Jaume Llansó "Un incendi pot cremar Collserola en qüestió d'hores"

Jaume Llansó és veí de La Floresta des de fa anys, amant de la natura i el medi ambient, i un home conscient de la necessitat de posar fre al canvi climàtic i d'actuar per assegurar un futur millor. Veí de la muntanya de Collserola, Jaume Llansó és president de Collserola Paisatge Viu i té ben clar que la serra és un paratge natural que cal preservar com calgui. 

Què és l’Associació Collserola Paisatge Viu (ACPV)?

Som una associació de veïns de tot el territori de la Serra de Collserola, conscients del gran valor que suposa tenir una peça com Collserola amb la seva biodiversitat, però també conscients del perill que comporta el context d’emergència climàtica en el que estem i el risc d'incendi.

I sou tots d'aquí Sant Cugat?

No, hi ha gent de Barcelona, de Molins de Rei, de Cerdanyola, del Papiol... Tots amb perfils professionals diferents, però també tenim perfils tècnics, competents en aquest àmbit com fins i tot bombers i exbombers dins l'associació.

Quan va començar el projecte?

La constitució formal com a associació és d'abans de l'estiu, però nosaltres fa ja més d'un any que estem treballant fort. Sobretot el detonant va ser el documental L'amenaça incandescent, on experts com el Marc Castellnou, cap del Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals (GRAF), ens plantegen la hipòtesi d'un incendi de sisena generació aquí a Collserola. Són incendis de molta més virulència, que es poden donar i que ja s'estan donant arreu del planeta els últims anys i que es podria donar aquí a Collserola i cremar-la en qüestió d'hores.

"Un incendi de sisena generació podria cremar Collserola en qüestió d'hores"

Com sorgeix aquesta possibilitat? Què ho fa?

La principal hipòtesi es dona pels vents reescalfats provinents de l'interior de la península, per l'orografia i combustible acumulat per la zona del Papiol, la zona que nosaltres anomenem Zona 0. Allà s'iniciaria l'incendi i després viatjaria cap als districtes de Sant Cugat: Mirasol, Valldoreix i La Floresta. Llavors, els Bombers ens expliquen que aquests incendis tenen molta violència. Canvien les condicions meteorològiques, generen pirocúmuls enormes, creen incendis secundaris, el relleu també actua de xemeneia, les flames agafen una velocitat de propagació molt alta. Els Bombers, per mirar de salvar les persones i les seves cases, es veuen desbordats. Dediquen tots els seus recursos als béns personals, no n'hi ha suficients, i llavors l'incendi arriba als barris de muntanya de Molins de Rei, viatja cap a Vallvidrera, Barcelona i arriba a la Meridiana en un temps d'entre sis i vuit hores. És una hipòtesi dels GRAF, ho diuen els experts.

I quina és l'acció de Collserola Paisatge Viu? Com treballeu?

Bàsicament, les dues comissions que actuen són la comissió pedagògica i la comissió de projectes. Creiem que són les dues línies que hem de seguir i anar treballant. Una és generar més consciència entre la població que hi ha aquest risc i per això anem fent xerrades entre veïns o entitats. Tenir clar que no podem acumular materials inflamables a casa nostra per exemple. També ens hem adreçat a les escoles i és que existeixen algunes que estan en zona de risc, a tocar del bosc, com el Nabí, els Xiprers o l'escola La Floresta, que són un gran valor, però també hem de ser conscients del risc que hi ha. Anem informant la gent en col·laboració amb els Bombers. I a banda, tenim la comissió de projectes.

I què hi feu?

Treballem amb la idea que ens presenten els GRAF de l'incendi que pot cremar la serra sencera. Els experts també ens diuen que fins que no gestionem un 10% de les 8.000 hectàrees que té el parc, no rebaixarem aquest risc d'incendi. Tenir una massa boscosa continua que és molt combustible ens incrementa exponencialment el risc d'incendi. El que ens diuen els experts és que cal tocar part de la peça si volem preservar-la tota. Per tant, quina mirada hem de tenir aquí? El que s’anomena el mosaic agroforestal. Fer un paisatge més resilient als grans incendis i poder recuperar part de l'agricultura i ramaderia que s'ha perdut les últimes dècades. Reforcem projectes existents o en generem de nous. 

Impulseu aquests projectes? O sou més un grup de pressió a institucions i administracions?

