Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
L'estiu de l'any 1994 va ser fatídic arreu de Catalunya pel nombre d'incendis que hi va haver. Se'n van registrar al voltant de 60. En aquest context de risc de foc, i per les condicions meteorològiques adverses, la serra de Collserola no es va escapar de patir el pitjor incendi de la seva història. Era el dijous 11 d'agost de 1994, als voltants de les cinc de la tarda, quan es va calar foc al costat del peatge dels túnels de Vallvidrera, a la Floresta. Les flames van acabar calcinant 150 hectàrees de vegetació, segons dades recollides pel Consorci del Parc de Collserola.
Mireu les fotos.
Roger Llinàs, qui aleshores era caporal al Parc de Rubí-Sant Cugat-Castellbisbal, recorda en quin context es va produir el foc. "Hi havia molts focs de cop al 94. La situació del 94 va ser d'una simultaneïtat extrema. Ja veníem d'una campanya Forestal que havia començat molt d'hora, a Setmana Santa ja corríem tots. Va ser una campanya molt llarga perquè veníem d'una sequera acumulada molt gran, sense precedents, pràcticament. La situació va ser tremenda. Pràcticament, no va ploure ni una gota i la sequera es va anar acumulant agreujant la situació. Durant la campanya, molts serveis de manera sostinguda, amb onades molt extremes". De fet, el bomber, encara amb actiu, recorda que ell estava treballant en un altre gran incendi al Montseny, on hi havia molts recursos destinats. "La situació era caòtica. Al cap d'unes hores ens van desviar a Collserola, perquè estaven al Montseny. Vaig pensar que estàvem al Montseny i se'ns cremava el pati de casa. L'incendi va tenir una fase molt aguda, al començament, però després va durar dies, perquè hi havia reproduccions".
"Al cap d'unes hores ens van desviar a Collserola, perquè estaven al Montseny"
També qui era alcalde en aquells moments a la ciutat, Joan Aymerich, recordava en un reportatge anterior al TOT com aquell dia va ser "un dels pitjors moments" i com la coincidència amb el foc del Montseny va complicar les tasques a Collserola. "Vaig posar-me en contacte amb el director general corresponent, amb en Joan Raventós, que era amic meu; li vaig demanar hidroavions, vehicles i personal, ell em va respondre que estava tot al Montseny, amb la qual cosa li vaig dir que el Montseny era molt important, però que Collserola també i a més hi havia cases amb persones a dins. Hi va haver 70 cases que van tenir afectacions. Va desviar dos hidroavions cap a les Planes i la Floresta. Sempre l’hi he agraït, al director general, perquè al cap de cinc minuts sentia en passar per la plaça de l’Ajuntament dos hidroavions que van anar cap a les Planes. Després vam haver d’anar solucionant problema per problema", recordava.
De la seva banda, l'expolicia local Andrés Fortes, qui va col·laborar en les tasques per evitar mals majors a l'incendi, també explica on es trobava quan va començar el foc i quin va ser el seu inici. "Estàvem patrullant, amb el cotxe patrullat i estàvem fent gasolina a la benzinera. I aleshores, la central ens va dir que hi havia un petit incendi, al marge de l'autopista. Quan vam arribar, vam veure l'incendi i de seguida va bufar el vent. En un moment, va passar l'autopista, va creuar. Les pinyes saltaven amb una velocitat enorme. El Caporal ens va enviar ràpidament a treure la gent de les cases"
"Les pinyes saltaven amb una velocitat enorme"
Danys materials
Tot i que la zona de la Floresta i les Planes és un espai habitat, el foc del 1994 no va provocar cap víctima mortal. Un home de 73 anys va ser hospitalitzat durant unes hores per inhalació de fum.
Els danys que es van haver de lamentar van ser materials. Segons recull el TOT Sant Cugat de l'època, es van cremar totalment 5 habitatges i més d'una trentena van quedar afectats parcialment. A més, es va cremar un taller de ceràmica i un magatzem de begudes, així com dotze vehicles. El subministrament elèctric de la zona també es va interrompre, 4 transformadors de l'aleshores companyia elèctrica Fecsa es van veure danyats per les flames, però l'endemà al matí ja s'havia solucionat el problema.
Així tot i que no hi va haver víctimes mortals, Fortés recorda quina va ser la seva funció com a policia que era anar a avisar la gent a les cases perquè les abandonés i com va quedar atrapat dins del cotxe patrulla. "Vaig tornar a néixer aquell dia. Vaig anar a buscar dos avis al carrer de Palmera, just al costat on va començar el foc. Van tardar a sortir una mica més del que haurien, suposo que agafaven joies, diners... se'ls cremava el tendal de la casa. Vaig treure els avis, els vaig posar a dins del cotxe i ens vam quedar atrapats, no podíem sortir ni per un costat ni per l'altre. No podíem sortir del cotxe, perquè no podíem obrir els portes, es van espatllar per la calor. Vaig pensar fins aquí hem arribat! Però va venir un cotxe de bombers i va remullar el nostre cotxe i vam poder sortir". L'expolicia recorda també que es va trobar molts ciutadans que tenien mobilitat reduïda.
En aquest sentit, el bombers Roger Llinàs recorda què és el que s'ha de fer en cas de foc i és desallotjar si les autoritats et demanen desallotjar, pe`ro que en al cas del foc de Collsleroal no hi havaia temps, perquè el foc va començar en zona urbana. "Quan tu no tens temps de fugir d'un incendi violent, el que has de fer és tancar-te a casa teva, confinar-te a casa teva. Aquesta és l'acció més eficaç i potser menys instintiva".
Desallotjats
El foc va provocar que molts veïns de les Planes i la Floresta no poguessin passar la nit a casa seva, i es van haver de fer gestions perquè diferents centres acollissin els afectats.
D'aquesta manera, es van arribar a acords amb l'Hotel Bellaterra, l'Hospital General i el Centre Borja. Unes seixanta persones, entre veïns i també residents a tres centres privats per a gent gran, van passar la nit ubicats entre aquests tres punts.
Les causes
Al principi del foc es va especular que la causa de l'incendi podia ser una burilla que un conductor hagués llançat per la finestra del cotxe. Tot i això, també es va sospesar la possibilitat que la causa de l'incendi hauria pogut ser un curtcircuit en una línia de baixa tensió de Fecsa, que podia haver estat en mal estat. Per aquest incendi es van encausar dos dels responsables de l'empresa elèctrica a la comarca del Vallès Occidental.
El 2006, l'Audiència de Barcelona va exculpar els dos treballadors per falta de proves. La sentència també va recollir la primera hipòtesi que hi havia sobre la taula: que el foc el va provocar una cigarreta.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.