Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La intensa sequera que ha viscut Catalunya entre el 2021 i el 2024 ha tingut conseqüències molt visibles pels boscos de l'entorn de Sant Cugat. El Parc Natural de Collserola, el gran pulmó verd de l'Àrea Metropolitana amb més de 8.000 hectàrees de boscos i vegetació, no se n'ha escapat i molts arbres no han sobreviscut als tres anys de falta de pluja i les intenses onades de calor agreujades pel canvi climàtic. A simple vista ja es veuen exemplars de pins, alzines o roures completament secs i morts a qualsevol indret de Collserola.
Malgrat que les pluges dels últims mesos han aturat la sequera, els boscos no estan preparats per aquest nou clima i s'espera que la vegetació de Collserola es transformi en les pròximes dècades. El TOT Sant Cugat visita algunes de les zones amb arbres morts per la sequera i que també han patit altres externalitats negatives, com el tomicus, un petit escarabat molt estès en algunes zones de Catalunya i capaç de matar els arbres. Ens acompanya Sergi Sempere, el tècnic forestal de l'Ajuntament de Sant Cugat.
Un 1% d'arbres afectats a Collserola
Arbres afectats per la sequera a La Floresta FOTO: TOT
"Potser hi ha un 1% dels arbres de Collserola afectats per la sequera", calcula Sempere. Tot i això, la xifra és impossible de conèixer amb exactitud i és només una extrapolació. "La sequera que va començar el 2021 ja va tenir un impacte en els boscos des del principi", afegeix el tècnic forestal, que assegura que hi ha arbres que no s'han recuperat del tot malgrat les pluges: "Si ara torna a haver-hi una sequera, en moririen molts més.
Les dades són eloqüents: el 2023 es van registrar a Collserola 309 litres per metre quadrat, mentre que la mitjana del període 1914-2021 era de 614 litres. Una tendència que ja venia del 2022 (307 litres) i 2021 (327 litres). I el mateix amb la temperatura: el 2023 la mitjana anual a Collserola va ser de 17,7 graus, mentre que en el període 1914-2021 era de 14,9.
Això ha assecat molt els boscos i ha eliminat humitat del terra, provocant l'estrès hídric d'alguns arbres. Sergi Sempere explica que en boscos com Collserola, molt frondosos, fa que els arbres competeixin per la poca aigua que hi ha i n'hi hagi que acabin morint. "La sequera debilita els arbres i tenen menys defenses", resumeix el tècnic forestal.
Pins, alzines i roure
La banda de Sant Cugat és de les menys afectades a Collserola, ja que és obaga i la humitat es manté més. Per això no hi ha grans taques d'arbres morts, com sí que ha passat cap a Barcelona. Per exemple, el Parc Natural de Collserola va talar desenes d'arbres morts al Baixador. Tot i això, per Sant Cugat també es veuen constantment arbres morts, però de manera més individual. El pi pinyer seria el més afectat, però també hi ha roures i alzines. Mas Fortuny i Can Cortés és on hi hauria més arbres morts per la sequera.
Des de l'Ajuntament tenen controlades especialment les franges de protecció. De fet, de les 8.000 hectàrees de Collserola, només se'n gestionen un miler, el que fa augmentar el perill davant d'un incendi. Una de les zones on sovint detecten arbres morts és al camí de Sant Crist de Llaceres, cap a l'Avenç. En els últims tres anys n'han hagut de tallar diversos cada any.
La plaga del tomicus
El tomicus es pot detectar quan hi ha forats a les escorces FOTO: TOT
El fet que els arbres estiguin més debilitats per la sequera, els fa més vulnerables davant l'atac d'insectes i plagues de tota mena. És el cas del tomicus, un escarabat que perfora i ataca els pins i que ja ha afectat centenars d'hectàrees a indrets com el Maresme. També a Barcelona s'han talat centenars d'exemplars afectats pel tomicus, que ha trobat en la sequera i les altes temperatures el seu aliat. A Sant Cugat i Collserola també s'ha detectat el tomicus en algunes pinedes i en arbres morts.
Tot i això, Sergi Sempere creu que en el cas de Collserola no es pot atribuir la mort d'arbres directament al tomicus, sinó que la causa original és la sequera: "El tomicus s'aprofita dels arbres debilitats per la sequera, en alguns casos ataquen quan l'arbre ja està morint". Davant d'aquesta situació, l'actuació principal del Parc Natural de Collserola i de l'Ajuntament de Sant Cugat és talar els arbres morts i que es van localitzant en franges forestals.
Sigui com sigui, si la sequera i la calor s'intensifiquen, els tomicus trobaran terreny adobat per expandir-se i afectar boscos de Sant Cugat i Collserola.
El futur de Collserola
Malgrat les pluges dels últims mesos, el canvi climàtic provocarà una disminució de les pluges i un augment de les temperatures a Collserola. Això provocarà canvis en la fisonomia de Collserola: "La vegetació canviarà perquè no està adaptada al clima actual, sinó al de fa cinquanta anys". "D'aquí a cinquanta anys la vegetació de Collserola serà diferent", sentencia Sempere. Per visualitzar-ho, potser la banda santcugatenca de Collserola s'assemblarà més a l'actual de Barcelona: menys boscos frondosos menys roures i més matolls i arbustos.
El repte és poder fer una gestió forestal perquè la transformació sigui controlada. "El que ens preocupa són els incendis", reitera Sempere. Un gran incendi podria provocar que la nova vegetació ja sigui diferent i el canvi seria radical. La poca gestió forestal de Collserola i la frondositat dels boscos fa incrementar el risc d'un gran incendi. Per això, ara s'han detectat algunes zones clau, com La Rierada o Can Monmany, que seran fonamentals per prevenir grans incendis que s'estenguin per tota la serralada. "El gran incendi diuen que vindrà del Papiol", afegeix.
Tot plegat és la realitat a la qual s'enfronta Collserola i que sempre requereix més recursos dels que s'hi destinen. I, com reiteren els cossos d'emergències, la sensibilitat de la ciutadania és essencial per prevenir qualsevol incendi.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.