Un grup d'experts ha alertat de la presència i expansió de la paparra Hyalomma lusitanicum al Vallès Occidental i a set comarques catalanes més, segons ha avançat a La Vanguardia Carlos Pradera, especialista en control de plagues i coautor de l’estudi. Aquest paràsit pot ser transmissor de malalties greus com la febre hemorràgica Crimea-Congo. En les últimes dècades, la seva presència a Catalunya havia estat reduïda, però en els últims anys s'està convertint en una plaga.
Un dels motius de l'expansió que explica La Vanguardia és la falta de control d’animals silvestres com el senglar i el conill, que actuen com a hostes d'aquestes paparres. A més, les altes temperatures fan que la temporada de paparres s'allarguin, tal com va explicar el TOT Sant Cugat en un reportatge. A diferència d'altres espècies de paparres, aquesta es pot desplaçar per picar el seu objectiu.
On poden picar les paparres?
Les paparres són més abundants en zones boscoses i en paratges rurals, on habiten animals silvestres i a més es donen les condicions mediambientals adequades de vegetació, llum i humitat per al desenvolupament del seu cicle vital. Acostumen a estar habitualment a terra o a l'herba, esperant que passi un animal per alimentar-se d'ell. Tot i això, aquesta espècia de paparres té la peculiaritat que es pot desplaçar per enganxar-se al seu objectiu.
Les èpoques de l’any en què hi ha més casos de picades de paparra són aquelles en què l’espècie té màxima activitat, és a dir, des de la primavera fins a la tardor, especialment durant els mesos d’estiu.
Quin tipus de malalties poden transmetre?
El biòleg santcugatenc Enric Ortega va explicar al TOT que una paparra fixada al cos generalment no causa dolor i el més freqüent és que la picada no provoqui cap dany, o únicament una petita lesió a la pell. Però algunes poden estar infectades amb organismes patògens i transmetre’ls mentre s’alimenten. Això pot causar malalties en les persones, com la febre botonosa, la malaltia de Lyme, la febre recurrent, l’encefalitis transmesa per paparres, la babesiosi, la tularèmia o la febre hemorràgica de Crimea-Congo, entre d’altres. La millor manera de prevenir les malalties transmissibles per paparres és evitar-ne la picada.
Què fer si tens una paparra?
El primer que s'ha de fer si s'identifica una picada de paparra és extreure el paràsit al més aviat possible. La majoria de les malalties transmeses per paparres requereixen que el paràsit s’adhereixi i ingereixi sang durant algunes hores abans que la persona o l’animal s’infecti; per això és tan important treure-la al més aviat possible, preferiblement per un professional sanitari.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.