Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Amb més de trenta anys d’experiència en el camp de la nutrició, aquest metge posa en pràctica la medicina integrativa, que uneix el més actual de la medicina moderna amb els coneixements mèdics tradicionals. Expert en medicina natural, medicina tradicional xinesa, acupuntura, dietoteràpia, medicina biològica i macrobiòtica, entre altres, és l’autor de Revitaliza tu salud y estado de ánimo i de Nutrición energética y salud. Ara Pérez-Calvo acaba de llançar Alimentos que curan, amb la idea que: “El benestar emocional depèn del benestar dels òrgans i aquests depenen del que mengem, per això l’alimentació incideix directament en la nostra manera de sentir i en el nostre estat d’ànim”.
Hi ha aliments que curen i aliments que arriben a emmalaltir?
Certament.
Posi algun exemple.
A Espanya es consumeixen 140 grams d’alcohol per persona i dia, mentre que el consum de cereals integrals, dels quals l’OMS recomana entre un 50% i un 60% de consum diari com a font principal d’energia, és d’un 0,1%. A més, un consum excessiu de sucre, de grasses saturades i de proteïna animal et pot fer emmalaltir.
S’ha de treure la carn de les dietes?
Sí. El càncer de còlon i les malalties degeneratives estan relacionades directament amb el consum de proteïna animal. No ho dic jo, hi ha estudis científics reputats que ho avalen i que són incontestables. El China Study, un estudi fet durant 22 anys, relaciona dieta i malaltia i conclou que com més carn, més malalties degeneratives existeixen. I aquestes són les que maten en forma de càncer, malalties cardiovasculars, diabetis, Parkinson i Alzheimer.
I pel que fa als aliments medecina?
Hi ha aliments que et poden curar. Un exemple: el consum de cereals integrals en gra diari i ben cuinat –perquè si no, no s’assimila bé– produeix un increment en l’energia de les persones de manera relativament ràpida. Amb més energia tot funciona molt millor.
Quines malalties poden millorar o curar amb un canvi en el menjar?
Asmes, fatigues cròniques, fibromiàlgies, al·lèrgies, també milloren els problemes circulatoris, el cansament, la falta de vitalitat i els problemes reumàtics.
Ens falta encara molt per aprendre.
Mengem per parelles. Això vol dir que el consum d’un aliment sempre en demana un altre: si menges carn, automàticament, i en el període màxim de quatre hores, el cos demana alcohol, sucre, suc o xocolata. I després de prendre aquesta copa o unes postres ensucrades, el cos tornarà a demanar proteïna animal. Tots aquests aliments són contractius: porten més minerals i sal i produeixen una contracció dels teixits. Després hi ha els d’efecte expansiu: aliments més diluïts amb més sucre, potassi o fructosa, que els expandeixen. Sempre estem anant d’un extrem a un altre, prenent aliments molt contractius i compensant amb els expansius. Com més fem això, més difícil és menjar aliments saludables com cereals en gra, verdures i fruites de temporada, llegums i peix. No menjaràs carn amb un plat d’arròs amb llenties, que és el que recomana l’OMS, perquè és una combinació que no ve de gust, ho faràs amb un altre aliment. Si vols fer un canvi profund has de treure algunes coses i posar-ne d’altres, i si no el vols fer tant, introdueix cereals ben cuinats i intenta treure o reduir les carns, o l’alcohol, o els sucres o les grasses saturades: et trobaràs molt millor!
Però prendre una copa de vi és bo!
És un tòpic, encara que si tu menges un aliment greixós combinat amb làctics, aquest vi t’ajudarà a digerir. Ara, prendre vi i formatge habitualment no és bo. L’objectiu personal i social ha de ser treure o reduir de la dieta l’excés de proteïnes i de greixos saturats animals, combinats amb productes químics, refinats i sucres. Són millor els greixos poliinsaturats de les llavors, olis, llegums i fruits secs.
Cada edat té la seva alimentació?
Hem d’adaptar l’alimentació a l’edat, però també al sexe, al treball, a l’alçada i a la constitució de cadascú. L’activitat i l’historial són els factors que fan que ens haguem d’adaptar a un tipus d’aliments, si ho fem, és quan tindrem molt bons resultats.
I per què els metges no recomanen més canvis en l’alimentació?
Durant la formació universitària no hi ha classes de nutrició. Aquest tema està poc estès entre els metges, per desgràcia, perquè és una eina molt útil per millorar les teràpies en pacients oncològics. En aquets cas, l’alimentació pot ajudar a suportar millor els efectes del tractament.
La nutrició hauria d’impartir-se a les aules des de ben petits?
