Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Josep Maria Gavín va néixer l’any 1930 a Barcelona i des de ben jove el va moure la seva passió pel col·lecionisme. Està considerat el primer col·leccionista privat d’Europa per la UNESCO, va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 1984 i va ser president de l’Associació Catalana de Col·leccionistes durant divuit anys. En el seu arxiu té més de 4.000.000 de documents o peces, sobre 49 temes diferents.
És autor d’una obra extensa que cataloga gràficament tots els edificis religiosos que hi ha a Catalunya, més de 24.000. Ha col·laborat en 238 llibres i n’ha escrit un total de 33. Viu a Valldoreix des de l’any 1955. L’Arxiu Gavín és una de les entitats més antigues del districte.
Com neix la seva passió pel col·leccionisme?
Ja vaig néixer col·leccionista. Suposo que quan tindria dos anys col·leccionava xumets, però no me’n recordo. Des dels quatre, conservo una caixa amb estampetes, en especial, estampetes de Sant Josep, el meu sant.
Quantes històries haurà viscut aquesta caixa!
L’any 1935 van començar a perseguir el pare i vam haver de canviar de pis a corre-cuita. Aleshores, jo ja vaig sortir de casa amb aquesta caixa de fusta, plena d’estampetes i de cromos de xocolates Amatller. Vam anar a viure a Gràcia, a la plaça de Rius i Taulet, l’actual plaça de la Vila, on més tard, l’any 1936, els “rojos” ens ho van cremar tot. Ens van tirar daltabaix de casa tots els mobles i també van voler tirar aquesta caixa, però no els vaig deixar.
I què va fer?
Vaig mossegar el milicià a la mà i me la va deixar quedar. Un d’ells em va dir: “Si aquest marrec ha tingut els collons de defensar-la, valdrà”. I me la va tornar.
Actualment, la d’estampes de Sant Josep és una de les seves col·leccions més importants.
Està considerada única en el món. N’hi ha d’altres, a Valladolid, a Mont-real, a Mèxic, al Vaticà... De fet, al Vaticà els va entusiasmar tant el sistema que vaig inventar per localitzar les estampes de Sant Josep que el van començar a emprar ells.
De tot el que ha fet, destaquen les seves fotografies d’edificis religiosos de Catalunya. Com se li va ocórrer iniciar aquest inventari?
Als 18 anys vaig tenir la meva primera càmera fotogràfica i per provar vaig començar a fer fotos d’esglésies de Barcelona. Aquest és l’origen de la col·lecció, la qual vaig iniciar fent fotografies només de campanars de Catalunya.
I una cosa porta a l’altra.
És clar. Arribava a una església que no tenia campanar i me n’anava. I vaig pensar que allò em quedava curt. Vaig dir: faré totes les esglésies, pensant que a Catalunya no passarien d’unes 5.000 o 6.000. Tinc fotografiats 26.444 edificis religiosos. Vaig tardar 42 anys a fer-les!
En aquest pelegrinatge per tots els pobles i esglésies de Catalunya, tinc entès que fins i tot en va descobrir algunes!
Vaig trobar 62 esglésies enterrades sota terra. La majoria de les descobertes van sortir a la premsa i mai em va dir ningú que ja es coneixia la seva existència.
Col·lecciona també personatges de Catalunya. Com ho fa?
Recullo papers de cinc temes: escriptors, pintors, escultors, eclesiàstics i músics. Quan es publica un article biogràfic d’una persona d’algun d’aquests àmbits, la retallo i l’afegeixo. De documents d’aquest tipus n’hi ha uns 750.000.
Parli’m de l’Arxiu Gavín. Actualment, com funciona?
L’Arxiu Gavín ara està aquí, a Valldoreix, i al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. L’edifici fa 86 metres de llargada i 14,5 metres d’amplada. Allà hi treballen onze persones. El que hi ha a Valldoreix podríem dir que és la fàbrica.
Per què va traslladar l’arxiu a Os de Balaguer i no el va posar aquí?
Li vaig dir a Lluís Recoder que s’ho quedés Sant Cugat i em va dir que no, que se’ls escapava de les mans, que Sant Cugat ja tenia l’Arxiu de Catalunya i l’Arxiu de l’Ajuntament, i que un altre no podia ser. A més, em deia que era inviable perquè caldria posar un mínim de dos empleats.
Quin volum de donacions té?
Hi ha setmanes que es fan fins a deu donacions. I fa més de quinze anys en què no ha fallat mai que cada setmana hi hagi un mínim de tres donacions.
Així com molta gent col·labora amb les seves col·lecions, vostè també col·lecciona per als altres.
Sí. Per exemple, guardo els diaris per a un senyor de Manresa. També reviso cada dia si hi ha als diaris informació sobre castellers per al Museu Casteller de Valls. Per al Cabanas també recullo tot el que surt a la premsa sobre la Marilyn Monroe. Així, fins a 31 temes que jo no col·lecciono.
I això?
