Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La secció local d'ERC ha emès un comunicat a través del qual expressen el seu dol per la desaparició de l'històric dirigent del seu partit Heribert Barrera. El que va ser el primer president del Parlament un cop reinstaurada la democràcia va morir el dissabte 27 amb 94 anys. Els dirigents locals del seu partit han volgut fer públic el seu lament amb el següent comunicat:
Andreu Freixes –President– i Mireia Ingla –Secretària d’Organització– lamenten, en nom d’ERC - Sant Cugat, la pèrdua del Molt Honorable Heribert Barrera, un dels darrers testimonis de l’esclat de llibertat i esperança que va suposar la proclamació de la República, però alhora també una personalitat clau en la lluita antifranquista. Home perspicaç, tenaç i coherent va ser dels primers a denunciar els paranys de la Constitució i les insuficiències de l'Estatut quan això suposava haver d'anar, un cop més, a contracorrent. Personalitat insubornable i infatigable, encara va tenir força i coratge per participar en la darrera manifestació del 10 de juliol passat en què es reclamava la independència per a Catalunya i ens comminava a anar per feina. En aquests temps de renúncies i retallades constants, des d'ERC volem honorar la figura i l'exemple d'Heribert Barrera.
Heribert Barrera i Costa va néixer a Barcelona, l'any 1917. Fill del dirigent d'ERC, Martí Barrera i Maresma. Fou membre de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya i del Bloc Escolar Nacionalista. El 1935 va entrar a militar a Esquerra Republicana de Catalunya. Es va llicenciar en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona. Durant la guerra civil, va ser soldat als fronts d'Aragó i del Segre, havent d'exiliar-se a França, on es va doctorar en ciències físiques a la Sorbona, fins al 1952. A l'exili va emprendre la reorganització clandestina d'Esquerra Republicana de Catalunya, partit del qual en va esdevenir secretari general (1976-1987) i president (1991-1995). Entre els anys 1977 i 1980 va ser membre del Consell Català del Moviment Europeu i diputat al Congrés dels Diputats (1977-1980). El 1980 es va convertir en el 7è president del Parlament de Catalunya, cambra de la qual en va ser diputat fins el 1988. També va ser diputat al Parlament Europeu entre 1991 i 1994. L'any 2000 va ser guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.