Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Cal Castillo, situat a Sol i Aire, fa gairebé vint anys que acull animals molt diversos. Milers de nens, sense pagar cap tipus d’entrada, han passat per les seves instal·lacions per relacionar-se de ben a prop amb aquests animals. Ara, Josep Castillo ha rebut una notificació de l’Ajuntament, a instància de la Generalitat, que li prohibeix rebre més visites perquè, segons diuen, no compleix els requisits. Les visites, de moment, s'han acabat a Cal Castillo.
En parlem amb el seu propietari, Josep Castillo.
Quins animals podem trobar a Cal Castillo?
Tinc uns setanta animals. Hi ha burros catalans, daines, cabres nanes, porcs del Vietnam, cavalls nans, gallines, pollastres, conills i emús.
Com li sorgeix la idea de crear un nucli zoològic?
Jo vaig néixer a Vallvidrera en una casa de camp. Els animals que teníem eren per menjar i, a vegades, li deia al meu pare que em deixés quedar algun dels animals com a mascota. Sempre li deia al meu pare que quan fos gran volia tenir un zoològic per tenir els animals que m’agradaven i els que la gent abandonava. Sempre he tingut amor pels animals i al final vaig aconseguir el somni de tenir un finca amb animals lliures.
D’on ha tret els animals?
Al principi en vaig comprar alguns, com les daines o els burros catalans. Però durant els anys, la gent m’ha anat portant les seves mascotes que no volia i, fins i tot, a les nits em tiraven animals per sobre la tanca. La policia i el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia també me’n portaven.
Molts nens visiten Cal Castillo.
Totes les escoles de Sant Cugat i moltes de Barcelona hi han passat. A l’estiu, poden venir cada dia 200 nens. Veuen que a part dels homes, a la Creació també hi ha animals, no som nosaltres sols. És molt bo i didàctic. També vénen nens amb discapacitats, autistes, cecs... No té preu veure’ls com es relacionen amb els animals.
Com es cuiden setanta animals?
M’aixeco a les cinc de la matinada per donar-los menjar. Estic tot el dia amb ells cuidant-los. Tots els meus diners, els estalvis i la poca pensió que tenim amb la meva dona se’n va als animals. No els puc abandonar ara. Són uns 1.500 euros al mes de menjar. Mengen blat de moro, alfals, civada, pa sec, enciam... Tot m’ho gasto en ells.
Quina diferència hi ha entre Cal Castillo i un zoo convencional?
Els animals en un zoo estan en gàbies i els nens pràcticament ni els veuen; no poden tenir-hi contacte. El que és interessant és que tinguin un contacte amb els animals i els coneguin de prop. Jo mai tindria animals tancats en gàbia, per això no els tindré. Tinc animals que poden compartir la il·lusió amb la gent i amb els nens.
L’Ajuntament li ha notificat que no podrà rebre més visites. El 2010 va signar un conveni amb el consistori per tenir permís fins al 2018.
Vaig signar el document a la força, l’Ajuntament em va posar entre l’espasa i la paret. Em van dir que o firmava el document o s’emportarien l’endemà els animals i em posarien una sanció. No estava disposat, i no ho estaré mai, que els animals desapareguin.
Diuen que no ha complert les condicions del conveni i que la Generalitat va emetre un informe negatiu.
Això és mentida. Aquí no ha vingut ningú de la Generalitat, a no ser que no s’hagi identificat. Ara diuen que els animals poden fer mal, que poden hibridar amb els animals de Collserola... Com es pot creure que un burro pot copular amb un porc senglar, una guineu o una geneta?
Els problemes amb l’Administració vénen de lluny.
El 1997, quan tenia uns 20 animals, em van dir que havia de tenir un permís de nucli zoològic. Vaig començar un calvari de documents i a gastar-me diners per aconseguir el permís de la Generalitat. Quan ho tenia tot, em van dir que calia l’aprovació de l’Ajuntament. Però com que l’Ajuntament no va dir res en més d’un any, em van donar el permís per silenci administratiu. Quan ja ho tenia tot en ordre, em van trucar de la Generalitat per dir-me que els permisos quedaven anul·lats perquè l’Ajuntament havia recorregut; tot i que ja havia passat el temps de reclamació. Des de llavors, tot ha sigut un calvari.
Josep Castillo
Josep Castillo té 72 anys i el seu amor pels animals li ve de petit, quan tenia el somni de tenir el seu propi nucli zoològic. Ho va aconseguir, i ara té uns 70 animals a la seva finca de Sol i Aire. Els té lliures, sense gàbies. Cada dia va a alimentar-los i a cuidar-los. Molta gent va a Cal Castillo per deixar-hi les seves mascotes que ja no volen i, de fet, mentre dura l’entrevista el truquen per si li poden portar dos conills. Els seus estalvis i pensió els dedica a cuidar aquests animals, ja que no cobra entrada a les visites.
