Sant Cugat perd 1.372 arbres en tres anys a causa de la sequera

La sequera persistent dels darrers tres anys ha deixat una empremta visible als carrers i parcs de Sant Cugat. Des del 2021 fins a l’agost del 2024, s’han mort o tallat 1.372 arbres, segons dades de l’Ajuntament. Aquesta xifra inclou arbres de viari i de zones verdes. 

Del total, 631 arbres pertanyien a carrers i 741 eren dels parcs i jardins de la ciutat. Les espècies més afectades han estat aquelles amb alts requeriments hídrics, com els pollancres i els aurons, arbres que necessiten una aportació contínua d'aigua i que, en molts casos, han estat plantats en zones de gespa amb reg per aspersió. Amb les restriccions d'aigua que han afectat el reg de les zones verdes, aquests arbres no han pogut sobreviure. També s'ha observat una forta afectació en espècies sensibles a les altes temperatures i a la sequera, com les pruneres de jardí, així com en espècies afectades per plagues, com les moreres, que, malgrat no ser directament víctimes de la sequera, s’han vist més vulnerables a malalties a causa de la falta d'aigua.

De la totalitat d’arbres tallats no n’hi ha cap de catalogat encara que sí que hi ha algun arbre catalogat com l’alzina del carrer de Pahissa o el roure del carrer de Safareigs que estan molt afectats per les condicions extremes de sequera. En aquests casos, l'Ajuntament està fent un seguiment.

Impacte directe de la sequera

Tot i la magnitud d’aquestes pèrdues, el consistori apunta que els percentatges d’arbres morts per sequera directa segueixen sent relativament baixos: un 2,2% dels arbres viaris i un 5,48% dels arbres de parcs i jardins. Això es deu a les mesures de reg de subsistència que s’han implementat des de l'Ajuntament, sobretot per als arbres més joves. Durant els primers anys de vida, l’arbrat necessita reg regular per desenvolupar un sistema d'arrels prou fort que li permeti obtenir aigua del subsol en períodes de sequera.

En anys anteriors, aquest reg es mantenia durant uns dos anys, però amb l'augment de les temperatures s'ha ampliat fins als quatre anys. Això implica que el nombre d'arbres que necessiten ser regats ha augmentat, i els esforços municipals s'han hagut d'ajustar a aquestes necessitats creixents.

Mesures per a garantir la supervivència de l’arbrat jove

Davant les condicions adverses, l'Ajuntament ha implementat diverses estratègies per assegurar que els arbres joves no morin per falta d'aigua. En períodes de màxima calor, s'ha reforçat el nombre de cisternes d'aigua utilitzades per regar, arribant a 12 vehicles destinats a cobrir totes les àrees de manteniment de la ciutat. A més, s’ha modificat l'horari de reg per evitar les hores de màxima insolació, reduint així l'evaporació i maximitzant l'eficiència de l’aigua.

També s'ha invertit en la instal·lació de sistemes de reg localitzat en algunes de les noves plantacions més grans, com les bessones de Coll Favà o la plaça del Xic. Aquest tipus de reg és molt més eficient i permet dirigir l'aigua directament a les arrels dels arbres, reduint-ne el malbaratament. Per reforçar aquest sistema, s'ha adquirit una nova cisterna de 5.000 litres per a la brigada de jardineria, augmentant la capacitat d'intervenció.

Reptes i plans de futur

La situació de sequera continuada, sumada a l'augment de les temperatures i altres factors climatològics adversos, ha desmillorat l’aspecte d’algunes zones verdes, que han vist una pèrdua significativa de cobertura vegetal. La ciutat està replantejant el seu model de gestió dels espais verds per adaptar-lo a les noves condicions climàtiques.

Un dels grans reptes a afrontar és la necessitat de reduir el consum d’aigua sense sacrificar la vegetació de la ciutat. Això ha portat l’Ajuntament a dissenyar un pla de recuperació del verd urbà basat en dues línies d'actuació: el manteniment i el desenvolupament d'un pla d’inversions.

Pel que fa al manteniment, l'Ajuntament preveu la plantació de 450 nous arbres anualment, en una iniciativa escalonada per barris que permeti un reg adequat durant els primers anys de vida dels arbres. Aquesta planificació també inclou la selecció d'espècies més resistents a les condicions de sequera.

Un pla d’inversions per modernitzar la infraestructura verda

En paral·lel al manteniment, Sant Cugat està elaborant un pla d'inversions per renovar alguns dels espais verds que han quedat deserts d’arbres o amb la infraestructura de reg malmesa. Espais com el passeig de Francesc Macià, el parc de la Pollancreda o el parc del passeig del Roser són alguns dels indrets on es preveu actuar de manera integral. Aquestes actuacions inclouran la millora del sòl, la renovació del sistema de reg i la replantació de vegetació adequada a les noves condicions climàtiques.

Una altra línia d’acció és l'optimització de la xarxa de reg existent. Part de la infraestructura actual està envellida i requereix substitució o actualització. Això inclou la possible implementació de sistemes de reg per degoteig, que són molt més eficients en l’ús d’aigua, així com l’aplicació de noves tecnologies que permetin controlar i monitorar l’ús d’aigua de manera més precisa.

A més, el consistori està treballant en la recuperació de pous per regar amb aigua freàtica i col·labora amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per desenvolupar un projecte que porti una canonada d'aigües regenerades des de l’estació depuradora d’aigües residuals de Sabadell. Aquest projecte, en cas de tirar endavant, permetria regar grans espais com el turó de Can Mates i el Parc Central, utilitzant aigües regenerades en lloc d’aigua potable.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.