Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
No vacunar els fills. Aquesta és una tendència que estan detectant alguns pediatres amb consultes a Sant Cugat. Encara que la decisió de no aplicar la vaccinació als menors té més detractors que partidaris avui en dia, algunes famílies opten per aquesta via. És el cas de Montse A., que explica que prescindirà de les vacunes per no considerar “que siguin una bombolla de salut”. La santcugatenca, amb un nen de 7 anys que sí que va rebre vacunes, avança que no sotmetrà el seu fill d’un any al règim de vacunacions.
La Montse apunta que “la salut és complexa i hi ha molts factors que hi intervenen. Hem de cuidar la higiene, el tipus de vida, la part emocional, l’alimentació... No vaig al metge perquè em curi, hi vaig perquè m’ajudi a curar-me, el cos té poder d’autocuració”. La santcugatenca ha posat en relleu que el corrent a favor de no vacunar està creixent, sobretot per “l’escàndol” de les vacunes de la grip A i ha argumentat que la neuròloga que va tractar la seva germana, afectada d’esclerosi múltiple, sospita que la malaltia podia tenir una relació amb les vacunes.
Patrícia Vera fa temps que va decidir no vacunar els seus fills, a excepció del tètanus. “En tots aquests anys el meu fill de 16 anys i la meva filla d’11 anys han passat el xarampió i la varicel·la. Res més”, assegura. Vera ha indicat que “la pressió social que hi ha sobre aquest tema és increïble”, i això fa que de vegades les famílies que volen optar per aquesta via, desisteixin. Vacunació Lliure, és una de les entitats que defensen el canvi de la profilaxi massiva i la millora de la informació, no aconsella vacunar abans dels 12 mesos, ja que asseguren, entre d’altres, que els nivells d’anticossos representen el 60% dels adults i denuncien que fins fa poc els preparats que s’inoculaven portaven mercuri, tòxic per al sistema nerviós.
Vacunacions sistemàtiques
La coordinadora de pediatria del centre mèdic Can Mora, Montse Francisco. La infermera insisteix que “la decisió de no vacunar “la segueixen casos aïllats”, fet que coincideix amb una pediatra del centre Susanna Rodríguez, que reconeix que les vacunes “són impopulars”, i que la tendència podria anar a més.
Isabel Riera, de la Farmàcia Riera-Riviere comercialitza les vacunes que no administra la Seguretat Social, com la de la meningitis, i sosté que en els darrers anys “les vendes han baixat”. Encara que desconeix les causes de la davallada des de principis d’any l’establiment ha venut una quarta part de les vacunes dispensades durant tot el 2013. Per la seva banda la Mútua de Terrassa, que gestiona els tres Centres d’Assistència Primària (CAP) que hi ha a la ciutat, ha declinat donar opinions per ser massa “personals”.
Quaranta vacunes en 16 anys
Segons el calendari de vacunes previstes del CatSalut la primera aplicació està fixada als dos mesos d’edat i conté una dosi contra la diftèria, el tètanus, la tos ferina, la poliomielitis, l’haemophílus tipus B, l’hepatitis B i la meningocòccia tipus B. Aquesta vacuna es repeteixen als 4 mesos, –a excepció de la meningocòccia B– i als 6 mesos. A l’any es posa la del xarampió, la rubèola i la parotiditis i als 15 mesos es repeteix la meningocòccia B. A l’any i mig s’injecta una altra dosi de la diftèria, el tètanus, la tos ferina, la poliomielitis i l’Haemophilus tipus B, mentre que als 4 anys arriba el segon torn del xarampió, la rubèola i la parotiditis. Entre els 4 i els 6 anys s’aplica de nou la diftèria, el tètanus i la tos ferina. Als 12 anys i segons el calendari de Salut s’administra una nova aplicació d’hepatitis B i la varicel·la i a les noies el virus del papil·loma humà, mentre que dels 14 als 16 es renova la vacuna de la diftèria i el tètanus.
