Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El projecte “6 claus”, el col·lectiu que lluita per aconseguir que la masoveria urbana sigui una opció regulada i real a Sant Cugat, comença a veure aquesta nova fórmula d’habitatge més a prop. El format de la masoveria urbana elimina l’intercanvi econòmic entre el propietari i l’inquilí i cerca un benefici a dues bandes al més pur estil dels masovers rurals, és a dir, habitatge a canvi de rehabilitació o manteniment o ambdues coses, però traslladat a les ciutats.
Manel Berenguer, un dels impulsors de “6 claus”, assegura que el projecte “no és un grup de persones que volen una casa i punt, sinó que es tracta d’un moviment que aposta per la masoveria urbana, perquè s’introdueixi al funcionament del mercat immobiliari convencional i al lloguer social, aquesta tercera pota”.
El regidor de Joventut, Serveis Socials, Sanitat i Habitatge, Raül Grangé, ha expressat la seva voluntat d’arribar a un acord amb el col·lectiu, perquè a les antigues cases dels professors de la Floresta tiri endavant un pla, que es presentarà a la tardor, i que farà que els habitatges es desdoblin de 6 a 12 i puguin combinar masoveria urbana i lloguer social. Les cases es lliurarien en cessió d’ús i estarien gestionades per l’entitat Sostre Cívic, que treballa per l’accés a l’habitatge no especulatiu i en col·laboració amb Promusa i l’Oficina d’Habitatge Local (OHL).
Possibles solucions
Aquesta decisió consistorial dóna una doble resposta, d’una banda al col·lectiu 6 claus, que, per forçar l’Ajuntament a liderar la masoveria urbana, va instal·lar-se a les antigues cases dels professors de la Floresta, i de l’altre per fer enlairar la masoveria a la ciutat, un projecte que a Sant Cugat es va adoptar al gener de 2013, però que en tot aquest temps no ha prosperat.
Encara que el mateix col·lectiu qualifica de “dràstica” la decisió d’entrar a la força a les cases, construïdes el 1969 i en desús des de fa uns cinc anys, defensen que “no som l’enemic, han de veure que és una fórmula innovadora i amb un cost públic extremadament baix”, defensa Berenguer. En aquest sentit l’activista ha apuntat que l’Ajuntament ha de donar “exemple creant el primer cas de masoveria urbana, perquè el sector privat creu que la masoveria és posar okupes de manera legal”.
De la seva banda, Grangé ha admès que una vegada s’acordi un projecte les persones que actualment ocupen els habitatges hauran de deixar les cases, ja que: “qualsevol santcugatenc i dins els requisits que es demanen hi ha de poder accedir, tothom hi té dret i ara per ara tenim unes 80 peticions que demanden masoveria urbana”. Aquest és el punt de fricció del consistori i 6 claus, que apunten, en paraules de Berenguer, que “a nivell tècnic i legal és possible que les persones que estan dins siguin les usuàries, ells són els emprenedors de la masoveria urbana i així s’ha fet en altres ciutat com Berlín”.
Moviment 6 claus: Autor: Artur Ribera
Una resident arreglant el jardí de darrere les cases.
Una de les inquilines en el seu dia a dia.
El col·lectiu ha començat a rehabilitar l’interior dels immobles.
Sense accés a l’habitatge
Maria Vázquez, també membre del col·lectiu i resident en una de les cases de la Floresta, apunta que ara hi conviuen 11 persones, entre elles una família amb un menor. Els habitants, amb edats compreses entre els 20 i 40 anys, tenen en comú que no poden accedir a l’actual mercat immobiliari, malgrat tenir la necessitat d’una llar. Amb la vista posada en l’experiència de l’Ajuntament de Barcelona, que ha cedit durant 75 anys un edifici de pisos a Sostre Cívic, perquè gestioni l’immoble en un model de masoveria urbana, els membres de 6 claus esperen arribar a posar-se d’acord.
Una sortida per a l’okupació
Grangé també ha explicat que Sant Cugat té entre 30 i 40 cases okupades. El polític ha indicat que cada cas té un origen diferent, “habitatges amb disputes entre els seus hereus, propietaris desconeguts o persones que saben que tenen okupes”. Grangé ha indicat com a possible solució un contracte en règim de masoveria urbana, ja que “faria que l’habitatge no es degradés” i “que els propietaris tinguessin un control amb obligacions per part del masover i de la propietat”, per la qual cosa “hi ha una part important de propietaris que haurien d’estar molt interessats a conèixer el que és la masoveria urbana i afegir-s’hi”. El responsable de l’Àrea d’Habitatge ha avançat que s’està elaborant, conjuntament amb Sostre Cívic, un informe per identificar el parc immobiliari d’habitatges buits i iniciar contactes amb els propietaris per oferir-los la masoveria urbana com a una possible sortida.
