el caràcter de l'empresa, on majoritàriament hi treballen dones?
D'una plantilla de 65, ara el 80% són dones i un 20% són homes, però fins al 2008 vam ser el 100% dones.

Per què?
Perquè nosaltres de jovenetes vam veure com ella ho va passar malament, també nosaltres ens havíem trobat amb situacions bastants complicades fins al punt que en algunes reunions de comunitats, que presidíem nosaltres amb uns 22 anys, algú deia: "Si no ve un senyor, no hi haurà reunió", unes coses surrealistes. Això ens va fer decidir que a la nostra empresa només hi haurien dones per demostrar que podíem triomfar només amb dones i així ho vam estar fent fins que va sortir la Llei de la Paritat.

Quina diferència hi ha entre empreses dirigides per homes i per dones? Què aporta el lideratge femení?
Les empreses dirigides per dones són molt més flexibles i s'adapten molt millor a qualsevol circumstància. Són capaces de girar molt més ràpidament i crec que això és pel rol que sempre ha tingut la dona per fer mil coses a la seva vida, doncs a la feina igual. Són molt compromeses i aquest mite que quan les dones tenen criatures no sé què, no sé d'on ve. Nosaltres hem tingut criatures i ho hem gestionat perfectament bé. Abans de la llei de conciliació nosaltres ho teníem organitzat per força i no va ser mai un problema.

Creu que rep més pressions pel fet de ser dona?
Al principi i durant una època ens prenien amb poca consideració, sobretot en aquest sector, l'immobiliari, però els anys posen les coses a lloc i una és aquesta. Recordo que la primera vegada que vam anar a París a una reunió immobiliària d'una empresa molt important, vam entrar a la sala i hi havia uns 100 homes, la meva germana i jo i et tractaven com si fossis un bitxo raro.

Creu que és un fracàs de la dona que encara s'hagi de celebrar el Dia Internacional de la Dona?
Sí, anem endavant i endarrere, penso que hi ha períodes que s'avança molt i d'altres que retrocedim.

Passa, entre altres, perquè la societat encara construeix una societat desigual entre homes i dones.
Es veu en coses en que els consells d'administració són homes, a la fotografia del que es diu el Pont Aeri, tot són homes, és una cosa complicada encara.

Que li sembla que cap estat del món hagi aconseguit la igualtat, tal com apunta l'ONU Dones, que promou la igualtat de gènere?
Hi ha països més avançats que d'altres, però costa. El fet de la maternitat condiciona les dones. Moltes directives s'han vist condicionades per la maternitat i això o s'afronta socialment i des de tota la societat o no hi ha solució.

Que li fa falta a la societat perquè hi hagi més equilibri?
Ha de venir per la via de l'educació i de la implicació de tothom. Sempre hi ha una excusa, ara el de la crisi econòmica. Cada vegada que passa alguna cosa hi ha una excusa per aturar un avanç que s'havia fet i moltes vegades aquests avenços ho són sobre el paper, però no en la realitat i té un efecte contrari. Ara hi ha un tema que es cabdal, el blindatge laboral.

Blindatge laboral?
Molts empresaris no agafen dones per si es queden embarassades i demanen reducció de jornada. Això està fent que moltes empreses no agafin dones, són avanços per un costat, el de la reducció, però per l'altre no ho són.

La llei hauria de ser més determinant amb tot això?
Les lleis s'haurien de reestudiar i ens hauríem de fixar més en models que existeixen a fora i que funcionen i no inventar-nos i reinventar-nos, val més mirar les experiències que a Europa i sobretot al nord d'Europa funcionen i que tothom que funcionen.