Emergència climàtica a Sant Cugat: contaminació i clima canviant

El canvi climàtic és una realitat que molt poca gent s’atreveix a negar. L’augment de les temperatures de manera accelerada, les transformacions en el clima i les greus conseqüències pel planeta han portat a parlar ja d’emergència climàtica. Cap racó del món s’escapa d’aquest perill fomentat per l’activitat humana i Sant Cugat no n’és una excepció. De fet, el govern de Sant Cugat s'ha compromès a declarar l'emergència climàtica abans d'acabar l'any i fer-ho amb un pla d'accions per fer-hi front.

Més info: Sant Cugat crearà una Taula de Treball per l'emergència climàtica

“Estem en una emergència climàtica”, sentencia el meteoròleg Francesc Mauri, que fa referència a totes les dades que indiquen els augments de temperatures i a la irregularitat del clima que faran que el nostre model de vida “estigui en qüestió en les pròximes dècades”. El meteoròleg assenyala la crema de combustibles fòssil com a principal factor, especialment de carbó i petroli.

El clima d’Alacant

Francesc Mauri destaca com fa tres o quatre dècades que la temperatura de la Terra “puja sense parar i d’una manera molt ràpida”. Una situació que fa anys que es coneix però de la qual ara hi ha “més conscienciació”. “En els pròxims anys i dècades tots aquests canvis s’accentuaran i aniran més de pressa, i això ens posarà contra les cordes”, adverteix Mauri. “Barcelona tindrà la temperatura d’Alacant”, afegeix el meteoròleg, fent referència a un estudi de l’Escola Politècnica Federal de Zuric que determina que la temperatura mitjana a la capital catalana augmentarà 2,5 graus al llarg de l’any.

Més info: Les conseqüències del canvi climàtic a Sant Cugat

A l’estiu, la temperatura mitjana serà de 3,4 graus superior i a l’hivern, de 2,2. Tot i que poden semblar variacions petites, són transcendentals: “Al segle XVIII, l’Ebre es glaçava a Tortosa i això es donava amb una temperatura mitjana global del planeta de dos graus per sota de l’actual. Ara pronostiquem dos graus per sobre de l’actual”. I és que la diferència entre el clima i l’ecosistema natural de Barcelona amb Alacant o Múrcia no tenen res a veure. 

La contaminació de l’aire

Tot plegat es degut a la contaminació de l’atmosfera i que respirem a les ciutats. De fet, la Comissió Europea ha alertat en més d’una ocasió que el nivell de contaminació de l’àrea de Barcelona supera els límits legals. Les conseqüències per la salut són evidents i és un dels factors de mortalitat principal en conurbacions urbanes. 

“A Sant Cugat és urgent fer una diagnosi”, reclama el santcugatenc Jordi Sunyer, cap del Programa d’Infància i Medi Ambient de l’Institut de Salut Global de Barcelona i expert mundial en l’impacte de la contaminació en la salut. I és que tal com explica Jordi Sunyer, a Sant Cugat no hi ha cap estació que mesuri les partícules contaminants en aire, ja que l’única que hi ha, al parc de Sant Francesc, es limita a l’òxid de nitrogen i a l’ozó. I és que les partícules PM10 i PM2,5 són els principals contaminants en l’aire.

“No tenim una idea de quin és el nivell de contaminació en el conjunt de la població. Seria urgent fer una diagnosi, per saber quins són els nivells i quines són les causes”, assenyala Sunyer, que afegeix algunes de les principals causes que poden influir en la qualitat de l’aire a Sant Cugat com “la circulació de vehicles dins de la ciutat, el trànsit de les autopistes, la indústria de Rubí o la combustió de biomassa a l’hivern”.  Per ara, “no hi ha dades suficients per saber la qualitat de l’aire a Sant Cugat”.

Tot i això, Jordi Sunyer va impulsar un estudi fa uns anys que els nivells de partícules eren similars a Barcelona.

Què poden fer les administracions?

