Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Avui expliquem la seva història; i més endavant ens centrarem en el Casino, les reivindicacions i denúncies, la seva gent..De zona d'estiueig a barri residencial, la història de la Floresta es remunta entre els anys 1918-1920, quan l'Ajuntament de Sant Cugat va atorgar els primers permissos de construcció per a cases. "El motor de tot plegat és la construcció de la línia de tren", explica l'historiador santcugatenc Domènech Miquel, que relata els inicis del barri: "Era una zona de cap de setmana i estiueig, hi havia cases de 20 o 30 metres quadrats".
D'aquesta manera la Floresta es va convertir en el punt d'estiueig de molts barcelonins que aprofitaven les novetats del Ferrocarril. Un d'ells és Josep Comellas, sots-president de l'Associació de Propietaris, que va començar a venir els caps de setmana i a l'estiu amb la seva família fa més de seixanta anys i avui dia és dels pocs que manté la casa de la Floresta com a segona residència. Comellas explica com molts veïns de Gràcia i Sàrria tenien casa a la Floresta i recorda els viatges: "Els trens anaven molt plens, el dissabte tothom pujava a la mateixa hora i diumenge baixàvem també junts. En el propi tren coneixies a tota la gent que venia a la Floresta i ja feies el viatge junts".
Colònia d'estiueig
Els primers anys, la Floresta es va convertir en una colònia d'estiueig, malgrat que des dels anys 30 i 40 ja s'hi havia instal·lat algú durant tot l'any. Maite Cercós va néixer a la Floresta i hi viu tot l'any des de llavors i és que la seva família va fundar el primer comerç del barri: La Muntanyesa. "A l'hivern vivia molt poca gent, ens quedàvem sols. Potser érem 200 o 300", recorda, alhora que explica la vida a la Floresta als anys a meitat de segle: "Jugàvem molt al carrer, no hi havia cotxes i teníem molt fang, tot i que a l'estiu s'arreglaven una mica perquè venien els estiuejants". I és que als anys 40 i 50 hi havia una mica de rivalitat entre els joves estiuejants i florestans. "El que vivia aquí tot l'any, sobretot a partir del 50 i 60, creia que la Floresta era més seva", assegura Comellas; mentre que Maria Àngels Quadras, veïna de la Floresta des dels seixanta, creu que els estiuejants miraven a la resta amb una mica "d'aire de superioritat".
La vida a l'estiu i caps de setmana a la Floresta als anys 30, 40 i 50 es disparava: s'omplia de gent, d'activitats i de vida; fins i tot hi havia botigues que només obrien els dies de festa. "Abans es comprava tot aquí. Els estiuejants venien amb tren, no es movien i ho compraven tot aquí. Cap als anys 50 i 60 van arribar a haver-hi uns 18 comerços", destaca Cercos.
Tot plegat va començar a canviar als seixanta i setanta, amb l'arribada del cotxe. Per una banda, molts els estiuejants ja no depenen del tren i canvien el turisme de proximitat a la Floresta, entre d'altres, per a la platja i llocs més llunyans. La Floresta perd tirada com a espai d'estueig.
I poc a poc, a partir dels setanta i vuitanta, molts fills d'estiuejants es traslladen a la Floresta per viure-hi tot l'any. Alguns d'ells, convençuts del moviment hippie, es van instal·lar al barri, canviant-lo per complet i deixant-hi una empremta impossible d'esborrar. "Quan vaig arribar era un ambient molt familiar i conservador. Gent d'estiueig que s'hi anava quedant", explica Quadras.També la immigració andalusa va passar pel barri, que es va esdevenir també un espai de pas: "Érem treballadors. La Floresta també ha sigut un lloc molt de pas, molta gent va venir aquí i ara viuen al barri de Sant Francesc", explica Maite Cercos.
I si fins als anys 90 les cases de segona residència es convertien en habitatges per viure-hi tot l'any, la inauguració dels Túnels de Vallvidrera l'any 1991 va potenciar encara més el caràcter residencial del barri. De fet, entre els seixanta i 90 la construcció a la Floresta estava parada: "No recordo que féssin cases", assegura Maria Àngels Quadras, que explica com amb els Túnels el lloguer de les cases es va multiplicar per dos.
"Abans la Floresta es buidava a l'hivern i s'omplia a l'estiu; ara és a l'inrevés", explica Josep Comellas. Quan queden cinc anys perquè les primeres cases de la Floresta assoleixin els cent anys, pot semblar que poc queda de la zona d'estiueig dels 30, 40, 50 i 60; o del moviment alternatiu dels anys 70 o 80; però la realitat és una altra.
El Casino
El Casino és l'edific més emblemàtic de la Floresta i és que pràcticament des dels primers anys contempla la història del barri i ha evolucionat de la mateixa manera que ho ha fet el districte. De símbol de l'èxit de la burgesia barcelonina als anys 30 i 40 a punt de trobada del moviment hippie als 70, la història del Casino ens explica també la història del barri i de la seva gent.