Manel Berenguer, un dels impulsors de “6 claus”, assegura que el projecte “no és un grup de persones que volen una casa i punt, sinó que es tracta d’un moviment que aposta per la masoveria urbana, perquè s’introdueixi al funcionament del mercat immobiliari convencional i al lloguer social, aquesta tercera pota”.
El regidor de Joventut, Serveis Socials, Sanitat i Habitatge, Raül Grangé, ha expressat la seva voluntat d’arribar a un acord amb el col·lectiu, perquè a les antigues cases dels professors de la Floresta tiri endavant un pla, que es presentarà a la tardor, i que farà que els habitatges es desdoblin de 6 a 12 i puguin combinar masoveria urbana i lloguer social. Les cases es lliurarien en cessió d’ús i estarien gestionades per l’entitat Sostre Cívic, que treballa per l’accés a l’habitatge no especulatiu i en col·laboració amb Promusa i l’Oficina d’Habitatge Local (OHL).
Possibles solucions
Aquesta decisió consistorial dóna una doble resposta, d’una banda al col·lectiu 6 claus, que, per forçar l’Ajuntament a liderar la masoveria urbana, va instal·lar-se a les antigues cases dels professors de la Floresta, i de l’altre per fer enlairar la masoveria a la ciutat, un projecte que a Sant Cugat es va adoptar al gener de 2013, però que en tot aquest temps no ha prosperat.
Encara que el mateix col·lectiu qualifica de “dràstica” la decisió d’entrar a la força a les cases, construïdes el 1969 i en desús des de fa uns cinc anys, defensen que “no som l’enemic, han de veure que és una fórmula innovadora i amb un cost públic extremadament baix”, defensa Berenguer. En aquest sentit l’activista ha apuntat que l’Ajuntament ha de donar “exemple creant el primer cas de masoveria urbana, perquè el sector privat creu que la masoveria és posar okupes de manera legal”.
De la seva banda, Grangé ha admès que una vegada s’acordi un projecte les persones que actualment ocupen els habitatges hauran de deixar les cases, ja que: “qualsevol santcugatenc i dins els requisits que es demanen hi ha de poder accedir, tothom hi té dret i ara per ara tenim unes 80 peticions que demanden masoveria urbana”. Aquest és el punt de fricció del consistori i 6 claus, que apunten, en paraules de Berenguer, que “a nivell tècnic i legal és possible que les persones que estan dins siguin les usuàries, ells són els emprenedors de la masoveria urbana i així s’ha fet en altres ciutat com Berlín”.
Moviment 6 claus: Autor: Artur Ribera
Una resident arreglant el jardí de darrere les cases.
Una de les inquilines en el seu dia a dia.
El col·lectiu ha començat a rehabilitar l’interior dels immobles.
Sense accés a l’habitatge
Maria Vázquez, també membre del col·lectiu i resident en una de les cases de la Floresta, apunta que ara hi conviuen 11 persones, entre elles una família amb un menor. Els habitants, amb edats compreses entre els 20 i 40 anys, tenen en comú que no poden accedir a l’actual mercat immobiliari, malgrat tenir la necessitat d’una llar. Amb la vista posada en l’experiència de l’Ajuntament de Barcelona, que ha cedit durant 75 anys un edifici de pisos a Sostre Cívic, perquè gestioni l’immoble en un model de masoveria urbana, els membres de 6 claus esperen arribar a posar-se d’acord.
Una sortida per a l’okupació
Grangé també ha explicat que Sant Cugat té entre 30 i 40 cases okupades. El polític ha indicat que cada cas té un origen diferent, “habitatges amb disputes entre els seus hereus, propietaris desconeguts o persones que saben que tenen okupes”. Grangé ha indicat com a possible solució un contracte en règim de masoveria urbana, ja que “faria que l’habitatge no es degradés” i “que els propietaris tinguessin un control amb obligacions per part del masover i de la propietat”, per la qual cosa “hi ha una part important de propietaris que haurien d’estar molt interessats a conèixer el que és la masoveria urbana i afegir-s’hi”. El responsable de l’Àrea d’Habitatge ha avançat que s’està elaborant, conjuntament amb Sostre Cívic, un informe per identificar el parc immobiliari d’habitatges buits i iniciar contactes amb els propietaris per oferir-los la masoveria urbana com a una possible sortida.