Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Llicenciada en medicina per la UAB, Ortega, de 42 anys, especialista en Medicina Nuclear, va decidir opositar per ser metge forense el 2010. Després d’estar un any a l’Escola Judicial va agafar la titularitat com a metge forense al Jutjat de Rubí, on treballen tres persones en conjunt. Mare d’una nena, alterna la seva feina al jutjat amb classes a la Facultat de Medicina de la UAB en el Departament de Ciències Morfològiques, que integra anatomia i embriologia humana. Una de les coses que la van motivar a ser forense van ser les autòpsies, perquè “veus la patologia: si s’ha mort d’un infart, veus els signes i com afecta. M’agrada molt l’estudi del cos humà”.
Quina és la funció d’un forense?
Assessorem els jutjats, tribunals i fiscalies en qüestions mèdiques. És a dir, fem valoració del dany corporal, tant físic com psíquic, valorem les víctimes de gènere i els seus agressors, fem valoracions medicolegals psiquiàtriques i els internaments psiquiàtrics involuntaris. També som els metges assistencials dels detinguts en seu judicial, fem les diligències d’aixecament de cadàver, les autòpsies judicials... No parem, però la gent només ens relaciona amb els morts.
Ser forense implica tenir una fortalesa psicològica gran?
Ningú està preparat psicològicament per segons quins casos. Has de tenir un cap més racional, perquè estàs fent una feina i has d’intentar que t’influenciï el menys possible en el teu estat d’ànim, i això és molt difícil.
Quin ha estat el cas més dur?
Un dels meus primers casos va ser la mort de dos nadons bessons. El cas ja està sentenciat i els culpables estan a la presó. Les morts violentes i intencionades amb nens són molt impactants. Em marca molt tot allò que afecta els infants, molt, quan has de valorar maltractaments, agressions i abusos sexuals a menors. Hi ha pocs casos, però n’hi ha, i això és molt colpidor.
Quants casos amb infants ha vist?
D’agressions sexuals i maltractament n’he vist més que no pas morts, i no arriben a deu. Això t’arriba a la guàrdia, depenent del dia, veus més o menys. Has de ser conscient que et trobes coses que ni en les pitjors pel·lícules veus, i encara que existeix molt poc, passa i et cabreges amb el món sencer, perquè et preguntes el perquè hi ha d’haver coses així.
Les ciutats on el Jutjat de Rubí exerceix: Sant Cugat, Rubí i Castellbisbal, les catalogaria de violentes?
Depèn d’amb quines altres ciutats les comparis. A Sant Cugat hi ha molta agressió en baralles i acostumen a ser lesions menors. Homicidis amb arma de foc n’hi ha molt pocs, però amb arma blanca hi ha més, però tot i així son molt poc freqüents. Hi ha diferència entre Rubí i Sant Cugat. A Rubí hi ha més agressions amb arma blanca i més baralles que a Sant Cugat. A les dues hi trobes violència de gènere, però és diferent. A Rubí és més física i, en canvi, a Sant Cugat és més psicològica, a vegades per la influència del nivell socioeconòmic.
Els diners i la gelosia continuen sent l’origen dels assassinats?
Qüestions econòmiques, sentimentals i patologies mentals.
Principalment quins casos rep de Sant Cugat?
En primer lloc, lesionats per accidents de trànsit i, a la part civil, incapacitats, sobretot de gent gran. Després, baralles de caps de setmana a les discoteques i violència de gènere. Els morts que he fet a Sant Cugat han estat morts naturals i suïcidis, d’aquests n’he vist quatre o cinc des del 2012 fins ara.
Sant Cugat té un índex de suïcidis elevat en comparació amb altres ciutats similars?
Ara se’n veuen més, entre forenses es parla que hi ha un increment. La crisi ha ajudat? Doncs potser sí.
Tan important és examinar el cadàver com l’escenari on es troba?
En la diligència d’un aixecament de cadàver has d’estudiar on és el mort, les circumstàncies i tot el que l’envolta. Si arribes a un domicili, has d’explorar el cadàver i explorar i mirar tot el que hi ha al voltant, perquè dóna molta informació. De fet, un bon aixecament de cadàver aporta molta informació que és molt important per l’autòpsia i pot fer canviar l’etiologia medicolegal d’un homicidi a un suïcidi o una mort natural.
Quina informació és prioritària?
En les agressions, l’estat de la persona. No és el mateix que t’expliquin una agressió com qui pren un cafè, que el que no. La manera de com t’ho expliquen i la informació del primer moment és molt important. Després ja miraràs les lesions. En els morts, quan entro a l’escenari m’agrada fer-me una idea d’allà on estic, del lloc, com és i com està.
