Quan parlem en general de la genètica ens referim als trets físics que s'hereten dels pares. La genètica és la ciència que tracta de comprendre el procés de l'herència dels gens de pares a fills (o fins a més lluny).
Els gens estan presents en cada cèl·lula del nostre cos i contenen informació que prové del 50% del pare i 50% de la mare. Llavors quan diem que un nen s'assembla més al seu pare no és del tot cert. Són responsables del color de la nostra pell, ulls, cabells o la forma de la nostra cara i cos. Però també són responsables de com ens movem i en quina postura estem més còmodes.
Quan el cervell es comença a desenvolupar, són els gens dins de cada cèl·lula cerebral (les neurones) que funcionen com una guia, per fer que les cèl·lules neuronals on s'han de posicionar en el cervell, amb quina altra cèl·lula s'han de connectar i quantes vegades dispararan. Tota aquesta informació està codificada en les neurones.
La genètica llavors, ajuda a predisposar com penses i et comportes (el teu caràcter). Dient-ho d'una altra manera la genètica decideix quina ruta de connexions neuronals utilitzes. Això també explica per què un fill té les mateixos aficions que els seus pares.
No obstant això (i en alguns casos, afortunadament) no és només la genètica que predisposa els nostres caràcters sinó també les experiències i factors ambientals que poden canviar la forma de com penses i et mous, ja que les experiències també poden canviar la ruta de connexions neuronals.
Les experiències també ens poden ajduar a canviar
La bona notícia és que no som només la nostra genètica. Si volem canviar alguna cosa de nosaltres mateixos hem de practicar regularment el comportament, moviment o pensament que volem tenir. Qualsevol persona de qualsevol edat té aquesta capacitat. Aquesta capacitat es coneix com la neuroplasticitat.
Això implica que tothom pot millorar. Primer ha d'existir un interès per canviar i després és important canviar el teu entorn perquè tinguis èxit (potser necessitis ajuda amb això). Per exemple si ens volem enfadar menys amb els nostres fills, necessitem que l'ambient estigui més relaxat.
Després has de tenir en ment què és el que has de practicar, de vegades, necessites partir-ho en passes més petites. Si practiques repetitivament per fer més forta la connexió nova, a poc a poc començaràs a veure el canvi.
Qualsevol teràpia es basa en la idea que no som només gens i que sempre podem millorar. Cada teràpia busca la seva forma (tipus d'exercicis) per arribar a un resultat desitjat.