Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El grup Catalònia ha assumit recentment l’equipament Aspasur Valldoreix que s’ha construït de nou i fins fa poc coordinava ATAM.
Dels 42 usuaris d’Aspasur Valldoreix, tots desenvolupen tasques?
Tots. En el nostre model d’atenció fem un estudi tècnic de cada noi. Amb això es munta un programa de vida en funció d’on poden participar. N’hi ha des dels que juguen a hoquei sobre herba, i van a jugar a la Copa d’Europa per a discapacitats, fins als que fan treballs amb aigua. No tenim cap noi que no faci res, tots tenen vida pròpia.
Quin és el perfil de l’usuari?
Persones adultes amb discapacitat intel·lectual de nivells molt profunds fins a nivells lleugers. Viuen amb els seus pares i tenen molta influència de la família, que els és molt bo, però part d’ells acabaran vivint en residències o llars.
Quina és la relació que tenen les famílies amb els usuaris?
La relació que les famílies vulguin. De les 120 places de llars que té el grup n’hi ha els que els caps de setmana van a casa amb la família, d’altres que vénen a veure’ls i famílies que desapareixen.
Fins a quin punt és important que tinguin un servei com aquest?
És bàsic per a la seva vida. La sensació que tenen una vida pròpia és fantàstic, en cas contrari és fatal.
Posi’n un exemple.
Si no viuen tancats a casa. Les persones amb discapacitat entenen poc i moltes vegades els posen davant del televisor, que els al·lucina molt, perquè hi ha molts canvis, però no entenen res del que passa. A les converses familiars si no es dirigeixen a ells entenen poc i en un lloc com aquest es normalitzen perquè estan al seu ambient i les converses, si les tenen, són amb gent com ells i fan activitats adequades per a ells.
Ha vist una progressió en els usuaris que vénen per primer cop aquí?
Tenim el cas d’una noia que vivia tancada a casa seva en una habitació encoixinada i per dormir, de vegades, ho feia lligada. Ara fa tres anys que està amb nosaltres i va sola pels passadissos, entra i surt, va amb el grup a la piscina. Et veu i et saluda amb la mà i fins i tot et fa un petó, passar del que era abans a ara és fantàstic. D’aquests casos en tenim alguns i veiem històries de nanos que viuen aïllats del món i que en funció de quina activitat fan, s’integren.
I això gràcies a l’estimulació?
Sí, i hem canviat les sales on se’ls tancava quan tenien crisis per sales de relaxació amb sofàs i música.
Però també hi ha la medicació...
Tots prenen medicació, en funció del que tenen, al grup gestionem 70.000 receptes a l’any.
Una vegada que es dóna una plaça, aquesta és a perpetuïtat?
Sí, mentre la tipologia de la persona i les seves necessitats no varien. Hi ha nois que vénen a un centre de dia i que en un moment donat es queden sense família i necessiten un habitatge, aleshores canvia la seva tipologia i es passa a una llar. També hi ha els que es van deteriorant i necessiten residències de profunds. La vida varia.
Com es fa la tria dels usuaris?
Quan una família té una persona amb discapacitat intel·lectual i creu que necessita un equipament hi accedeix via Generalitat, via treballador social de la seva zona, o ve directament al centre. Se’ls fa un estudi, i a mesura que la Generalitat va tenint places, els va col·locant, en funció de la llista d’espera o de la urgència de la necessitat. Aleshores la Generalitat truca a entitats com la nostra i nosaltres els valorem en funció del seu nivell.
Teniu constància que aquesta llista d’espera sigui molt llarga?
Hi ha llista d’espera. Nosaltres depenem dels recursos de la Generalitat, cada plaça té un cost i la Generalitat paga per plaça.
A banda de la Generalitat, quines altres vies de finançament teniu?
Per a cada noi tenim un contracte amb la Generalitat i amb la família. La Generalitat paga els serveis obligatoris i el pla d’activitats es paga via quota.
Vostè n’és director des de 2004, abans de la crisi. Des d’aleshores fins ara com us ha afectat la conjuntura econòmica?