Segons Francesc Mauri, els “ajuntaments poden fer molt” per combatre el canvi climàtic, malgrat que el problema sigui global. Per Jordi Sunyer, la mesura que s’aplicarà a Sant Cugat de prohibir els cotxes més contaminants a partir de 2020 no serà suficient: “Això tindrà un impacte petit perquè la reducció percentual de cotxes serà molt baixa. Ens enfrontem a un problema d’unes dimensions difícils de gestionar”. En aquest sentit, Sunyer veu positiu les vianantitzacions de carrer i la creació de nous carrils bici a la ciutat, tot i que alerta que “no hi ha mesures màgiques”.

"A Estocolm, amb el peatge d'entrada a la ciutat, van reduir la contaminació un 20%"

“A Estocolm, amb el peatge d’entrada a la ciutat, van reduir la contaminació un 20%, que ja és una xifra important. La mesura de baixes emissions tindrà un impacte d’un 4 o 5%”, destaca. En àmbit general, l’investigador veu imprescindible una millora del transport públic i reformar el sistema de taxes i incentius en relació als vehicles privats.  “Si no es milloren els trens a l’àrea de Barcelona, és molt difícil afrontar el problema”, afirma. A més, reclama valentia a les administracions i ajuntaments per fer que el medi ambient sigui prioritari i transformar les ciutats perquè els cotxes deixin d’ocupar l’espai urbà en beneficis dels vianants.

“Sant Cugat té les possibilitats de fer-ho”, indica Jordi Sunyer.

I els ciutadans?

La població a títol individual també tenen un paper important, començant, indica Francesc Mauri, per decidir el vot tenint en compte les polítiques mediambientals dels partits. Però també en decisions diàries com “reciclar sempre, comprar productes de proximitat, utilitzar transport públic, moure’s a peu o en bicicleta i optar per vehicles menys contaminants”.

O també contractar companyies energètiques que ens subministrin electricitat procedent de renovables. “El que podem fer com a ciutadà és que, sempre que sigui raonable, fer transport actiu. Si s’ha de caminar dos quilòmetres, es poden caminar. En una població petita com Sant Cugat és factible”, afegeix Jordi Sunyer, que també situa la bicicleta (elèctrica o no) com a mitjà de transport a potenciar en desplaçaments dins de les ciutats.

Els efectes de la contaminació a la salut

Prop de nou milions de morts a tot el món i 800.000 a Europa estan relacionades amb la contaminació de l’aire, segons un estudi publicat aquest 2019 a l’European Heart Journal. A Barcelona, l’any 2017 van morir 354 persones per causes relacionades amb un excés de partícules contaminants, segons un informe de salut de l’Ajuntament. 

“Sabem que és un problema de salut pública molt important, i principal factor prevenible de la salut”, assevera el cap del Programa d’Infància i Medi Ambient de l’Institut de Salut Global de Barcelona i expert mundial en l’impacte de la contaminació en la salut.

"La contaminació dona lloc a problemes cardiovasculars, respiratoris, durant la gestació..."

Segons Sunyer, els nivells de contaminació en ciutats com Sant Cugat tenen un efecte evident en l’envelliment prematur dels ciutadans: “Dona lloc a problemes cardiovasculars, respiratoris, durant la gestació”. Una prova evident és que en episodis de contaminació augmenten les visites a hospitals i a urgències per malalties i problemes com “infarts de miocardi, ictus, infeccions respirtaròries...”. A més llarg termini, la mala qualitat de l’aire s’asscocia amb la demència i la degeneració cognitiva.

Infants contaminats

Una de les conseqüències que més preocupa a Jordi Sunyer és l’impacte en els nadons i en la infància. I és que la mala qualitat de l’aire ja afecta als nadons durant la gestació i, per exemple, influeix en el pes en néixer. Sunyer també ha demostrat amb estudis que el nivell de contaminació infueix en el desenvolupament del cervell dels infants i té impacte en la capacitat d’atenció i el rendiment escolar. I el principal “drama”, que està estudiant l’investigador, és que segurament els efectes negatius que es produeixen durant la gestió i la infància no són reversibles. 

“Pot ser que els efectes que es produeixen després sí, però a l’inici de la vida podria ser que no fossin reversibles. Com menys edat, els efectes poden ser més crònics”, sentencia.