Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Les cases dels mestres de la Floresta, ocupades mesos enrere pel col·lectiu 6 claus amb l'objectiu de forçar a l'Ajuntament a implementar-hi la masoveria urbana, es destinaran finalment a l'habitatge social i a la masoveria urbana. Després de mesos de negociacions, l'Ajuntament i el col·lectiu 6 claus han arribat a un acord pel qual el consistori cedirà les cases a Promusa, que serà l'encarregada de fer les obres d'habitabilitat. Unes obres que començaran després del Nadal.
A continuació, Promusa les cedirà a Sostre Cívic, que s'encarregarà de gestionar el lloguer social a través de la masoveria urbana i altres formes de cooperativisme. Actualment hi ha sis cases, que amb les obres de Promusa passaran a 12. En el ple del mes d'octubre, el consistori aprovarà la cessió dels habitatges a l'empresa municipal d'habitatge.
Els futurs inquilins d'aquests habitatges hauran de pagar un lloguer social a través d'una tarifa mínima establerta, a banda de fer algunes de les tasques que s'inclouen en la masoveria urbana com petites obres, manteniment de les cases... Tot i això, el projecte va més enllà de la masoveria i l'habitatge social. El tinent d'alcalde d'Urbanisme, Pere Casajoana, ha explicat al TOT Sant Cugat que també s'obre la porta al cooperativisme.
"Si algun llogater no és fuster, electricista... ho tindrà complicat", ha afirmat Casajoana, que relata que per aquest motiu es produïrà "l'intercanvi de possibilitats". Per exemple, si algú no es pot fer càrrec de les obres menors o fins i tot si no pot pagar tot el lloguer que se li demana, podrà oferir el seu temps fent feines de cangur per les altres famílies de les cases. Serà el Banc del Temps qui marcarà econòmicament el temps destinat a aquestes altres tasques. "Hi haurà una part del lloguer establerta i la resta seran intercanvis entre la gent de les cases", ha descrit Casajoana.
La intenció de l'Ajuntament és que els criteris que s'estableixin per les persones que vulguin accedir a aquests habitatges siguin els de Promusa: "És un patrimoni públic que ha d'estar al servei de la gent de Sant Cugat", ha explicat Pere Casajoana. Sostre Cívic serà qui cobrarà els lloguers de les cases i alhora haurà de pagar a l'Ajuntament per portar la gestió dels espais.
La portaveu de 6 claus, Nàdia Serra, s'ha mostrat satisfeta amb l'acord arribat amb l'Ajuntament després de "mesos de negociacions". Serra ha explicat al TOT Sant Cugat que un arquitecte de l'Ajuntament i un de 6 claus estan en contacte per tal de valorar els aspectes arquitectònics de les cases.
Pere Casajoana ha comentat que en els propers dies es tancaran els acords, a falta d'alguns serrells. Un dels temes pendents de solucionar és la reubicació de dos famílies que viuen actualment a les cases dels mestres de la Floresta i que encara s'hi està treballant.
6 claus i la masoveria urbana
El projecte “6 claus”, el col·lectiu que lluita per aconseguir que la masoveria urbana sigui una opció regulada i real a Sant Cugat, comença a veure aquesta nova fórmula d’habitatge més a prop. El format de la masoveria urbana elimina l’intercanvi econòmic entre el propietari i l’inquilí i cerca un benefici a dues bandes al més pur estil dels masovers rurals, és a dir, habitatge a canvi de rehabilitació o manteniment o ambdues coses, però traslladat a les ciutats.
Manel Berenguer, un dels impulsors de “6 claus”, assegura que el projecte “no és un grup de persones que volen una casa i punt, sinó que es tracta d’un moviment que aposta per la masoveria urbana, perquè s’introdueixi al funcionament del mercat immobiliari convencional i al lloguer social, aquesta tercera pota”.
Possibles solucions
Per arribar a aquesta situació i aconseguir que la masoveria urbana sigui un fet a Sant Cugat, 6 claus va instal·lar-se a les antigues cases dels professors de la Floresta.