La crisi ens ha afectat perquè ens ha baixat les tarifes i no podem créixer com voldríem i ens ha obligat a reordenar-nos, però no hem acomiadat, ni hem deixat d’obrir centres, ni hem deixat de fer activitats.
Però alguns dels usuaris treballen?
Sí, tenim un centre de treball, amb 80 usuaris que treballen. A més, nosaltres mateixos ens hem autocontractat, el 90% del manteniment dels centres els fem nosaltres mateixos. També tenim alguns que treballen en jardins, per exemple, d’escoles de Cerdanyola i tenim un grup de nois que treballen a l’Epson, però tota aquesta facturació és molt baixa.
Quin és el paper que Grup Catalònia s’ha fixat per Aspasur Valldoreix?
L’atenció integral per als nois a partir d’un model d’activitats, que és el que estem implantant ara. Hem estat tres mesos coneixent els nois i les seves famílies.
Com és el dia d’un usuari a Aspasur?
Arriben al voltant de les nou, esmorzen i es reparteixen per les diverses activitats. A mig matí descansen una estona i dinen. Ells mateixos s’ocupen de parar taula, perquè també fan activitats de la vida diària. A la tarda descansen una estona, entremig es fan alguns canvis de bolquers, i tornen a entrar al segon pla d’activitats fins a les cinc de la tarda, que és quan se’n van cap a casa.
Quines entitats de Sant Cugat col·laboren amb vosaltres?
Ve un noi del Club Muntanyenc a fer atletisme als usuaris i el Club Junior FC ens cedeix les seves instal·lacions d’hoquei sobre herba i fem un torneig anual. A altres centres ve gent de l’Institut del Teatre i de la Fura dels Baus. A Valldoreix anem incorporant activitats i és molt possible que quan obrim les activitats de teatre vingui algú de la Fura.
Què aporta el centre de Valldoreix?
Aporta producció amb paper reciclat i el forn on es fa ceràmica.
El centre té més capacitat que les 42 places que ofereix ara?
Encara que ara tenim 42 nois, tenim capacitat per a 48, però l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICAS) no ens concerta les altres sis places, si ho fes les ompliríem. També tenim 24 places de la llar que el dia que la concertin les obrirem, perquè ja la tenim acabada i tenim usuaris per venir.
Dels 42 usuaris d’Aspasur Valldoreix, tots desenvolupen tasques?
Tots. En el nostre model d’atenció fem un estudi tècnic de cada noi. Amb això es munta un programa de vida en funció d’on poden participar. N’hi ha des dels que juguen a hoquei sobre herba, i van a jugar a la Copa d’Europa per a discapacitats, fins als que fan treballs amb aigua. No tenim cap noi que no faci res, tots tenen vida pròpia.
Quin és el perfil de l’usuari?
Persones adultes amb discapacitat intel·lectual de nivells molt profunds fins a nivells lleugers. Viuen amb els seus pares i tenen molta influència de la família, que els és molt bo, però part d’ells acabaran vivint en residències o llars.
Quina és la relació que tenen les famílies amb els usuaris?
La relació que les famílies vulguin. De les 120 places de llars que té el grup n’hi ha els que els caps de setmana van a casa amb la família, d’altres que vénen a veure’ls i famílies que desapareixen.
Fins a quin punt és important que tinguin un servei com aquest?
És bàsic per a la seva vida. La sensació que tenen una vida pròpia és fantàstic, en cas contrari és fatal.
Posi’n un exemple.
Si no viuen tancats a casa. Les persones amb discapacitat entenen poc i moltes vegades els posen davant del televisor, que els al·lucina molt, perquè hi ha molts canvis, però no entenen res del que passa. A les converses familiars si no es dirigeixen a ells entenen poc i en un lloc com aquest es normalitzen perquè estan al seu ambient i les converses, si les tenen, són amb gent com ells i fan activitats adequades per a ells.
Ha vist una progressió en els usuaris que vénen per primer cop aquí?
Tenim el cas d’una noia que vivia tancada a casa seva en una habitació encoixinada i per dormir, de vegades, ho feia lligada. Ara fa tres anys que està amb nosaltres i va sola pels passadissos, entra i surt, va amb el grup a la piscina. Et veu i et saluda amb la mà i fins i tot et fa un petó, passar del que era abans a ara és fantàstic. D’aquests casos en tenim alguns i veiem històries de nanos que viuen aïllats del món i que en funció de quina activitat fan, s’integren.
