Maixabel Lasa, vídua de l'exgovernador civil de Gipuskoa Juan Mari Jauregi, assessinat per ETA el 2000; ha recollit aquest dimarts 3 de febrer el Memorial Joan XXIII per la Pau. La distinció, atorgada per l'Institut Victor Seix i la Universitat Internacional per la Pau, posa en valor Lasa pel seu treball de suport a les víctimes del terrorisme a Euskadi i en favor de la convivència.
Després de l'assassinat del seu marit, Lasa va ser la cap visible de la Direcció de l'Atenció a les víctimes del terrorisme del Govern Basc, on durant onze anys ha jugat un paper imprescindible en la reconstrucció de les relacions socials a Euskadi. Entre d'altres, ha estat la impulsora de les trobades restauradores entre presos d'ETA arrepentits i les seves víctimes.
Treballant pel país
"He procurat estar a prop de totes les víctimes i defensar els seus drets", ha explicat Lasa, que ha reconegut que el que semblava un "somni irrealitzable", la convivència a Euskadi, s'està assolint poc a poc.
"L'objectiu és la reconstrucció de les relacions socials, molt deteriorades per cinc dècades de violència política, no només d'ETA", ha assegurat. Per Lasa, "l'única sortida legal i ètica dels presos d'ETA és reconèixer el dany causat i fer autocrítica".
Txema Urquijo, qui ha estat al costat de Lasa en el seu treball per la convivència, ha destacat el seu paper imprescindible en aconseguir que la societat basca saldés "el deute històric amb les víctimes oblidades del terrorisme" que "va ser possible per la seva tenacitat". La senyala com la responsable de "la construcció d'una política de víctimes" a Euskadi. En aquest sentit, Urquijo ha remarcat que va Lasa va aconseguir guanyar la credibilitat entre les víctimes del terrorisme en un moment en què aquestes se sentien oblidades per la societat i les institucions.
Sobre el moment actual, Lasa ha lamentat que hi ha "massa pressa per passar pàgina i que incomoda el record de la violència". "Fa falta un exercici de reflexió i autocrítica de la societat basca, que no sé si farà", ha afegit, alhora que demanava que no es produeixi "un nou i imperdonable oblit de les injustícies viscudes".
Txema Urquijo, de peu, ha destacat la figura de Lasa. FOTO: Artur Ribera
Promocionant la pau
Joan Botam, vocal de l'Institut Victor Seix, ha destacat que "el Memorial recull l'esperit de Gandhi o Luther King i la seva visió d'esperança en l'ésser humà". "Serveix per recordar-nos que no tot és fosc en la vida i la societat en què vivim", ha apuntat.
Arcadi Oliveres, president de la Universitat Internacional per la Pau, ha recordat que el Memorial Joan XXIII és la distinció "més antiga que s'ofereix a Catalunya en aquestes qüestions".
L'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, ha agraït la tasca de l'Institut i la Universitat, que "any rere any fan que la ciutat respiri valors de pau". A més, ha assenyalat que és "una gran obligació transmetre els valors de la pau als joves". "Avui hem après i hem crescut", ha afegit.
A l'acte, que ha comptat amb actuacions dels alumnes de l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels, ha aplegat una cinquantena de persones, entre les quals hi havia la vídua i una de les filles d'Ernest Lluch, assassinat també per ETA.
Després de l'assassinat del seu marit, Lasa va ser la cap visible de la Direcció de l'Atenció a les víctimes del terrorisme del Govern Basc, on durant onze anys ha jugat un paper imprescindible en la reconstrucció de les relacions socials a Euskadi. Entre d'altres, ha estat la impulsora de les trobades restauradores entre presos d'ETA arrepentits i les seves víctimes.
Treballant pel país
"He procurat estar a prop de totes les víctimes i defensar els seus drets", ha explicat Lasa, que ha reconegut que el que semblava un "somni irrealitzable", la convivència a Euskadi, s'està assolint poc a poc.
"L'objectiu és la reconstrucció de les relacions socials, molt deteriorades per cinc dècades de violència política, no només d'ETA", ha assegurat. Per Lasa, "l'única sortida legal i ètica dels presos d'ETA és reconèixer el dany causat i fer autocrítica".
Txema Urquijo, qui ha estat al costat de Lasa en el seu treball per la convivència, ha destacat el seu paper imprescindible en aconseguir que la societat basca saldés "el deute històric amb les víctimes oblidades del terrorisme" que "va ser possible per la seva tenacitat". La senyala com la responsable de "la construcció d'una política de víctimes" a Euskadi. En aquest sentit, Urquijo ha remarcat que va Lasa va aconseguir guanyar la credibilitat entre les víctimes del terrorisme en un moment en què aquestes se sentien oblidades per la societat i les institucions.
Sobre el moment actual, Lasa ha lamentat que hi ha "massa pressa per passar pàgina i que incomoda el record de la violència". "Fa falta un exercici de reflexió i autocrítica de la societat basca, que no sé si farà", ha afegit, alhora que demanava que no es produeixi "un nou i imperdonable oblit de les injustícies viscudes".
Txema Urquijo, de peu, ha destacat la figura de Lasa. FOTO: Artur Ribera
Promocionant la pau
Joan Botam, vocal de l'Institut Victor Seix, ha destacat que "el Memorial recull l'esperit de Gandhi o Luther King i la seva visió d'esperança en l'ésser humà". "Serveix per recordar-nos que no tot és fosc en la vida i la societat en què vivim", ha apuntat.
Arcadi Oliveres, president de la Universitat Internacional per la Pau, ha recordat que el Memorial Joan XXIII és la distinció "més antiga que s'ofereix a Catalunya en aquestes qüestions".
L'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, ha agraït la tasca de l'Institut i la Universitat, que "any rere any fan que la ciutat respiri valors de pau". A més, ha assenyalat que és "una gran obligació transmetre els valors de la pau als joves". "Avui hem après i hem crescut", ha afegit.
A l'acte, que ha comptat amb actuacions dels alumnes de l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels, ha aplegat una cinquantena de persones, entre les quals hi havia la vídua i una de les filles d'Ernest Lluch, assassinat també per ETA.