Hauria de ser fonamental. I no només mirar la nutrició des del punt de vista convencional, és a dir, la nutrició bioquímica que et diu les calories, les vitamines i les proteïnes dels aliments, que és molt interessant i s’ha de saber. Sinó que s’hauria d’introduir el concepte energètic, aquell que té a veure amb la funcionalitat de l’aliment i amb allò que hem de menjar si, per exemple, hem d’estudiar, anar a jugar a tennis o pujar el nivell d’energia. Hem de saber quins aliments augmenten l’energia, quins relaxen o bé com t’afecten.
És molt alta la incidència dels àpats en les persones?
Tinc molts pacients actors i, depenent del paper que han d’interpretar, els ajudo amb el menjar. Per interpretar una actitud abatuda no pots prendre res que exciti, com cafè o aliments salats, ja que costarà més i s’haurà de fer un esforç interpretatiu més gran; però sí que pots prendre alguna cosa dolça i et serà més fàcil. Les possibilitats són infinites: per fer esport d’alta competició, per exemple, es dissenya una dieta perquè tinguin més energia i menys lesions. L’alimentació es pot aplicar al camp que vulguis.
Menjar en funció de cada dia?
Exactament. Pots menjar menys fruita per concentrar-te més entre setmana, és a dir, en les jornades laborals, i, el divendres, te la prens per desconnectar i relaxar-te. Són trucs per utilitzar-los de manera eficient i pràctica.
El menjar si és ecològic, millor?
Sí. Avui en dia el menjar ecològic és molt aconsellable, perquè té els nutrients que ha de tenir, ja que no prové de cultius intensius i no porta ni insecticides, ni pesticides, ni químics, que es dipositen en el cos i poden comportar problemes. És un garant per la salut i té bon gust.
Els aliments, de temporada?
La salut és la capacitat que tens per adaptar-te al medi natural on estàs. Si ets capaç d’adaptar-te, tens salut i, si no, et poses malalt o tens problemes. Per adaptar- te a l’hivern has de menjar aliments que creixen durant aquesta estació de l’any i, a l’estiu, els seus, perquè hi ha unes condicions que ofereixen la terra i els aliments perquè t’adaptis a cada estació. També s’ha de fer una aposta pels aliments de proximitat, que donen capacitat d’adaptació a l’entorn.
Menjar congelat, sí o no?
Depèn, com més concentrat és l’aliment, més bé es conserva. La carn, el peix i el pa, sí; la fruita no és recomanable i la verdura perd propietats. Si sempre menges a base de congelats, pots perdre energia.
És a dir, que mengem fatal.
Extrapolant el que es menja a Catalunya, que és similar al que es menja a Espanya, i des del punt de vista dels nutrients que s’han de prendre, estem menjant a la inversa del que s’ha de fer. No aprovem ni de lluny; aquesta dieta predisposa a la malaltia, genera una alta despesa a la Seguretat Social i un índex d’obesitat important. Hi ha un abús en el consum de làctics i fruita, ambdós aliments sumant el 40% del total que es menja cada dia. Aquest excés pot produir una població cansada.
Hi ha aliments que curen i aliments que arriben a emmalaltir?
Certament.
Posi algun exemple.
A Espanya es consumeixen 140 grams d’alcohol per persona i dia, mentre que el consum de cereals integrals, dels quals l’OMS recomana entre un 50% i un 60% de consum diari com a font principal d’energia, és d’un 0,1%. A més, un consum excessiu de sucre, de grasses saturades i de proteïna animal et pot fer emmalaltir.
S’ha de treure la carn de les dietes?
Sí. El càncer de còlon i les malalties degeneratives estan relacionades directament amb el consum de proteïna animal. No ho dic jo, hi ha estudis científics reputats que ho avalen i que són incontestables. El China Study, un estudi fet durant 22 anys, relaciona dieta i malaltia i conclou que com més carn, més malalties degeneratives existeixen. I aquestes són les que maten en forma de càncer, malalties cardiovasculars, diabetis, Parkinson i Alzheimer.
I pel que fa als aliments medecina?
Hi ha aliments que et poden curar. Un exemple: el consum de cereals integrals en gra diari i ben cuinat –perquè si no, no s’assimila bé– produeix un increment en l’energia de les persones de manera relativament ràpida. Amb més energia tot funciona molt millor.
Quines malalties poden millorar o curar amb un canvi en el menjar?
Asmes, fatigues cròniques, fibromiàlgies, al·lèrgies, també milloren els problemes circulatoris, el cansament, la falta de vitalitat i els problemes reumàtics.
Ens falta encara molt per aprendre.