Durant divuit anys vaig ser el president de l’Associació Catalana de Col·leccionistes i, és clar, això fa que conegui un munt de col·leccionistes. Em moc en tants àmbits que tinc por que el cap no m’exploti!
Per què col·lecciona? Què el mou?
Col·lecciono perquè serveixi d’estudi. A molta gent li fa gràcia, per exemple, que tingui més de mig milió de nadales. Jo penso que si se’n tenen cent, res. Si se’n tenen mil, són mil, bé, està bé. Però si se’n tenen més de mig milió, passa de ser una col·lecció a ser la història dels millors dibuixants i pintors del món. No col·lecciono per amuntegar. El mateix passa, per exemple, amb la col·lecció de recordatoris de defunció. En tinc des del 1.700 fins avui dia. Amb un fons de 220.000 exemples es pot estudiar l’evolució que ha fet.
S’ha de tenir un caràcter molt especial per ser col·leccionista!
I que et comprenguin! La meva primera muller, amb la qual vaig viure 27 anys, no ho va entendre mai. Amb la que visc ara la vaig conèixer precisament fent les fotografies d’edificis religiosos. Ella havia vingut a visitar l’arxiu d’aquí i em va preguntar si havia fet fotos a Sant Vicenç dels Horts, on ella treballava. Li vaig dir que no i em va donar un telèfon per quan hi anés. Dos anys després hi vaig anar i em va acompanyar. I es va embolicar la troca.
Vostè sempre va pensar més enllà. No es va conformar a tenir només una col·lecció, sinó a tenir la millor i la més gran.
De fet, tinc cinc rècords Guiness. Si vols te’ls dic.
Sí, sí, endavant.
El primer és el de la col·lecció dels Sant Josep. És la col·lecció més gran del món, amb 54.000 ordenats fins ara. El segon, sóc l’única persona que ha estat a tots els pobles de Catalunya. El tercer me’l van donar per fer l’únic inventari d’edificis religiosos que hi ha al món. Jo crec que aquest és el gran mèrit que se’m pot atribuir. El quart, per ser l’arqueòleg que ha descobert més monuments enterrats. I l’últim, que encara està per sortir però ja ho tenen a punt, és el de la col·lecció més gran de marededéus, que en tinc 600.000.
Expliqui’m també l’origen de la torre que té davant de casa seva.
Està feta amb pedres de diferents punts de tota Catalunya. Són de castellots i marges caiguts, o pedres soltes que he trobat pel camí. Menys la pedra grossa, totes les vaig portar a la meva esquena. És una imitació del campanar de Molló, una localitat de prop de Camprodon. Vaig fer aquest perquè pensava que era l’únic campanar romànic que tenia dos forats rodons a dalt. I va resultar que també n’hi havia un altre, a un poble que es diu Valldarques.
És autor d’una obra extensa que cataloga gràficament tots els edificis religiosos que hi ha a Catalunya, més de 24.000. Ha col·laborat en 238 llibres i n’ha escrit un total de 33. Viu a Valldoreix des de l’any 1955. L’Arxiu Gavín és una de les entitats més antigues del districte.
Com neix la seva passió pel col·leccionisme?
Ja vaig néixer col·leccionista. Suposo que quan tindria dos anys col·leccionava xumets, però no me’n recordo. Des dels quatre, conservo una caixa amb estampetes, en especial, estampetes de Sant Josep, el meu sant.
Quantes històries haurà viscut aquesta caixa!
L’any 1935 van començar a perseguir el pare i vam haver de canviar de pis a corre-cuita. Aleshores, jo ja vaig sortir de casa amb aquesta caixa de fusta, plena d’estampetes i de cromos de xocolates Amatller. Vam anar a viure a Gràcia, a la plaça de Rius i Taulet, l’actual plaça de la Vila, on més tard, l’any 1936, els “rojos” ens ho van cremar tot. Ens van tirar daltabaix de casa tots els mobles i també van voler tirar aquesta caixa, però no els vaig deixar.
I què va fer?
Vaig mossegar el milicià a la mà i me la va deixar quedar. Un d’ells em va dir: “Si aquest marrec ha tingut els collons de defensar-la, valdrà”. I me la va tornar.
Actualment, la d’estampes de Sant Josep és una de les seves col·leccions més importants.
Està considerada única en el món. N’hi ha d’altres, a Valladolid, a Mont-real, a Mèxic, al Vaticà... De fet, al Vaticà els va entusiasmar tant el sistema que vaig inventar per localitzar les estampes de Sant Josep que el van començar a emprar ells.
De tot el que ha fet, destaquen les seves fotografies d’edificis religiosos de Catalunya. Com se li va ocórrer iniciar aquest inventari?
Als 18 anys vaig tenir la meva primera càmera fotogràfica i per provar vaig començar a fer fotos d’esglésies de Barcelona. Aquest és l’origen de la col·lecció, la qual vaig iniciar fent fotografies només de campanars de Catalunya.
I una cosa porta a l’altra.
