Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
L'objectiu de la conferència ha estat posar de manifest i debatre quins són els efectes que tindran la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL) o l'Avantprojecte de llei de governs locals de Catalunya a la població i com determinaran la política local del futur.
Mir: "No hauria passat res si no s'hagués fet la LRSAL"
Josep Mir ha descrit aquesta llei com una norma difícil i complicada per saber com afecta a la ciutadania. "Sembla una llei feta des de i per la política". També ha manifestat que "no hauria passat res si no s'hagués fet perquè les coses quedarien iguals en ciutats com aquesta". Sant Cugat té solvència econòmica i per tant "no es veurà afectada".
Limitació de competències
La normativa aprovada pel govern de Madrid al desembre de l'any passat limita les competències dels ajuntaments a mig o llarg termini. "A curt termini dependrà del què faci el govern de la Generalitat", perquè afecta a les polítiques de servei als ciutadans i fa desaparèixer les competències de l'administració local en matèria de serveis socials, educació i sanitat. En matèria de serveis socials Mir ha explicat que caldrà veure com s'encaixa perquè "significa una pèrdua de capacitat de l'Ajuntament". Una opció és que l'actual competència que tenen els ajuntaments es reconvertís en una competència de la Generalitat delegada als ajuntaments, "però serà interessant veure el cost de tot plegat", afirma Mir.
Més control i transparència
Amb aquesta llei es potencien els mecanismes de control per part dels funcionaris. Per al jurista i polític, aquest és un punt positiu de la normativa perquè "que es posen límits als funcionaris amb càrrecs electes, amb dedicacions exclusives i també retribucions màximes". A més, s'obliga a ser més transparents en els seus sous. D'altra banda, els ajuntaments hauran d'escollir el model de gestió de serveis més sostenitble financerament. "Això pot comportar un perill ja que si no es prioritza la qualitat els serveis poden veure's afectats", ha sentenciat Mir.
Valldoreix no ha de patir
La intenció de la llei era suprimir les EMD però després es va rectificar i es va concloure que si se'n creava de noves, aquestes quedarien sense personalitat jurídica, ha fet saber el jurista. No obstant això, ha dit que les existents quedaran igual sempre i quan compleixin econòmicament. Per tant "Valldoreix no ha de patir".
Franch: "L'Avantprojecte no es correspon amb el què es va decidir a Catalunya"
L'advocada Marta Franch ha assegurat que l'Avantprojecte que s'ha presentat de la llei de governs locals de Catalunya no sap d'on surt. Ella va ser una de les expertes que va formar part de la comissió per la redacció d'aquesta llei i ha manifestat que "el resultant no es correspon amb el què es va decidir".
De províncies a vagueries
Franch considera que "s'hauria de millorar molt abans de ser aprovat", s'han de canviar molts aspectes. A més la llei autonòmica diu que el sistema institucional de comarques passa a ser un ens de gestió. "La comarca no és un ens local del sistema institucional com els municipis, les diputacions les EMD o l'Àrea metropolitana". Segons ha explicat l'advocada les comarques tenen poques competències. "Les vagueries són la gran oportunitat", seria com una província, és a dir n'hi hauria quatre però "serviria per regular-les bé".
Els ponents
D'una banda, Marta Franch, advocada, professora de dret administratiu de la UAB i de la universitat París-Dauphine i de Sciences-Po de Burdeus i Tolosa, i col·labora amb el despatx J&A Garrigues Walker. De l'altra, Josep Mir, jurista i polític català. Doctor en Dret a la Universitat Pompeu Fabra. Professor Dret Administratiu a la UAB i la UPF. Ha estat regidor municipal, secretari de la FMC. Diputat al parlament i secretari general de PTOP de la Comissió de transparència i bon govern de la Generalitat de Catalunya.