Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La vila de Sant Cugat neix fa uns nou-cents anys. El primer esment conegut data de 1120, quan el papa Calixt II confirma les propietats del Monestir de Sant Cugat, entre les quals incloïa “la vila del cenobi”. Sabem encara poc dels primers moments de la vila: tenim poques referències documentals, i l’arqueologia no n’ha aportat de moment res. En tot cas, la formació de la vila de Sant Cugat s’ha d’emmarcar en el procés de recuperació de la vida urbana que viu l’Europa dels segles XI i XII. Després de temps d’hàbitat dispers i economia de subsistència, el creixement agrícola i demogràfic a partir de l’any 1000 fa possible el desenvolupament del comerç juntament amb la reactivació de les ciutats i la creació de noves viles.
Al servei del Monestir
A inicis del segle XII el Monestir de Sant Cugat ja s’havia erigit en una important institució senyorial, amb propietats disperses al Vallès i a la frontera, i amb un enclavament territorial propi, el terme de Sant Cugat. Aquest terme estava constituït pels terrenys concedits pel comte Sunyer al lloc d’Octavià més les terres adquirides al seu entorn immediat. El monestir procurava pel seu rendiment econòmic a través dels masos, i hi exercia jurisdicció sobre els seus habitants, desenvolupant tasques defensives, judicials i fiscals. Dins aquest terme, al costat mateix del cenobi, es va crear la vila.
La vila va sorgir com a mínim amb l’acceptació i sota el control monàstic, i molt probablement per iniciativa seva. Ha estat assenyalada la necessitat d’emplaçar els treballadors al servei del Monestir, i dels pagesos que conreaven les terres sota la gestió directa dels monjos. L’entorn de la parròquia de Sant Pere d’Octavià, ara desapareguda però situada al lloc del mercat de Pere San, era l’emplaçament idoni.
La importància del comerç
Un altre factor clau fou l’activitat comercial. Amb la reactivació econòmica i del comerç en aquest període es creen fires i mercats, espais d’intercanvi molt vinculats a la concentració de poblament, ja sigui perquè neixen a tocar d’una vila, o perquè la seva fundació genera una nova vila. Es forma així una xarxa de viles–mercat al món rural. Els senyors feudals estaven especialment interessats a fomentar fires i mercats als seus territoris, ja que portaven prosperitat econòmica i suposaven una nova font d’ingressos basada en la percepció de taxes sobre el comerç.
En el cas de Sant Cugat es constata aquesta activitat comercial almenys des de mitjans del segle XII. Es celebrava aleshores una fira anual per la festivitat de Sant Cugat, al mes de juliol. Aquesta fira pertanyia al Monestir, que el 1163 va cedir-la als Montcada pressionat segurament per les hostilitats de Guillem de Montcada i els seus cavallers contra les seves propietats i la mateixa abadia. La fira va ser traslladada a Montcada, però el Monestir va retenir una participació en els beneficis. Aviat va aconseguir compensar la pèrdua. El 1173 el rei Alfons li concedia el dret a celebrar mercat setmanal a la vila o a prop seu, i a percebre la lleuda, la taxa que gravava les mercaderies.
Una vila petita
Tenim doncs al segle XII una nova realitat al terme de Sant Cugat, una petita vila que contrasta amb el poblament dispers dels masos. La parròquia de Sant Pere d’Octavià en serà el principal referent, i comptava també amb l’hospital de pobres del Monestir i la capella de Sant Sever. La vila estaria formada inicialment pel carrer sorgit arran la construcció de cases a peu del camí entre el Monestir i Sant Pere (carrer Major, plaça de Sant Pere), potser també pel “carrer de baix” (Santiago Rusiñol) i tindria com a primer eixample la “vilanova” (carrer Hospital). Res a veure encara amb el gran Sant Cugat d’avui.
Al servei del Monestir
A inicis del segle XII el Monestir de Sant Cugat ja s’havia erigit en una important institució senyorial, amb propietats disperses al Vallès i a la frontera, i amb un enclavament territorial propi, el terme de Sant Cugat. Aquest terme estava constituït pels terrenys concedits pel comte Sunyer al lloc d’Octavià més les terres adquirides al seu entorn immediat. El monestir procurava pel seu rendiment econòmic a través dels masos, i hi exercia jurisdicció sobre els seus habitants, desenvolupant tasques defensives, judicials i fiscals. Dins aquest terme, al costat mateix del cenobi, es va crear la vila.
La vila va sorgir com a mínim amb l’acceptació i sota el control monàstic, i molt probablement per iniciativa seva. Ha estat assenyalada la necessitat d’emplaçar els treballadors al servei del Monestir, i dels pagesos que conreaven les terres sota la gestió directa dels monjos. L’entorn de la parròquia de Sant Pere d’Octavià, ara desapareguda però situada al lloc del mercat de Pere San, era l’emplaçament idoni.
La importància del comerç
Un altre factor clau fou l’activitat comercial. Amb la reactivació econòmica i del comerç en aquest període es creen fires i mercats, espais d’intercanvi molt vinculats a la concentració de poblament, ja sigui perquè neixen a tocar d’una vila, o perquè la seva fundació genera una nova vila. Es forma així una xarxa de viles–mercat al món rural. Els senyors feudals estaven especialment interessats a fomentar fires i mercats als seus territoris, ja que portaven prosperitat econòmica i suposaven una nova font d’ingressos basada en la percepció de taxes sobre el comerç.
En el cas de Sant Cugat es constata aquesta activitat comercial almenys des de mitjans del segle XII. Es celebrava aleshores una fira anual per la festivitat de Sant Cugat, al mes de juliol. Aquesta fira pertanyia al Monestir, que el 1163 va cedir-la als Montcada pressionat segurament per les hostilitats de Guillem de Montcada i els seus cavallers contra les seves propietats i la mateixa abadia. La fira va ser traslladada a Montcada, però el Monestir va retenir una participació en els beneficis. Aviat va aconseguir compensar la pèrdua. El 1173 el rei Alfons li concedia el dret a celebrar mercat setmanal a la vila o a prop seu, i a percebre la lleuda, la taxa que gravava les mercaderies.
Una vila petita
Tenim doncs al segle XII una nova realitat al terme de Sant Cugat, una petita vila que contrasta amb el poblament dispers dels masos. La parròquia de Sant Pere d’Octavià en serà el principal referent, i comptava també amb l’hospital de pobres del Monestir i la capella de Sant Sever. La vila estaria formada inicialment pel carrer sorgit arran la construcció de cases a peu del camí entre el Monestir i Sant Pere (carrer Major, plaça de Sant Pere), potser també pel “carrer de baix” (Santiago Rusiñol) i tindria com a primer eixample la “vilanova” (carrer Hospital). Res a veure encara amb el gran Sant Cugat d’avui.
