L’acció de l’home s’enfronta al curs natural de les rieres i torrents

“Els problemes principals són els que estan relacionats amb els homes”, reconeix el tècnic forestal de l’Ajuntament Sergi Sampere. El biòleg Pau Fortunyo, que col·labora amb l’associació mediambiental de la Floresta El Mussol, apunta en aquest sentit que “el principal perjudici és l’ús humà”. Fortunyo apunta que “hi ha molts problemes que no es veuen”.

L’estat de l’aigua
Des de l’associació El Mussol participen en el projecte Rius, el qual treballa per recuperar i restaurar rieres d’arreu. En el seu cas, comproven la qualitat de l’aigua a la riera de Vallvidrera, l’única de Collserola amb un curs permanent. Per fer-ho, utilitzen material específic per mirar la qualitat i miren la fauna que hi viu.

“Tenim una qualitat moderada de l’aigua. L’aigua és transparent, no fa olor... Però quan veus els insectes que hi viuen te n’adones que no és tan bona”, explica Fortunyo. “La qualitat de l’aigua abans era molt pitjor, però s’ha avançat molt en la reducció dels abocaments d’aigües residuals”, destaca Sampere.

Com dèiem, la riera de Vallvidrera és l’única que porta aigua tot l’any, però no és ben bé per qüestions naturals. “A la seva capçalera té la depuradora de les Planes, que contínuament aboca l’aigua dels serveis del barri a la riera. Tot i ser depurada, continua sent aigua una mica contaminada”, explica Pau Fortunyo. “És un riu al revés, ja que normalment neixen nets i amb les granges i cases l’aigua es va contaminant. En canvi, aquí l’aigua ja surt contaminada des de la capçalera i es va depurant a mesura que baixa”, afegeix.


La riera de Vallvidrera, a Can Borrull, on anteriorment s'hi abocaven aigües residuals. FOTO: Artur Ribera

Pressió rubanística
“Urbanísticament, les rieres tenen molta pressió. Quan passen per la Floresta, les Planes o Valldoreix les lleres estan compactades, no existeix bosc de ribera”, lamenta el tècnic forestal. Pau Fortunyo apunta que “hauria de ser domini públic hidràulic. Et canvia totalment l’hàbitat de la riera i elimina la seva vegetació”.

Aquesta situació d’aprimament de les lleres de les rieres també té conseqüències per la fauna, tal com explica Sempere: “Els boscos de ribera no deixen de ser uns ecosistemes que són lineals i molt llargs, els quals són molt fàcils de fragmentar. Això ho aprofiten els animals com a corredors per moure’s”.

Altres impactes
Pau Fortunyo també apunta algun dels altres problemes que pateixen les rieres: “Per tres o quatre rieres de la Floresta, el clavegueram passa per sota la llera i qualsevol dia que plou acaba sortint tot i és un merder. No conec cap lloc on el clavegueram passi per sota les rieres”.

Un altre punt que preocupa El Mussol és la massificació dels usos de les rieres: “En tot el parc l’únic riu permanent és el de Vallvidrera i ha passat de ser una riera a ser un lloc de passeig. Quan hi anem a fer controls, en mitja hora hi poden passar 50 o 60 bicis. És una bestialitat i té molt impacte; seria l’únic lloc on podríem trobar fauna aquàtica de Collserola”.

“Hem detectat rieres que passen per zones urbanes de la Floresta que fa anys que no es netegen, hi ha molta brossa i deixalles voluminoses. Moltes vegades és perquè els contenidors estan situats al costat de les rieres i els senglars o el vent ho acaba portant cap allà”. Per aquest motiu, des d’El Mussol volen organitzar un dia de recollida per netejar les rieres. En aquest sentit, demanen la col·laboració de l’Ajuntament en transport de les deixalles i alguns operaris.

Reportatge de les rieres
Aquest article forma part del reportatge Rieres de Sant Cugat, que es va publicar al DIARI de Sant Cugat.

Rieres de Sant Cugat

La història de les rieres

Rieres de Sant Cugat, garants de la biodiversitat i l'aprofitament d'aigua

Rieres com a espais de connexió


Túnels per la riera de Valldoreix. FOTO: Artur Ribera