Les cares del Pla d’Inclusió Social a Sant Cugat

“El Pla m’ha aportat sentir-me útil després de molt de temps. He passat per tots els estadis des del desànim, fins a la desesperació i la ràbia. Potser el Servei d’Ocupació Municipal (SOM) són els únics que han fet alguna cosa per a mi, donant-me la possibilitat de treballar mig any”, reconeix Jordi Màrquez. A punt d’acabar el Pla d’Ocupació del SOM, aquest enginyer tèxtil de 58 anys es va quedar sense feina fa cinc anys. El santcugatenc s’està encarregant d’avaluar els indicadors que controlen l’execució del programa de Govern: “Estic fent una base de dades per ordenar aquests indicadors i poder generar informes i memòries”.

Sentir-se útil
Màrquez lamenta que “des que el van acomiadar no ha tingut possibilitat d’incorporar-se de nou al mercat laboral” i continua: “Potser gràcies al que has fet t’aporta uns coneixements que et poden ser útils per trobar una altra feina”. El llicenciat ha explicat la seva situació personal assegurant que durant aquest lustre: “Hem hagut de reduir tot, la meva dona té feina però li han reduït el sou i la nostra filla ha marxat a Anglaterra per trobar feina”.

Elvira Rivasés es una de les persones que es beneficia de la xarxa de teleassistència que hi ha al municipi. A punt de complir els 100 anys i totalment autònoma, la santcugatenca necessita aquest servei, perquè tal com reconeix ella mateixa: “estic sola i si caigués em vindrien a assistir”. Aquesta antiga restauradora de tapissos fa uns set anys que no es separa d’aquest aparell ni de dia, ni de nit. “Amb la teleassistència em sento molt protegida, ja vaig caure un cop i de seguida van venir i em van ajudar”. L’Ajuntament també ajuda l’Elvira a través d’una assistenta que l’ajuda a fer coses de la vida quotidiana com vestir-se o dutxar-se, alguns dies a la setmana.

“El fet que no hi hagi barreres arquitectòniques facilita que et puguis moure de manera independent i fomenta l’aspecte relacional”, diu Cristina Urriza, que forma part de l’Associació Vallès Amics de la Neurologia (AVAN) i que necessita des dels 33 anys l’ajuda d’una moto o unes crosses per poder moure’s.

Urriza, de 49 anys i advocada que ara fa 16 anys va patir una lesió medul·lar incompleta, que la va apartar de la seva professió és una de les destinatàries del Pla. “Sant Cugat està força bé pel que fa a les barreres arquitectòniques, quasi no n’hi ha. Jo formo part de la taula de mobilitat reduïda i encara hi ha una gran assignatura pendent: els accessos als comerços. Fins ara la gent es movia amb cadires manuals i hi podies accedir encara que hi hagués un esglaó, però ara que la majoria anem amb vehicles elèctrics et trobes que no hi pots accedir”. Urriza ha argumentat que l’AVAN té molts usuaris que “pateixen una doble discriminació per tenir una malaltia i problemes econòmics”, per la qual cosa ha celebrat el Pla i ha apuntat que a aquest col·lectiu “el Pla els ajuda amb sessions de fisioteràpia amb reduccions de quotes, via subvenció de l’Ajuntament i a través de beques que atorguem, a les quals destinem 60.000 euros i encara es queda gent fora”.

La membre de l’entitat ha assenyalat la importància de mantenir aquest tipus de plans “ara mateix hi ha unes condicions que fa deu anys no s’haurien pensat mai amb aquests nivells de pobresa. És una responsabilitat dels poders públics, amb l’ajuda de les entitats del tercer sector i del ciutadà en general”.