Llinàs: "El primer camió que va arribar al foc de Collserola venia de Gavà"

L’agost del 1994 hi va haver el pitjor incendi fins ara a Collserola. El foc va cremar unes 150 hectàrees als barris santcugatencs de les Planes i la Floresta i va afectar diverses cases, tot i que no hi va haver danys humans. Roger Llinàs, en aquell moment, era caporal al Parc de Bombers de Rubí-Sant Cugat i Castellbisbal i recorda com va ser la situació d’aquell foc de fa ara 30 anys.

Més info: 30 anys de l'incendi que va cremar la Floresta i les Planes

Va ser en el foc que va cremar a Collserola el 1994?

Sí. Aquell incendi es va donar en un context molt complicat. La situació del 94 va ser d’una simultaneïtat extrema. El 4 de juliol hi havia onades de grans incendis. De fet, en aquell moment es van produir 60 focs simultanis fora de control a la geografia catalana. Era una situació inèdita. Ja veníem d’una campanya forestal que havia començat molt d’hora, va ser molt llarga perquè veníem d’una sequera acumulada sense precedents, des de Setmana Santa vam tenir incendis forestals de gran intensitat.

No ha tornat a passar res semblant?

Afortunadament, no hem tornat a veure una simultaneïtat tan extrema. Tot i això, hem tingut campanyes complicades, com la del 98, el 2003 amb els incendis a Granera i Sant Llorenç, o el 2012 a l’Empordà, que va cremar 11.000 hectàrees i va causar morts. Però una situació com la del 94, amb tants focs alhora, no s’ha repetit.

Recorda on era quan el van avisar del foc?

En aquell moment era caporal al parc de bombers de Rubí-Sant Cugat-Castellbisbal. Estava treballant en un altre incendi al Montseny quan ens van avisar que hi havia un foc a Collserola. Ens va impactar molt perquè era com si es cremés el pati de casa. Aquell incendi va ser molt mediàtic per la ubicació i les imatges de la torre de Collserola amb la columna de fum. Però, tot i la seva notorietat, va cremar unes 150 hectàrees, que no és tant en comparació amb altres incendis.

“Estava treballant en un incendi al Montseny quan ens van avisar que hi havia un foc a Collserola”

Malgrat això, la gent va estar molt espantada?

És clar. És important entendre que, en aquests casos, la prioritat dels bombers és la protecció de les persones i després dels béns. L’incendi de Collserola va afectar urbanitzacions, la qual cosa genera un risc evident per a les persones i una gran complexitat per a l’extinció.

Què hauria de fer la gent en situacions com aquesta?

La gent ha  de desallotjar si se li dona l’ordre. Però si ja no hi ha temps, la millor opció és confinar-se a casa. Molta gent pensa que la seva casa cremarà i intenta fugir amb cotxe, però això és perillós i pot ser mortal. Si et quedes a casa, tancant portes, finestres i contraportes, la probabilitat de sobreviure és altíssima. Els focs passen ràpidament, en uns minuts. El problema és quan, després que el foc ha passat, les cases poden cremar per altres raons, com trencant els vidres i encenent les cortines. Però durant el pas del foc, estar a dins és segur.

A l’incendi de Collserola va haver-hi gent que va intentar fugir en cotxe?

Sí, hi va haver gent que va intentar fugir, però van tenir sort i van poder escapar-se. Però en altres incendis, això ha provocat moltes víctimes. És vital seguir les ordres de les autoritats i no intentar fugir si no és el moment adequat. Si l’ordre és quedar-se a casa, cal fer-ho per evitar accidents.

Em deia que estava al Montseny amb l’incendi que hi havia allà. Com es va actuar per posar efectius a Collserola?

Com es va poder. Les sales de control enviaven els mitjans més propers que podien. Per exemple, el primer camió que va arribar al foc de Collserola venia del Parc de Bombers de Gavà.

“Les sales de control enviaven els mitjans més propers que podien”

Venia de lluny!

Exacte, la situació era crítica. Tots els parcs estaven buits: Rubí, Cerdanyola... Una situació sense precedents. Els bombers joves ens miren com si expliquem històries de l’avi, perquè això no passa mai. Normalment, si un parc està buit, un altre està a punt per cobrir-lo. Però que el primer mitjà vingués de Gavà indicava una situació de col·lapse del sistema d’extinció d’incendis. No perquè el cos de bombers fos ineficient, sinó perquè la situació meteorològica era extrema. Hi havia temperatures altíssimes i humitats pròpies del desert del Sàhara. La situació era un autèntic infern. Aquest any ens hem salvat gràcies a les pluges dels últims mesos, però l’estiu passat va ser extrem.