Les dues coses. Nosaltres ajudem a impulsar projectes, acompanyar-los, a parlar-ne, com també tirem endavant projectes propis. Per nosaltres l'important no és qui ho fa com que s'acabi fent. En aquest sentit, el que estem fent és un procés d'enxarxar-nos tota la gent, tenir dimensió de Collserola. Sense anar més lluny, per exemple, donarem suport a un projecte que es farà a Can Domènech, que és una finca del Papiol, on es posaran uns rucs per fer feina de desbrossament del sotabosc en 15 hectàrees. Estem en contacte amb el propietari, que forma part de l'associació, i farem una crida perquè la gent vingui a ajudar a fer aquest tancat. Nosaltres hem tingut reunions al màxim nivell amb l'Ajuntament de Barcelona i altres administracions. Està clar que tenim una força i hem d'anar generant aquesta visió perquè tinguem una peça diferent.

Ha parlat també de la funció pedagògica i fa poc veu organitzar unes taules rodones a la jornada Collserola 2022-2032. Com va anar?

Va ser un punt de trobada per crear sinergies entre projectes existents i veïnat. Vam ser més de 100 persones, va haver-hi interès i penjarem els continguts al web. Es van crear sinergies entre els projectes. Fem una valoració global molt positiva. Les quatre taules rodones tenien ponents de primer ordre. A nivell dels GRAF per exemple va venir la màxima responsable de tota la zona, Ethel Arilla. Estem molt contents.

I quina valoració feu de les polítiques per protegir el parc? 

Nosaltres som apartidistes així que en aquest sentit valorem que es posi Collserola en el mapa. Igual que nosaltres ens estem empoderant, també creiem que el parc també s’ha d’empoderar. I és que ha patit una retallada pressupostària des de fa 15 anys que li comporta molta inacció. En el capítol d’intervenció directa sobre el territori, el pressupost ha passat de 2,5 milions d’euros a 100.000 o 200.000 euros en els últims exercicis. Ens hem reunit a màxim nivell amb la presidència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però instem també a la Generalitat i a la Diputació, que són les administracions que doten pressupostàriament al parc, que el treguin de la marginalitat. Parlen molt de Collserola, que és un pulmó verd pels milions de persones que viuen aquí i que són la meitat de la població de Catalunya, però només se li dedica el 0,26% del pressupost. És bastant absurd i totes les administracions s’han de corresponsabilitzar. Creiem que això és un tamboret de tres potes. Els ciutadans hem de prendre consciència i actuar corresponsablement a casa nostra. Després, les associacions hem de generar projectes i, l’administració, que és la que té els pressupostos, ha de ser coherent i aplicar pressupostos que treguin al parc de l’atzucac que viu des de fa molts anys. Només que una de les tres potes falli, l’equació no funciona.

"Creiem que el parc s’ha d’empoderar i és que ha patit una retallada pressupostària des de fa 15 anys que li comporta molta inacció. Instem també a la Generalitat i a la Diputació que el treguin de la marginalitat"

Anant més a la política local, com està Sant Cugat en relació a Collserola?

En comparació amb Barcelona, per exemple, la capital va una passa per davant. Barcelona ja té un ramat d'ovelles pel vessant barceloní, sembla que Sant Cugat hi arribarà i nosaltres tenim converses amb la regidora de Sostenibilitat, Alba Gordó, que hi està treballant, però efectivament quan abans arribi millor per anar avançant en la visió del mosaic agroforestal. També, quan hem anat a fer xerrades a La Floresta, o a Valldoreix, hem detectat un forat en matèria de protocols. La població no està informada de com hauria d'actuar i la llei diu que tots aquests protocols han d'estar en marxa i la població els ha de conèixer. Si arribés un gran incendi, la població ha de saber com actuar i el que no pot ser és que hi hagi moltíssima gent, molts milers de ciutadans que viuen en aquests districtes de Mirasol, Valldoreix, La Floresta o Les Planes, que no sabrien què fer. Quan arriba un incendi, la majoria de gent surt instintivament de casa quan moltes vegades els bombers aconsellen un confinament. La població col·lapsa amb els cotxes les carreteres, quan el 80% de les víctimes mortals es donen in itinere, atrapades per les flames a la carretera. Hem de pensar que els últims anys, els grans incendis a Portugal, a Califòrnia, a Xile, han generat dotzenes i centenars de víctimes i aquí ens passaria igual. No estem preparats per afrontar tot això. Per tant, s'ha de preparar la població. Se l'ha de formar i se l'ha d'informar.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.