Quan sortiu de l’escenari d’un crim, ja sabeu tot el que ha succeït?
Hi ha casos que sí, i d’altres que et quedes pensant.
Quins han estat els canvis més significatius en medicina forense?
L’ADN i les exploracions complementàries amb el diagnòstic per la imatge, el laboratori és el que més ha avançat. L’Institut de Medicina Legal també s’ha organitzat, abans el forense anava més per “lliure” i ara, amb la creació dels instituts, l’especialització dins la medicina forense i la formació continuada s’ha millorat molt.
Quins òrgans diuen més?
Depenent de cada cas. Tenim un protocol d’autòpsies. Primer s’obre la cavitat toràcica i abdominal i es miren cor, pulmons i grans vasos. A l’abdomen mirem estómac, budells, fetge, melsa i ronyons per buscar alternacions. Busquem coses que donen causa de mort. Si coneixes l’anatomia i saps com és un òrgan normal, pots veure què hi ha de diferent. Després obres cavitat cranial i mires cervell.
I en el cas de les morts violentes?
El protocol s’adapta al tipus de mort violenta. Mirem les lesions i les estudiem acuradament per saber quina ha estat la ferida mortal i l’ordre en què s’han fet les lesions, com seria l’arma o objecte utilitzat per produir aquestes lesions.
De tots els casos que entren a Rubí, quants us afecten a vosaltres?
Sobre una quarta part.
Ser dona facilita algunes tasques?
És més fàcil comunicar dona-dona, en víctimes de violència de gènere o en agressions sexuals, però no ens ha de veure com un gènere, sinó com a metges forenses, i la víctima ho ha de tenir en compte. També he fet violacions en homes.
Rubí rep més assumptes de Sant Cugat que de Rubí?
En els casos civils, sí; i en els casos de penal i accidents laborals, Rubí.
Arribeu a declarar als judicis?
L’habitual és fer un informe, que entregues al jutjat. Després i depenent dels casos sí que has d’anar a declarar, ja que forma part de la feina. Quan declares ratifiques el teu informe, aclareixes i respons preguntes que puguin tenir en relació al teu informe.
Les sèries de forenses i de la policia científica, perjudiquen?
Fan una publicitat irreal, perquè les coses no és fan així, tampoc som així de ràpids. Crec que ens perjudica de vegades, perquè ens tenen una mica mitificats, però per altra banda, ara es coneix més el metge forense. A més, he notat que els meus alumnes pregunten més i estan més interessats per la medicina forense i, per aquesta part, això és molt bo.
En què t’ajuda aquesta feina?
Relativitzes moltes coses i marques molt bé les teves prioritats.
Quina és la funció d’un forense?
Assessorem els jutjats, tribunals i fiscalies en qüestions mèdiques. És a dir, fem valoració del dany corporal, tant físic com psíquic, valorem les víctimes de gènere i els seus agressors, fem valoracions medicolegals psiquiàtriques i els internaments psiquiàtrics involuntaris. També som els metges assistencials dels detinguts en seu judicial, fem les diligències d’aixecament de cadàver, les autòpsies judicials... No parem, però la gent només ens relaciona amb els morts.
Ser forense implica tenir una fortalesa psicològica gran?
Ningú està preparat psicològicament per segons quins casos. Has de tenir un cap més racional, perquè estàs fent una feina i has d’intentar que t’influenciï el menys possible en el teu estat d’ànim, i això és molt difícil.
Quin ha estat el cas més dur?
Un dels meus primers casos va ser la mort de dos nadons bessons. El cas ja està sentenciat i els culpables estan a la presó. Les morts violentes i intencionades amb nens són molt impactants. Em marca molt tot allò que afecta els infants, molt, quan has de valorar maltractaments, agressions i abusos sexuals a menors. Hi ha pocs casos, però n’hi ha, i això és molt colpidor.
Quants casos amb infants ha vist?
D’agressions sexuals i maltractament n’he vist més que no pas morts, i no arriben a deu. Això t’arriba a la guàrdia, depenent del dia, veus més o menys. Has de ser conscient que et trobes coses que ni en les pitjors pel·lícules veus, i encara que existeix molt poc, passa i et cabreges amb el món sencer, perquè et preguntes el perquè hi ha d’haver coses així.
Les ciutats on el Jutjat de Rubí exerceix: Sant Cugat, Rubí i Castellbisbal, les catalogaria de violentes?
