La Biblioteca de Volpelleres Miquel Batllori combinarà coneixement i tecnologia i obrirà les seves portes a principis del 2015. Així ho ha anunciat l'alcaldessa de Sant Cugat, aquest dilluns 30 de juny, en una roda de premsa on s'ha explicat el projecte de la biblioteca, que ja s'ha començat a construir en aquest barri de la ciutat.
Serà la tercera biblioteca que tindrà la ciutat després de Gabriel Ferrater de Sant Cugat i la Marta Pessarrodona de Mira-sol i la seva principal peculiaritat és que incorporarà un laboratori viu –un living lab– basat en l'aplicació de noves tecnologies de visió. Aquest projecte, que s'anomena Volpelleres Library Living Lab (VL3), transformarà la biblioteca en un espai de transferència de coneixement de qualitat mitjançant la tecnologia. "Es tracta de posar la ciència al servei de la ciutadania", ha expressat l'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa.
Prototip del Living Lab.
Projecte pioner
La de Volpelleres serà la primera biblioteca que integrarà un Living Lab. Tot i que la iniciativa de fer servir els ciutadans per analitzar i estudiar qüestions relacionades amb la tecnologia i el coneixement és una pràctica que moltes empreses de recerca i innovació o màrqueting fan servir per els seus productes, mai abans s'ha traslladat en una biblioteca on els ciutadans seran els que experimentaran amb els diferents projectes que hi hagi per aportar informació als científics i així desenvolupar noves aplicacions tecnològiques per a millorar el dia a dia dels ciutadans. El regidor de Cultura, Xavier Escura, ha explica que un dels objectius és interactuar entre el contingut digital i el físic per tal de "trencar amb l'anomenada fractura digital".
Exemples pràctics
Un dels projectes podria ser crear un catàleg digital de gestos per fer servir aplicacions de biblioteques online. Per fer-ho fa falta realitzar un catàleg amb els moviments que fan les persones a l'hora d'escollir un llibre, obrir-lo o passar pàgina. Els ciutadans que facin les proves serviran per fer crear el catàleg de gestos. Un altre exemple és la creació de contes internacionals a través dels dibuixos dels nens. S'ha fet un experiment on nens de dos països diferents han fet dibuixos que posteriorment s'han animat amb els moviments dels mateixos nens i que s'han compartit amb els infants de l'altra punta del món, una manera diferent de crear contes. Serà un espai a disposició de les empreses d'innovació que vulguin fer-lo servir, per la qual cosa els projectes seran dinàmics i aniran variant.
El científic del Centre de Visió per Computador, Fernando Vilariño, ha explicat que aquest "espai d'experimentació on la tecnologia serà un factor possibilitador" permetrà "apropar la ciència a la ciutadania" i tenir un espai de desenvolupament de coneixements.
Iniciativa veïnal
Aquest projecte ha estat gràcies a la iniciativa que van tenir els veïns del barri de Volpelleres que han impulsat la proposta i han facilitat col·laborar amb l'administració, l'empresa i la universitat a través d'un conveni de col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Centre de Visió per Computador (CVC). L'alcaldessa, Mercè Conesa, ha destacat que aquesta és una "iniciativa que surt de la societat civil" i que "crea un sistema de relacions" entre els diferents actors.
Homenatge a Miquel Batllori
Amb la commemoració del desè aniversari de la desaparició de Miquel Batllori, la biblioteca de Volpelleres portarà el nom d'aquest jesuïta i humanista que va estudiar referents intel·lectuals catalans que van forjar la internacionalització de la modernitat. Així l'ha definit Conesa qui ha dit que el seu nom anirà a la Biblioteca com un "homenatge per posar en valor la contribució en el desenvolupament de la modernitat" i també de coneixement "com innovació i valors humans". Batllori va estudiar a Ramon Llull i per això, l'alcaldessa ha suggerit també que hi hagi un espai dedicat al llenguatge matemàtic que va estudiar Llull.