(Els propers dies publicarem la història del Casino de la Floresta amb testimonis de totes les èpoques)
Cent anys de reivindicacions
Des la construcció de les primeres cases l'any 1918, les reivindicacions de millores i serveis pel barri han estat contínues. De fet, pocs anys després del naixament del barri ja es va fundar l'Associació de Propietaris, que va ser la primera entitat en lluitar per l'obtenció de serveis bàsics com electricitat, aigua corrent, urbanització de carrers. Avui dia la sensació de desampar de molts veïns encara és present, com es va veure en el debat sobre el barri que va organitzar el Diari de Sant Cugat el passat novembre. (Els propers dies publicarem com des dels seus inicis les reivindicacions dels veïns de la Floresta han estat present, amb alguns dels seus primers habitants).
Societat diversa
Una de les característiques de la Floresta és la gran diversitat entre habitants, fruït de les diferents etapes qe ha viscut el barri: burgesia barcelonina, immigració andalusa, moviment hippie i veïns residencials que fa poc que viuen a la Floresta. (Més endavant parlem amb diferents persones del barri que ens expliquen aquesta relació).
Okupes
Des dels anys 70 amb l'arribada dels primers hippies a la Floresta, el moviment okupa va anar agafant força i avui dia la presència de cases okupades i d'okupes es veu amb certa normalitat al barri, malgrat que sempre hi ha casos conflictius.
Parlem amb l'Òscar, que està okupant una casa a la Floresta des de fa més de deu anys i ens explica el seu model de vida. Entre d'altres coses, assegura que la Floresta és coneguda arreu d'Europa entre els cercles més alternatius.
Entorn natural
El contacte amb la natura és una de les principals característiques del barri i un dels motius principals pels quals molta gent viu a la Floresta. Una de les associacions que treballa per preservar el medi natural és El Mussol, que alerta sobre alguns perills. "Un esquirol ja no pot travessar la Floresta pels arbres", assegura la presidenta de l'entitat, Àfrica Rodríguez. El manteniment de les rieres, moltes d'elles malmeses, i dels boscos també és una de les lluites del Mussol; que critica com molta gent que s'ha fet cases els últims anys no ha respectat els arbres que tenia a les seves parcel·les. "Les cases s'han d'adaptar al bosc i no a l'inrevés", explica Rodríguez.
En aquest sentit, la intenció que tenia l'Ajuntament de fer pisos a la Floresta, a l'avinguda Verge de Montserrat, va quedar aturada el gener passat, davant l'oposició frontal de la majoria de veïns del barri a veure pisos pel districte.
D'aquesta manera la Floresta es va convertir en el punt d'estiueig de molts barcelonins que aprofitaven les novetats del Ferrocarril. Un d'ells és Josep Comellas, sots-president de l'Associació de Propietaris, que va començar a venir els caps de setmana i a l'estiu amb la seva família fa més de seixanta anys i avui dia és dels pocs que manté la casa de la Floresta com a segona residència. Comellas explica com molts veïns de Gràcia i Sàrria tenien casa a la Floresta i recorda els viatges: "Els trens anaven molt plens, el dissabte tothom pujava a la mateixa hora i diumenge baixàvem també junts. En el propi tren coneixies a tota la gent que venia a la Floresta i ja feies el viatge junts".
Colònia d'estiueig
Els primers anys, la Floresta es va convertir en una colònia d'estiueig, malgrat que des dels anys 30 i 40 ja s'hi havia instal·lat algú durant tot l'any. Maite Cercós va néixer a la Floresta i hi viu tot l'any des de llavors i és que la seva família va fundar el primer comerç del barri: La Muntanyesa. "A l'hivern vivia molt poca gent, ens quedàvem sols. Potser érem 200 o 300", recorda, alhora que explica la vida a la Floresta als anys a meitat de segle: "Jugàvem molt al carrer, no hi havia cotxes i teníem molt fang, tot i que a l'estiu s'arreglaven una mica perquè venien els estiuejants". I és que als anys 40 i 50 hi havia una mica de rivalitat entre els joves estiuejants i florestans. "El que vivia aquí tot l'any, sobretot a partir del 50 i 60, creia que la Floresta era més seva", assegura Comellas; mentre que Maria Àngels Quadras, veïna de la Floresta des dels seixanta, creu que els estiuejants miraven a la resta amb una mica "d'aire de superioritat".
La vida a l'estiu i caps de setmana a la Floresta als anys 30, 40 i 50 es disparava: s'omplia de gent, d'activitats i de vida; fins i tot hi havia botigues que només obrien els dies de festa. "Abans es comprava tot aquí. Els estiuejants venien amb tren, no es movien i ho compraven tot aquí. Cap als anys 50 i 60 van arribar a haver-hi uns 18 comerços", destaca Cercos.