En parlem amb el seu propietari, Josep Castillo.
Quins animals podem trobar a Cal Castillo?
Tinc uns setanta animals. Hi ha burros catalans, daines, cabres nanes, porcs del Vietnam, cavalls nans, gallines, pollastres, conills i emús.
Com li sorgeix la idea de crear un nucli zoològic?
Jo vaig néixer a Vallvidrera en una casa de camp. Els animals que teníem eren per menjar i, a vegades, li deia al meu pare que em deixés quedar algun dels animals com a mascota. Sempre li deia al meu pare que quan fos gran volia tenir un zoològic per tenir els animals que m’agradaven i els que la gent abandonava. Sempre he tingut amor pels animals i al final vaig aconseguir el somni de tenir un finca amb animals lliures.
D’on ha tret els animals?
Al principi en vaig comprar alguns, com les daines o els burros catalans. Però durant els anys, la gent m’ha anat portant les seves mascotes que no volia i, fins i tot, a les nits em tiraven animals per sobre la tanca. La policia i el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia també me’n portaven.
Molts nens visiten Cal Castillo.
Totes les escoles de Sant Cugat i moltes de Barcelona hi han passat. A l’estiu, poden venir cada dia 200 nens. Veuen que a part dels homes, a la Creació també hi ha animals, no som nosaltres sols. És molt bo i didàctic. També vénen nens amb discapacitats, autistes, cecs... No té preu veure’ls com es relacionen amb els animals.
Com es cuiden setanta animals?
M’aixeco a les cinc de la matinada per donar-los menjar. Estic tot el dia amb ells cuidant-los. Tots els meus diners, els estalvis i la poca pensió que tenim amb la meva dona se’n va als animals. No els puc abandonar ara. Són uns 1.500 euros al mes de menjar. Mengen blat de moro, alfals, civada, pa sec, enciam... Tot m’ho gasto en ells.
Quina diferència hi ha entre Cal Castillo i un zoo convencional?
Els animals en un zoo estan en gàbies i els nens pràcticament ni els veuen; no poden tenir-hi contacte. El que és interessant és que tinguin un contacte amb els animals i els coneguin de prop. Jo mai tindria animals tancats en gàbia, per això no els tindré. Tinc animals que poden compartir la il·lusió amb la gent i amb els nens.
L’Ajuntament li ha notificat que no podrà rebre més visites. El 2010 va signar un conveni amb el consistori per tenir permís fins al 2018.
Vaig signar el document a la força, l’Ajuntament em va posar entre l’espasa i la paret. Em van dir que o firmava el document o s’emportarien l’endemà els animals i em posarien una sanció. No estava disposat, i no ho estaré mai, que els animals desapareguin.
Diuen que no ha complert les condicions del conveni i que la Generalitat va emetre un informe negatiu.
Això és mentida. Aquí no ha vingut ningú de la Generalitat, a no ser que no s’hagi identificat. Ara diuen que els animals poden fer mal, que poden hibridar amb els animals de Collserola... Com es pot creure que un burro pot copular amb un porc senglar, una guineu o una geneta?
Els problemes amb l’Administració vénen de lluny.
El 1997, quan tenia uns 20 animals, em van dir que havia de tenir un permís de nucli zoològic. Vaig començar un calvari de documents i a gastar-me diners per aconseguir el permís de la Generalitat. Quan ho tenia tot, em van dir que calia l’aprovació de l’Ajuntament. Però com que l’Ajuntament no va dir res en més d’un any, em van donar el permís per silenci administratiu. Quan ja ho tenia tot en ordre, em van trucar de la Generalitat per dir-me que els permisos quedaven anul·lats perquè l’Ajuntament havia recorregut; tot i que ja havia passat el temps de reclamació. Des de llavors, tot ha sigut un calvari.
Josep Castillo
Josep Castillo té 72 anys i el seu amor pels animals li ve de petit, quan tenia el somni de tenir el seu propi nucli zoològic. Ho va aconseguir, i ara té uns 70 animals a la seva finca de Sol i Aire. Els té lliures, sense gàbies. Cada dia va a alimentar-los i a cuidar-los. Molta gent va a Cal Castillo per deixar-hi les seves mascotes que ja no volen i, de fet, mentre dura l’entrevista el truquen per si li poden portar dos conills. Els seus estalvis i pensió els dedica a cuidar aquests animals, ja que no cobra entrada a les visites.