I això gràcies a l’estimulació?
Sí, i hem canviat les sales on se’ls tancava quan tenien crisis per sales de relaxació amb sofàs i música.
Però també hi ha la medicació...
Tots prenen medicació, en funció del que tenen, al grup gestionem 70.000 receptes a l’any.
Una vegada que es dóna una plaça, aquesta és a perpetuïtat?
Sí, mentre la tipologia de la persona i les seves necessitats no varien. Hi ha nois que vénen a un centre de dia i que en un moment donat es queden sense família i necessiten un habitatge, aleshores canvia la seva tipologia i es passa a una llar. També hi ha els que es van deteriorant i necessiten residències de profunds. La vida varia.
Com es fa la tria dels usuaris?
Quan una família té una persona amb discapacitat intel·lectual i creu que necessita un equipament hi accedeix via Generalitat, via treballador social de la seva zona, o ve directament al centre. Se’ls fa un estudi, i a mesura que la Generalitat va tenint places, els va col·locant, en funció de la llista d’espera o de la urgència de la necessitat. Aleshores la Generalitat truca a entitats com la nostra i nosaltres els valorem en funció del seu nivell.
Teniu constància que aquesta llista d’espera sigui molt llarga?
Hi ha llista d’espera. Nosaltres depenem dels recursos de la Generalitat, cada plaça té un cost i la Generalitat paga per plaça.
A banda de la Generalitat, quines altres vies de finançament teniu?
Per a cada noi tenim un contracte amb la Generalitat i amb la família. La Generalitat paga els serveis obligatoris i el pla d’activitats es paga via quota.
Vostè n’és director des de 2004, abans de la crisi. Des d’aleshores fins ara com us ha afectat la conjuntura econòmica?
La crisi ens ha afectat perquè ens ha baixat les tarifes i no podem créixer com voldríem i ens ha obligat a reordenar-nos, però no hem acomiadat, ni hem deixat d’obrir centres, ni hem deixat de fer activitats.
Però alguns dels usuaris treballen?
Sí, tenim un centre de treball, amb 80 usuaris que treballen. A més, nosaltres mateixos ens hem autocontractat, el 90% del manteniment dels centres els fem nosaltres mateixos. També tenim alguns que treballen en jardins, per exemple, d’escoles de Cerdanyola i tenim un grup de nois que treballen a l’Epson, però tota aquesta facturació és molt baixa.
Quin és el paper que Grup Catalònia s’ha fixat per Aspasur Valldoreix?
L’atenció integral per als nois a partir d’un model d’activitats, que és el que estem implantant ara. Hem estat tres mesos coneixent els nois i les seves famílies.
Com és el dia d’un usuari a Aspasur?
Arriben al voltant de les nou, esmorzen i es reparteixen per les diverses activitats. A mig matí descansen una estona i dinen. Ells mateixos s’ocupen de parar taula, perquè també fan activitats de la vida diària. A la tarda descansen una estona, entremig es fan alguns canvis de bolquers, i tornen a entrar al segon pla d’activitats fins a les cinc de la tarda, que és quan se’n van cap a casa.
Quines entitats de Sant Cugat col·laboren amb vosaltres?
Ve un noi del Club Muntanyenc a fer atletisme als usuaris i el Club Junior FC ens cedeix les seves instal·lacions d’hoquei sobre herba i fem un torneig anual. A altres centres ve gent de l’Institut del Teatre i de la Fura dels Baus. A Valldoreix anem incorporant activitats i és molt possible que quan obrim les activitats de teatre vingui algú de la Fura.
Què aporta el centre de Valldoreix?
Aporta producció amb paper reciclat i el forn on es fa ceràmica.
El centre té més capacitat que les 42 places que ofereix ara?
Encara que ara tenim 42 nois, tenim capacitat per a 48, però l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICAS) no ens concerta les altres sis places, si ho fes les ompliríem. També tenim 24 places de la llar que el dia que la concertin les obrirem, perquè ja la tenim acabada i tenim usuaris per venir.