Tot plegat va començar a canviar als seixanta i setanta, amb l'arribada del cotxe. Per una banda, molts els estiuejants ja no depenen del tren i canvien el turisme de proximitat a la Floresta, entre d'altres, per a la platja i llocs més llunyans. La Floresta perd tirada com a espai d'estueig.
I poc a poc, a partir dels setanta i vuitanta, molts fills d'estiuejants es traslladen a la Floresta per viure-hi tot l'any. Alguns d'ells, convençuts del moviment hippie, es van instal·lar al barri, canviant-lo per complet i deixant-hi una empremta impossible d'esborrar. "Quan vaig arribar era un ambient molt familiar i conservador. Gent d'estiueig que s'hi anava quedant", explica Quadras.També la immigració andalusa va passar pel barri, que es va esdevenir també un espai de pas: "Érem treballadors. La Floresta també ha sigut un lloc molt de pas, molta gent va venir aquí i ara viuen al barri de Sant Francesc", explica Maite Cercos.
I si fins als anys 90 les cases de segona residència es convertien en habitatges per viure-hi tot l'any, la inauguració dels Túnels de Vallvidrera l'any 1991 va potenciar encara més el caràcter residencial del barri. De fet, entre els seixanta i 90 la construcció a la Floresta estava parada: "No recordo que féssin cases", assegura Maria Àngels Quadras, que explica com amb els Túnels el lloguer de les cases es va multiplicar per dos.
"Abans la Floresta es buidava a l'hivern i s'omplia a l'estiu; ara és a l'inrevés", explica Josep Comellas. Quan queden cinc anys perquè les primeres cases de la Floresta assoleixin els cent anys, pot semblar que poc queda de la zona d'estiueig dels 30, 40, 50 i 60; o del moviment alternatiu dels anys 70 o 80; però la realitat és una altra.
El Casino
El Casino és l'edific més emblemàtic de la Floresta i és que pràcticament des dels primers anys contempla la història del barri i ha evolucionat de la mateixa manera que ho ha fet el districte. De símbol de l'èxit de la burgesia barcelonina als anys 30 i 40 a punt de trobada del moviment hippie als 70, la història del Casino ens explica també la història del barri i de la seva gent.
(Els propers dies publicarem la història del Casino de la Floresta amb testimonis de totes les èpoques)
Cent anys de reivindicacions
Des la construcció de les primeres cases l'any 1918, les reivindicacions de millores i serveis pel barri han estat contínues. De fet, pocs anys després del naixament del barri ja es va fundar l'Associació de Propietaris, que va ser la primera entitat en lluitar per l'obtenció de serveis bàsics com electricitat, aigua corrent, urbanització de carrers. Avui dia la sensació de desampar de molts veïns encara és present, com es va veure en el debat sobre el barri que va organitzar el Diari de Sant Cugat el passat novembre. (Els propers dies publicarem com des dels seus inicis les reivindicacions dels veïns de la Floresta han estat present, amb alguns dels seus primers habitants).
Societat diversa
Una de les característiques de la Floresta és la gran diversitat entre habitants, fruït de les diferents etapes qe ha viscut el barri: burgesia barcelonina, immigració andalusa, moviment hippie i veïns residencials que fa poc que viuen a la Floresta. (Més endavant parlem amb diferents persones del barri que ens expliquen aquesta relació).
Okupes
Des dels anys 70 amb l'arribada dels primers hippies a la Floresta, el moviment okupa va anar agafant força i avui dia la presència de cases okupades i d'okupes es veu amb certa normalitat al barri, malgrat que sempre hi ha casos conflictius.
Parlem amb l'Òscar, que està okupant una casa a la Floresta des de fa més de deu anys i ens explica el seu model de vida. Entre d'altres coses, assegura que la Floresta és coneguda arreu d'Europa entre els cercles més alternatius.
Entorn natural
El contacte amb la natura és una de les principals característiques del barri i un dels motius principals pels quals molta gent viu a la Floresta. Una de les associacions que treballa per preservar el medi natural és El Mussol, que alerta sobre alguns perills. "Un esquirol ja no pot travessar la Floresta pels arbres", assegura la presidenta de l'entitat, Àfrica Rodríguez. El manteniment de les rieres, moltes d'elles malmeses, i dels boscos també és una de les lluites del Mussol; que critica com molta gent que s'ha fet cases els últims anys no ha respectat els arbres que tenia a les seves parcel·les. "Les cases s'han d'adaptar al bosc i no a l'inrevés", explica Rodríguez.
En aquest sentit, la intenció que tenia l'Ajuntament de fer pisos a la Floresta, a l'avinguda Verge de Montserrat, va quedar aturada el gener passat, davant l'oposició frontal de la majoria de veïns del barri a veure pisos pel districte.