Biblioteca de Volpelleres. FOTO: Artur Ribera
La biblioteca en xifres
Serà la tercera biblioteca que tindrà la ciutat després de Gabriel Ferrater de Sant Cugat i la Marta Pessarrodona de Mira-sol i la seva principal peculiaritat és que incorporarà un laboratori viu –un living lab– basat en l'aplicació de noves tecnologies de visió. Aquest projecte, que s'anomena Volpelleres Library Living Lab (VL3), transformarà la biblioteca en un espai de transferència de coneixement de qualitat mitjançant la tecnologia. "Es tracta de posar la ciència al servei de la ciutadania", ha expressat l'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa.
Prototip del Living Lab.
Projecte pioner
La de Volpelleres serà la primera biblioteca que integrarà un Living Lab. Tot i que la iniciativa de fer servir els ciutadans per analitzar i estudiar qüestions relacionades amb la tecnologia i el coneixement és una pràctica que moltes empreses de recerca i innovació o màrqueting fan servir per els seus productes, mai abans s'ha traslladat en una biblioteca on els ciutadans seran els que experimentaran amb els diferents projectes que hi hagi per aportar informació als científics i així desenvolupar noves aplicacions tecnològiques per a millorar el dia a dia dels ciutadans. El regidor de Cultura, Xavier Escura, ha explica que un dels objectius és interactuar entre el contingut digital i el físic per tal de "trencar amb l'anomenada fractura digital".
Exemples pràctics
Un dels projectes podria ser crear un catàleg digital de gestos per fer servir aplicacions de biblioteques online. Per fer-ho fa falta realitzar un catàleg amb els moviments que fan les persones a l'hora d'escollir un llibre, obrir-lo o passar pàgina. Els ciutadans que facin les proves serviran per fer crear el catàleg de gestos. Un altre exemple és la creació de contes internacionals a través dels dibuixos dels nens. S'ha fet un experiment on nens de dos països diferents han fet dibuixos que posteriorment s'han animat amb els moviments dels mateixos nens i que s'han compartit amb els infants de l'altra punta del món, una manera diferent de crear contes. Serà un espai a disposició de les empreses d'innovació que vulguin fer-lo servir, per la qual cosa els projectes seran dinàmics i aniran variant.
El científic del Centre de Visió per Computador, Fernando Vilariño, ha explicat que aquest "espai d'experimentació on la tecnologia serà un factor possibilitador" permetrà "apropar la ciència a la ciutadania" i tenir un espai de desenvolupament de coneixements.
Iniciativa veïnal
Aquest projecte ha estat gràcies a la iniciativa que van tenir els veïns del barri de Volpelleres que han impulsat la proposta i han facilitat col·laborar amb l'administració, l'empresa i la universitat a través d'un conveni de col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Centre de Visió per Computador (CVC). L'alcaldessa, Mercè Conesa, ha destacat que aquesta és una "iniciativa que surt de la societat civil" i que "crea un sistema de relacions" entre els diferents actors.
Homenatge a Miquel Batllori
Amb la commemoració del desè aniversari de la desaparició de Miquel Batllori, la biblioteca de Volpelleres portarà el nom d'aquest jesuïta i humanista que va estudiar referents intel·lectuals catalans que van forjar la internacionalització de la modernitat. Així l'ha definit Conesa qui ha dit que el seu nom anirà a la Biblioteca com un "homenatge per posar en valor la contribució en el desenvolupament de la modernitat" i també de coneixement "com innovació i valors humans". Batllori va estudiar a Ramon Llull i per això, l'alcaldessa ha suggerit també que hi hagi un espai dedicat al llenguatge matemàtic que va estudiar Llull.
Biblioteca de Volpelleres. FOTO: Artur Ribera
La biblioteca en xifres
- Superfície total: 1.000 metres quadrats
- Zona d'acollida i promoció: 330 metres quadrats
- Zona general: 415 metres quadrats
- Zona infantil 130 metres quadrats
- Àrea d'influència: entre 12.000 i 14.000 habitants
- Servei a barris: Volpelleres, Can Canyameres, Coll Favà, La Guinardera i Sant Donmènec
- Punts de lectura: 90
- Documents: 18.000
- Títols de revistes: 100
- Horaris: 35 hores setmanals
- Personal: 5 funcionaris
- Pressupost: 2,5 milions d'euros dels quals 1,3 milions és inversió de l'Ajuntament i la resta la Diputació de Barcelona i l'Àrea Metropolitana