Encara que el mateix col·lectiu qualifica de “dràstica” la decisió d’entrar a la força a les cases, construïdes el 1969 i en desús des de fa uns cinc anys, defensen que “no som l’enemic, han de veure que és una fórmula innovadora i amb un cost públic extremadament baix”, defensa Berenguer. En aquest sentit l’activista ha apuntat que l’Ajuntament ha de donar “exemple creant el primer cas de masoveria urbana, perquè el sector privat creu que la masoveria és posar okupes de manera legal”.
Moviment 6 claus: Autor: Artur Ribera
Una resident arreglant el jardí de darrere les cases.
Una de les inquilines en el seu dia a dia.
El col·lectiu ha començat a rehabilitar l’interior dels immobles.
Sense accés a l’habitatge
Maria Vázquez, també membre del col·lectiu i resident en una de les cases de la Floresta, apunta que ara hi conviuen 11 persones, entre elles una família amb un menor. Els habitants, amb edats compreses entre els 20 i 40 anys, tenen en comú que no poden accedir a l’actual mercat immobiliari, malgrat tenir la necessitat d’una llar. Amb la vista posada en l’experiència de l’Ajuntament de Barcelona, que ha cedit durant 75 anys un edifici de pisos a Sostre Cívic, perquè gestioni l’immoble en un model de masoveria urbana, els membres de 6 claus esperen arribar a posar-se d’acord.
Una sortida per a l’okupació
Grangé també ha explicat que Sant Cugat té entre 30 i 40 cases okupades. El polític ha indicat que cada cas té un origen diferent, “habitatges amb disputes entre els seus hereus, propietaris desconeguts o persones que saben que tenen okupes”. Grangé ha indicat com a possible solució un contracte en règim de masoveria urbana, ja que “faria que l’habitatge no es degradés” i “que els propietaris tinguessin un control amb obligacions per part del masover i de la propietat”, per la qual cosa “hi ha una part important de propietaris que haurien d’estar molt interessats a conèixer el que és la masoveria urbana i afegir-s’hi”. El responsable de l’Àrea d’Habitatge ha avançat que s’està elaborant, conjuntament amb Sostre Cívic, un informe per identificar el parc immobiliari d’habitatges buits i iniciar contactes amb els propietaris per oferir-los la masoveria urbana com a una possible sortida.
A continuació, Promusa les cedirà a Sostre Cívic, que s'encarregarà de gestionar el lloguer social a través de la masoveria urbana i altres formes de cooperativisme. Actualment hi ha sis cases, que amb les obres de Promusa passaran a 12. En el ple del mes d'octubre, el consistori aprovarà la cessió dels habitatges a l'empresa municipal d'habitatge.
Els futurs inquilins d'aquests habitatges hauran de pagar un lloguer social a través d'una tarifa mínima establerta, a banda de fer algunes de les tasques que s'inclouen en la masoveria urbana com petites obres, manteniment de les cases... Tot i això, el projecte va més enllà de la masoveria i l'habitatge social. El tinent d'alcalde d'Urbanisme, Pere Casajoana, ha explicat al TOT Sant Cugat que també s'obre la porta al cooperativisme.
"Si algun llogater no és fuster, electricista... ho tindrà complicat", ha afirmat Casajoana, que relata que per aquest motiu es produïrà "l'intercanvi de possibilitats". Per exemple, si algú no es pot fer càrrec de les obres menors o fins i tot si no pot pagar tot el lloguer que se li demana, podrà oferir el seu temps fent feines de cangur per les altres famílies de les cases. Serà el Banc del Temps qui marcarà econòmicament el temps destinat a aquestes altres tasques. "Hi haurà una part del lloguer establerta i la resta seran intercanvis entre la gent de les cases", ha descrit Casajoana.
La intenció de l'Ajuntament és que els criteris que s'estableixin per les persones que vulguin accedir a aquests habitatges siguin els de Promusa: "És un patrimoni públic que ha d'estar al servei de la gent de Sant Cugat", ha explicat Pere Casajoana. Sostre Cívic serà qui cobrarà els lloguers de les cases i alhora haurà de pagar a l'Ajuntament per portar la gestió dels espais.
