Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La Generalitat de Catalunya ha declarat el pi d'en Xandri com a Arbre Monumental de Catalunya i s'integrarà al catàleg d’arbres i arbredes monumentals del país. Aquesta denominació reconeix el valor monumental, històric o científic que tenen determinats exemplars, com és el cas de l'arbre més simbòlic de Sant Cugat i que ha esdevingut un símbol de l'entorn natural i la seva protecció. Així, es considera que la seva conservació i protecció és d'interès públic. El pi d'en Xandri, que enguany ha celebrat els 250 anys, ja forma part de ple dret del patrimoni natural i cultural de Catalunya.
"El Pi d’en Xandri no només és un símbol de Sant Cugat, sinó un símbol de tot Catalunya", ha celebrat l'alcalde, Josep Maria Vallès, a través d'un comunicat. Pel batlle, és un "fet molt important" i és un dia que "passarà a la història de la ciutat". "Ja podem dir que el pi d’en Xandri és un patrimoni de tot Catalunya". El 1995, l'arbre ja havia estat nomenat arbre d’interès local i comarcal.
El Ple Municipal va donar llum verda a la tramitació de la declaració del pi d’en Xandri com a arbre monumental de Catalunya en una moció aprovada per unanimitat ara fa un any. En aquesta moció es va declarar el 2024 com a Any Pi d’en Xandri, per commemorar el 250è aniversari de la seva germinació.
El Pi d’en Xandri, un símbol de Sant Cugat
El pi d'en Xandri el 1953
El pi d’en Xandri és un dels principals símbols de Sant Cugat i el seu entorn natural. És també el símbol de la lluita ciutadana del poble de Sant Cugat per protegir l’espai de la Torre Negra de l’especulació urbanística. És un pi pinyoner de 23 metres d’alçada que va ser plantat el 1774 als terrenys de Can Xandri. La gran nevada del dia de Nadal de l’any 1962 va fer caure algunes branques del pi, deixant caiguda una gran branca que encara aguanta avui dia i que dona la singular forma a l’arbre.
El 2 de febrer de 1997, a les cinc de la matinada, uns desconeguts mai localitzats, van intentar tallar el pi sense aconseguir-ho totalment. Li van fer tres talls, el més profund d’1,6 metres de llarg, quasi tot el diàmetre. L’actuació de l’enginyer ambiental i excap del servei de Paisatge i Verd Urbà de l’Ajuntament de Sant Cugat, Jordi Torrijos, i la determinació de l’alcalde, Joan Aymerich, van ser claus per salvar el pi. Davant les previsions pessimistes de la majoria de tècnics sobre la supervivència de l’arbre, es va decidir apuntalar-lo amb una anella de pals per evitar el seu trencament i tapar la ferida mitjançant trasplantaments de la pròpia escorça del pi.
Des d’aleshores, la imatge del pi és l’actual, amb l’anella de pals i les mesures que asseguren la seva supervivència. A més, aquell atac va generar un moviment ecologista a Sant Cugat i que va ser clau per aconseguir la preservació de l'entorn de Torre Negra.
Marxa unitaria per la recuperacio de Torre Negra (marçdel 1997), després de l'atac al Pi d'en Xandri FOTO: Xavier Larrosa
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.