Depèn d’amb quines altres ciutats les comparis. A Sant Cugat hi ha molta agressió en baralles i acostumen a ser lesions menors. Homicidis amb arma de foc n’hi ha molt pocs, però amb arma blanca hi ha més, però tot i així son molt poc freqüents. Hi ha diferència entre Rubí i Sant Cugat. A Rubí hi ha més agressions amb arma blanca i més baralles que a Sant Cugat. A les dues hi trobes violència de gènere, però és diferent. A Rubí és més física i, en canvi, a Sant Cugat és més psicològica, a vegades per la influència del nivell socioeconòmic.
Els diners i la gelosia continuen sent l’origen dels assassinats?
Qüestions econòmiques, sentimentals i patologies mentals.
Principalment quins casos rep de Sant Cugat?
En primer lloc, lesionats per accidents de trànsit i, a la part civil, incapacitats, sobretot de gent gran. Després, baralles de caps de setmana a les discoteques i violència de gènere. Els morts que he fet a Sant Cugat han estat morts naturals i suïcidis, d’aquests n’he vist quatre o cinc des del 2012 fins ara.
Sant Cugat té un índex de suïcidis elevat en comparació amb altres ciutats similars?
Ara se’n veuen més, entre forenses es parla que hi ha un increment. La crisi ha ajudat? Doncs potser sí.
Tan important és examinar el cadàver com l’escenari on es troba?
En la diligència d’un aixecament de cadàver has d’estudiar on és el mort, les circumstàncies i tot el que l’envolta. Si arribes a un domicili, has d’explorar el cadàver i explorar i mirar tot el que hi ha al voltant, perquè dóna molta informació. De fet, un bon aixecament de cadàver aporta molta informació que és molt important per l’autòpsia i pot fer canviar l’etiologia medicolegal d’un homicidi a un suïcidi o una mort natural.
Quina informació és prioritària?
En les agressions, l’estat de la persona. No és el mateix que t’expliquin una agressió com qui pren un cafè, que el que no. La manera de com t’ho expliquen i la informació del primer moment és molt important. Després ja miraràs les lesions. En els morts, quan entro a l’escenari m’agrada fer-me una idea d’allà on estic, del lloc, com és i com està.
Quan sortiu de l’escenari d’un crim, ja sabeu tot el que ha succeït?
Hi ha casos que sí, i d’altres que et quedes pensant.
Quins han estat els canvis més significatius en medicina forense?
L’ADN i les exploracions complementàries amb el diagnòstic per la imatge, el laboratori és el que més ha avançat. L’Institut de Medicina Legal també s’ha organitzat, abans el forense anava més per “lliure” i ara, amb la creació dels instituts, l’especialització dins la medicina forense i la formació continuada s’ha millorat molt.
Quins òrgans diuen més?
Depenent de cada cas. Tenim un protocol d’autòpsies. Primer s’obre la cavitat toràcica i abdominal i es miren cor, pulmons i grans vasos. A l’abdomen mirem estómac, budells, fetge, melsa i ronyons per buscar alternacions. Busquem coses que donen causa de mort. Si coneixes l’anatomia i saps com és un òrgan normal, pots veure què hi ha de diferent. Després obres cavitat cranial i mires cervell.
I en el cas de les morts violentes?
El protocol s’adapta al tipus de mort violenta. Mirem les lesions i les estudiem acuradament per saber quina ha estat la ferida mortal i l’ordre en què s’han fet les lesions, com seria l’arma o objecte utilitzat per produir aquestes lesions.
De tots els casos que entren a Rubí, quants us afecten a vosaltres?
Sobre una quarta part.
Ser dona facilita algunes tasques?
És més fàcil comunicar dona-dona, en víctimes de violència de gènere o en agressions sexuals, però no ens ha de veure com un gènere, sinó com a metges forenses, i la víctima ho ha de tenir en compte. També he fet violacions en homes.
Rubí rep més assumptes de Sant Cugat que de Rubí?
En els casos civils, sí; i en els casos de penal i accidents laborals, Rubí.
Arribeu a declarar als judicis?
L’habitual és fer un informe, que entregues al jutjat. Després i depenent dels casos sí que has d’anar a declarar, ja que forma part de la feina. Quan declares ratifiques el teu informe, aclareixes i respons preguntes que puguin tenir en relació al teu informe.
Les sèries de forenses i de la policia científica, perjudiquen?
Fan una publicitat irreal, perquè les coses no és fan així, tampoc som així de ràpids. Crec que ens perjudica de vegades, perquè ens tenen una mica mitificats, però per altra banda, ara es coneix més el metge forense. A més, he notat que els meus alumnes pregunten més i estan més interessats per la medicina forense i, per aquesta part, això és molt bo.
En què t’ajuda aquesta feina?
Relativitzes moltes coses i marques molt bé les teves prioritats.