L’àrea de Promoció de la Salut, que s’encarrega de l’àrea de vacunes, preveu 40 punxades entre vacunacions i revacunacions per activar el sistema immunitari. L’organisme reconeix la vacuna com una infecció i elabora anticossos per fer front als virus.
La Montse apunta que “la salut és complexa i hi ha molts factors que hi intervenen. Hem de cuidar la higiene, el tipus de vida, la part emocional, l’alimentació... No vaig al metge perquè em curi, hi vaig perquè m’ajudi a curar-me, el cos té poder d’autocuració”. La santcugatenca ha posat en relleu que el corrent a favor de no vacunar està creixent, sobretot per “l’escàndol” de les vacunes de la grip A i ha argumentat que la neuròloga que va tractar la seva germana, afectada d’esclerosi múltiple, sospita que la malaltia podia tenir una relació amb les vacunes.
Patrícia Vera fa temps que va decidir no vacunar els seus fills, a excepció del tètanus. “En tots aquests anys el meu fill de 16 anys i la meva filla d’11 anys han passat el xarampió i la varicel·la. Res més”, assegura. Vera ha indicat que “la pressió social que hi ha sobre aquest tema és increïble”, i això fa que de vegades les famílies que volen optar per aquesta via, desisteixin. Vacunació Lliure, és una de les entitats que defensen el canvi de la profilaxi massiva i la millora de la informació, no aconsella vacunar abans dels 12 mesos, ja que asseguren, entre d’altres, que els nivells d’anticossos representen el 60% dels adults i denuncien que fins fa poc els preparats que s’inoculaven portaven mercuri, tòxic per al sistema nerviós.
Vacunacions sistemàtiques
La coordinadora de pediatria del centre mèdic Can Mora, Montse Francisco. La infermera insisteix que “la decisió de no vacunar “la segueixen casos aïllats”, fet que coincideix amb una pediatra del centre Susanna Rodríguez, que reconeix que les vacunes “són impopulars”, i que la tendència podria anar a més.
Isabel Riera, de la Farmàcia Riera-Riviere comercialitza les vacunes que no administra la Seguretat Social, com la de la meningitis, i sosté que en els darrers anys “les vendes han baixat”. Encara que desconeix les causes de la davallada des de principis d’any l’establiment ha venut una quarta part de les vacunes dispensades durant tot el 2013. Per la seva banda la Mútua de Terrassa, que gestiona els tres Centres d’Assistència Primària (CAP) que hi ha a la ciutat, ha declinat donar opinions per ser massa “personals”.
Quaranta vacunes en 16 anys
Segons el calendari de vacunes previstes del CatSalut la primera aplicació està fixada als dos mesos d’edat i conté una dosi contra la diftèria, el tètanus, la tos ferina, la poliomielitis, l’haemophílus tipus B, l’hepatitis B i la meningocòccia tipus B. Aquesta vacuna es repeteixen als 4 mesos, –a excepció de la meningocòccia B– i als 6 mesos. A l’any es posa la del xarampió, la rubèola i la parotiditis i als 15 mesos es repeteix la meningocòccia B. A l’any i mig s’injecta una altra dosi de la diftèria, el tètanus, la tos ferina, la poliomielitis i l’Haemophilus tipus B, mentre que als 4 anys arriba el segon torn del xarampió, la rubèola i la parotiditis. Entre els 4 i els 6 anys s’aplica de nou la diftèria, el tètanus i la tos ferina. Als 12 anys i segons el calendari de Salut s’administra una nova aplicació d’hepatitis B i la varicel·la i a les noies el virus del papil·loma humà, mentre que dels 14 als 16 es renova la vacuna de la diftèria i el tètanus.
L’àrea de Promoció de la Salut, que s’encarrega de l’àrea de vacunes, preveu 40 punxades entre vacunacions i revacunacions per activar el sistema immunitari. L’organisme reconeix la vacuna com una infecció i elabora anticossos per fer front als virus.