Coincidint amb el Nadal, ja a tocar comencem un cicle per explicar les tradicions pròpies d'aquesta època, comencem pel Tió de Nadal. El tió és una tradició catalana antiga i fortament arrelada. Segons marca la tradició, el tió es busca al bosc alguns dies abans de Nadal. El tronc es porta a casa, se l'alimenta cada nit i se'l tapa amb una manta. El dia de Nadal, el 25 de desembre, just abans del dinar, se'l pica fortament, mentre es canta la cançó: "Caga, tió, ametlles i torró" o qualsevol de les seves versions.
Una vegada s'aixeca la manta apareixerà algun regal, es torna a tapa, es torna a cantar i es torna a picar i el tió cagarà algun torró o neules o bombons. El tió es picarà fins que no tingui res més dins la panxa. La tradició que fa segles que se celebra, està relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern. El tió té un origen rural que significa abundància i renaixement després de l'hivern. Antigament el tió es cremava a les llars de foc després de fer-lo cagar. Les cendres es feien servir per com a protecció contra les inclemències meteorològiques i els insectes.