La portaveu de 6 claus, Nàdia Serra, s'ha mostrat satisfeta amb l'acord arribat amb l'Ajuntament després de "mesos de negociacions". Serra ha explicat al TOT Sant Cugat que un arquitecte de l'Ajuntament i un de 6 claus estan en contacte per tal de valorar els aspectes arquitectònics de les cases.
Pere Casajoana ha comentat que en els propers dies es tancaran els acords, a falta d'alguns serrells. Un dels temes pendents de solucionar és la reubicació de dos famílies que viuen actualment a les cases dels mestres de la Floresta i que encara s'hi està treballant.
6 claus i la masoveria urbana
El projecte “6 claus”, el col·lectiu que lluita per aconseguir que la masoveria urbana sigui una opció regulada i real a Sant Cugat, comença a veure aquesta nova fórmula d’habitatge més a prop. El format de la masoveria urbana elimina l’intercanvi econòmic entre el propietari i l’inquilí i cerca un benefici a dues bandes al més pur estil dels masovers rurals, és a dir, habitatge a canvi de rehabilitació o manteniment o ambdues coses, però traslladat a les ciutats.
Manel Berenguer, un dels impulsors de “6 claus”, assegura que el projecte “no és un grup de persones que volen una casa i punt, sinó que es tracta d’un moviment que aposta per la masoveria urbana, perquè s’introdueixi al funcionament del mercat immobiliari convencional i al lloguer social, aquesta tercera pota”.
Possibles solucions
Per arribar a aquesta situació i aconseguir que la masoveria urbana sigui un fet a Sant Cugat, 6 claus va instal·lar-se a les antigues cases dels professors de la Floresta.
Encara que el mateix col·lectiu qualifica de “dràstica” la decisió d’entrar a la força a les cases, construïdes el 1969 i en desús des de fa uns cinc anys, defensen que “no som l’enemic, han de veure que és una fórmula innovadora i amb un cost públic extremadament baix”, defensa Berenguer. En aquest sentit l’activista ha apuntat que l’Ajuntament ha de donar “exemple creant el primer cas de masoveria urbana, perquè el sector privat creu que la masoveria és posar okupes de manera legal”.
Moviment 6 claus: Autor: Artur Ribera
Una resident arreglant el jardí de darrere les cases.
Una de les inquilines en el seu dia a dia.
El col·lectiu ha començat a rehabilitar l’interior dels immobles.
Sense accés a l’habitatge
Maria Vázquez, també membre del col·lectiu i resident en una de les cases de la Floresta, apunta que ara hi conviuen 11 persones, entre elles una família amb un menor. Els habitants, amb edats compreses entre els 20 i 40 anys, tenen en comú que no poden accedir a l’actual mercat immobiliari, malgrat tenir la necessitat d’una llar. Amb la vista posada en l’experiència de l’Ajuntament de Barcelona, que ha cedit durant 75 anys un edifici de pisos a Sostre Cívic, perquè gestioni l’immoble en un model de masoveria urbana, els membres de 6 claus esperen arribar a posar-se d’acord.
Una sortida per a l’okupació
Grangé també ha explicat que Sant Cugat té entre 30 i 40 cases okupades. El polític ha indicat que cada cas té un origen diferent, “habitatges amb disputes entre els seus hereus, propietaris desconeguts o persones que saben que tenen okupes”. Grangé ha indicat com a possible solució un contracte en règim de masoveria urbana, ja que “faria que l’habitatge no es degradés” i “que els propietaris tinguessin un control amb obligacions per part del masover i de la propietat”, per la qual cosa “hi ha una part important de propietaris que haurien d’estar molt interessats a conèixer el que és la masoveria urbana i afegir-s’hi”. El responsable de l’Àrea d’Habitatge ha avançat que s’està elaborant, conjuntament amb Sostre Cívic, un informe per identificar el parc immobiliari d’habitatges buits i iniciar contactes amb els propietaris per oferir-los la masoveria urbana com a una possible sortida.