Mengem per parelles. Això vol dir que el consum d’un aliment sempre en demana un altre: si menges carn, automàticament, i en el període màxim de quatre hores, el cos demana alcohol, sucre, suc o xocolata. I després de prendre aquesta copa o unes postres ensucrades, el cos tornarà a demanar proteïna animal. Tots aquests aliments són contractius: porten més minerals i sal i produeixen una contracció dels teixits. Després hi ha els d’efecte expansiu: aliments més diluïts amb més sucre, potassi o fructosa, que els expandeixen. Sempre estem anant d’un extrem a un altre, prenent aliments molt contractius i compensant amb els expansius. Com més fem això, més difícil és menjar aliments saludables com cereals en gra, verdures i fruites de temporada, llegums i peix. No menjaràs carn amb un plat d’arròs amb llenties, que és el que recomana l’OMS, perquè és una combinació que no ve de gust, ho faràs amb un altre aliment. Si vols fer un canvi profund has de treure algunes coses i posar-ne d’altres, i si no el vols fer tant, introdueix cereals ben cuinats i intenta treure o reduir les carns, o l’alcohol, o els sucres o les grasses saturades: et trobaràs molt millor!
Però prendre una copa de vi és bo!
És un tòpic, encara que si tu menges un aliment greixós combinat amb làctics, aquest vi t’ajudarà a digerir. Ara, prendre vi i formatge habitualment no és bo. L’objectiu personal i social ha de ser treure o reduir de la dieta l’excés de proteïnes i de greixos saturats animals, combinats amb productes químics, refinats i sucres. Són millor els greixos poliinsaturats de les llavors, olis, llegums i fruits secs.
Cada edat té la seva alimentació?
Hem d’adaptar l’alimentació a l’edat, però també al sexe, al treball, a l’alçada i a la constitució de cadascú. L’activitat i l’historial són els factors que fan que ens haguem d’adaptar a un tipus d’aliments, si ho fem, és quan tindrem molt bons resultats.
I per què els metges no recomanen més canvis en l’alimentació?
Durant la formació universitària no hi ha classes de nutrició. Aquest tema està poc estès entre els metges, per desgràcia, perquè és una eina molt útil per millorar les teràpies en pacients oncològics. En aquets cas, l’alimentació pot ajudar a suportar millor els efectes del tractament.
La nutrició hauria d’impartir-se a les aules des de ben petits?
Hauria de ser fonamental. I no només mirar la nutrició des del punt de vista convencional, és a dir, la nutrició bioquímica que et diu les calories, les vitamines i les proteïnes dels aliments, que és molt interessant i s’ha de saber. Sinó que s’hauria d’introduir el concepte energètic, aquell que té a veure amb la funcionalitat de l’aliment i amb allò que hem de menjar si, per exemple, hem d’estudiar, anar a jugar a tennis o pujar el nivell d’energia. Hem de saber quins aliments augmenten l’energia, quins relaxen o bé com t’afecten.
És molt alta la incidència dels àpats en les persones?
Tinc molts pacients actors i, depenent del paper que han d’interpretar, els ajudo amb el menjar. Per interpretar una actitud abatuda no pots prendre res que exciti, com cafè o aliments salats, ja que costarà més i s’haurà de fer un esforç interpretatiu més gran; però sí que pots prendre alguna cosa dolça i et serà més fàcil. Les possibilitats són infinites: per fer esport d’alta competició, per exemple, es dissenya una dieta perquè tinguin més energia i menys lesions. L’alimentació es pot aplicar al camp que vulguis.
Menjar en funció de cada dia?
Exactament. Pots menjar menys fruita per concentrar-te més entre setmana, és a dir, en les jornades laborals, i, el divendres, te la prens per desconnectar i relaxar-te. Són trucs per utilitzar-los de manera eficient i pràctica.
El menjar si és ecològic, millor?
Sí. Avui en dia el menjar ecològic és molt aconsellable, perquè té els nutrients que ha de tenir, ja que no prové de cultius intensius i no porta ni insecticides, ni pesticides, ni químics, que es dipositen en el cos i poden comportar problemes. És un garant per la salut i té bon gust.
Els aliments, de temporada?
La salut és la capacitat que tens per adaptar-te al medi natural on estàs. Si ets capaç d’adaptar-te, tens salut i, si no, et poses malalt o tens problemes. Per adaptar- te a l’hivern has de menjar aliments que creixen durant aquesta estació de l’any i, a l’estiu, els seus, perquè hi ha unes condicions que ofereixen la terra i els aliments perquè t’adaptis a cada estació. També s’ha de fer una aposta pels aliments de proximitat, que donen capacitat d’adaptació a l’entorn.
Menjar congelat, sí o no?
Depèn, com més concentrat és l’aliment, més bé es conserva. La carn, el peix i el pa, sí; la fruita no és recomanable i la verdura perd propietats. Si sempre menges a base de congelats, pots perdre energia.
És a dir, que mengem fatal.
Extrapolant el que es menja a Catalunya, que és similar al que es menja a Espanya, i des del punt de vista dels nutrients que s’han de prendre, estem menjant a la inversa del que s’ha de fer. No aprovem ni de lluny; aquesta dieta predisposa a la malaltia, genera una alta despesa a la Seguretat Social i un índex d’obesitat important. Hi ha un abús en el consum de làctics i fruita, ambdós aliments sumant el 40% del total que es menja cada dia. Aquest excés pot produir una població cansada.