Quins mitjans s’hi van abocar?

Finalment, es van poder desviar mitjans d’altres incendis. Al final, es van aconseguir enviar mitjans suficients per controlar l’incendi de manera sorprenentment ràpida.

“La situació era crítica. Tots els parcs estaven buits”

Quantes hores o dies es va trigar a controlar l’incendi?

L’incendi va començar l’11 d’agost. Es va poder entrar en fase de control bastant ràpid, però la fase d’extinció total va durar una setmana o setmana i mitja.

I la causa de l’incendi?

La causa definitiva no es va arribar a determinar amb certesa, però tot indica que el foc va començar al costat de la carretera, possiblement per una burilla. També es va considerar la hipòtesi d’una línia elèctrica, però no es va poder confirmar. L’origen exacte no va ser prioritari en aquell moment, tot i que els agents rurals han millorat molt en la determinació de causes.

Ara potser hi ha més conscienciació sobre el risc d'incendi.
Sí, esperem que la gent sigui més conscient del perill que suposen els seus actes, com llençar una burilla en condicions extremes. Però el risc sempre hi serà.

“És vital seguir les ordres de les autoritats i no intentar fugir si no és el moment adequat”

La gestió forestal continua sent una assignatura pendent. En l'àmbit de govern, quins passos caldria fer per abordar-la?
És cert, la gestió forestal és una assignatura pendent que cal abordar urgentment en l'àmbit de govern. No podem permetre'ns continuar endarrerint aquesta qüestió; s'ha de gestionar el bosc de manera efectiva. Encara som pràcticament incapaços de gestionar tota la massa arbrada, però hi ha una major conscienciació, especialment a escala de consistoris, sobre la gestió de zones d'urbanització, els perímetres de les urbanitzacions i la millora dels camins per facilitar el pas de vehicles d'extinció. En aquest aspecte, hem evolucionat molt i és un pas que hem de celebrar com una cosa positiva.

Com es gestiona la predicció i l'anàlisi d'incendis actualment a Catalunya?
Avui dia, la capacitat d'anàlisi d'incendis a Catalunya és extraordinària. Els nostres analistes poden predir, amb gran precisió, on es trobarà el foc en unes hores. Aquesta capacitat és tan avançada que els nostres experts són requerits en llocs com Califòrnia i Austràlia. Per exemple, des de Catalunya s'està fent l'anàlisi d'incendis en directe a Xile. Hem evolucionat molt en aquest sentit i és motiu d'orgull.

Fa poc, parlava amb una associació de la Floresta (Collserola Paisatge Viu) que alerta sobre el perill d'incendis a Collserola, afirma que es podria cremar Collserola amb hores. Realment és tan extrem aquest perill?
No és tan extrem. Diu Marc Castellnou, que és un referent en el seu camp i que ha desenvolupat models que reprodueixen incendis potencials, que en condicions meteorològiques extremes, la serra de Collserola podria cremar en unes vuit hores.

Segons els models més pessimistes, hi ha alguna possibilitat d'un incendi catastròfic a Collserola?
Els models més pessimistes sí que parlen d'un possible incendi catastròfic en una situació extrema, que podria començar a la zona del Papiol i, en unes vuit hores, arrasar Collserola. És un escenari possible, però seria el pitjor dels escenaris. Això no vol dir que hagi de passar demà, però la possibilitat hi és. La realitat és prou complicada per a no abaixar la guàrdia.

"Aquest any, estem en una situació favorable, però sense excessiu optimisme"

Com s'ha presentat la campanya forestal d'aquest any?
Aquest any, estem en una situació favorable, però sense excessiu optimisme. El territori encara pateix estrès hídric, i tot i que ha plogut recentment, el territori encara necessita molta aigua. Les pluges ens han donat un respir, però si deixés de ploure i les temperatures tornessin a pujar, el risc d'incendi augmentaria de manera exponencial en qüestió de dies. Ara mateix, estem en un risc moderat, però això pot canviar ràpidament.

Com pot afectar el clima d'aquest any a la campanya?
Aquest any, les pluges i la vegetació morta acumulada pel territori podrien ser factors de risc. Quan la humitat relativa baixa i les temperatures pugen, aquesta vegetació morta es converteix en un autèntic combustible per al foc. Ara per ara, anem bé, però és important no abaixar la guàrdia. El final de l'agost i principi de setembre poden ser crítics si la climatologia ens juga en contra.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.