És clar. Arribava a una església que no tenia campanar i me n’anava. I vaig pensar que allò em quedava curt. Vaig dir: faré totes les esglésies, pensant que a Catalunya no passarien d’unes 5.000 o 6.000. Tinc fotografiats 26.444 edificis religiosos. Vaig tardar 42 anys a fer-les!
En aquest pelegrinatge per tots els pobles i esglésies de Catalunya, tinc entès que fins i tot en va descobrir algunes!
Vaig trobar 62 esglésies enterrades sota terra. La majoria de les descobertes van sortir a la premsa i mai em va dir ningú que ja es coneixia la seva existència.
Col·lecciona també personatges de Catalunya. Com ho fa?
Recullo papers de cinc temes: escriptors, pintors, escultors, eclesiàstics i músics. Quan es publica un article biogràfic d’una persona d’algun d’aquests àmbits, la retallo i l’afegeixo. De documents d’aquest tipus n’hi ha uns 750.000.
Parli’m de l’Arxiu Gavín. Actualment, com funciona?
L’Arxiu Gavín ara està aquí, a Valldoreix, i al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. L’edifici fa 86 metres de llargada i 14,5 metres d’amplada. Allà hi treballen onze persones. El que hi ha a Valldoreix podríem dir que és la fàbrica.
Per què va traslladar l’arxiu a Os de Balaguer i no el va posar aquí?
Li vaig dir a Lluís Recoder que s’ho quedés Sant Cugat i em va dir que no, que se’ls escapava de les mans, que Sant Cugat ja tenia l’Arxiu de Catalunya i l’Arxiu de l’Ajuntament, i que un altre no podia ser. A més, em deia que era inviable perquè caldria posar un mínim de dos empleats.
Quin volum de donacions té?
Hi ha setmanes que es fan fins a deu donacions. I fa més de quinze anys en què no ha fallat mai que cada setmana hi hagi un mínim de tres donacions.
Així com molta gent col·labora amb les seves col·lecions, vostè també col·lecciona per als altres.
Sí. Per exemple, guardo els diaris per a un senyor de Manresa. També reviso cada dia si hi ha als diaris informació sobre castellers per al Museu Casteller de Valls. Per al Cabanas també recullo tot el que surt a la premsa sobre la Marilyn Monroe. Així, fins a 31 temes que jo no col·lecciono.
I això?
Durant divuit anys vaig ser el president de l’Associació Catalana de Col·leccionistes i, és clar, això fa que conegui un munt de col·leccionistes. Em moc en tants àmbits que tinc por que el cap no m’exploti!
Per què col·lecciona? Què el mou?
Col·lecciono perquè serveixi d’estudi. A molta gent li fa gràcia, per exemple, que tingui més de mig milió de nadales. Jo penso que si se’n tenen cent, res. Si se’n tenen mil, són mil, bé, està bé. Però si se’n tenen més de mig milió, passa de ser una col·lecció a ser la història dels millors dibuixants i pintors del món. No col·lecciono per amuntegar. El mateix passa, per exemple, amb la col·lecció de recordatoris de defunció. En tinc des del 1.700 fins avui dia. Amb un fons de 220.000 exemples es pot estudiar l’evolució que ha fet.
S’ha de tenir un caràcter molt especial per ser col·leccionista!
I que et comprenguin! La meva primera muller, amb la qual vaig viure 27 anys, no ho va entendre mai. Amb la que visc ara la vaig conèixer precisament fent les fotografies d’edificis religiosos. Ella havia vingut a visitar l’arxiu d’aquí i em va preguntar si havia fet fotos a Sant Vicenç dels Horts, on ella treballava. Li vaig dir que no i em va donar un telèfon per quan hi anés. Dos anys després hi vaig anar i em va acompanyar. I es va embolicar la troca.
Vostè sempre va pensar més enllà. No es va conformar a tenir només una col·lecció, sinó a tenir la millor i la més gran.
De fet, tinc cinc rècords Guiness. Si vols te’ls dic.
Sí, sí, endavant.
El primer és el de la col·lecció dels Sant Josep. És la col·lecció més gran del món, amb 54.000 ordenats fins ara. El segon, sóc l’única persona que ha estat a tots els pobles de Catalunya. El tercer me’l van donar per fer l’únic inventari d’edificis religiosos que hi ha al món. Jo crec que aquest és el gran mèrit que se’m pot atribuir. El quart, per ser l’arqueòleg que ha descobert més monuments enterrats. I l’últim, que encara està per sortir però ja ho tenen a punt, és el de la col·lecció més gran de marededéus, que en tinc 600.000.
Expliqui’m també l’origen de la torre que té davant de casa seva.
Està feta amb pedres de diferents punts de tota Catalunya. Són de castellots i marges caiguts, o pedres soltes que he trobat pel camí. Menys la pedra grossa, totes les vaig portar a la meva esquena. És una imitació del campanar de Molló, una localitat de prop de Camprodon. Vaig fer aquest perquè pensava que era l’únic campanar romànic que tenia dos forats rodons a dalt. I va resultar que també n’hi havia un altre, a un poble que es diu Valldarques.