Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Avui, 21 de setembre, se celebra el Dia Mundial de l'Alzheimer. Una malaltia molt estesa, però poc coneguda. Més enllà de ser poc coneguda, el gran problema és entendre-la i saber com actuar. Per aquest motiu, i organitzat en el marc d'aquesta diada, la Casa de Cultura ha acollit aquest dimarts a la tarda la conferència col·loqui “L'Alzheimer, una epidèmia del segle XXI”.
La xerrada, impartida pel Dr. Nolasc Acarín, neuròleg de la Real Acadèmia de Medicina de Catalunya i Creu de Sant Jordi, va explicar detalladament en què consisteix la malaltia, quines són les seves etapes i símptomes, i què s'hi pot fer.
Respecte aquest darrer aspecte, Acarín ja va voler apuntar, just al començar, que “no es tracta d'una conferència agradable, perquè parla d'una malaltia degenerativa que porta a la mort”. Evidentment, i com no va tardar en explicar, l'Alzheimer ataca el cervell, fent que fallin els seus neurotransmissors, fet que porta a la pèrdua dels coneixements adquirits i de les facultats motrius de la persona.
Què és l'Alzheimer?
Després d'una introducció en la qual va explicar què és el cervell i com funciona, Nolasc Acarín, va començar a explicar la malaltia de l'Alzheimer, tot deixant clars alguns aspectes important a tenir en compte. En primer lloc, va destacar enèrgicament que “la demència no és el que coneixem com estar boig, i hi ha qui no ho entén”. En segon lloc, va destacar que “no té res a veure amb trastorns del cervell com la Síndrome de Down”. I finalment, va destacar que “la demència apareix en les etapes avançades de la vida”, tot apuntant que per sota dels seixanta anys és molt estrany.
L'Alzheimer és el tipus de demència més freqüent, abraçant el 60% dels casos de demència, als quals cal sumar-hi altres tipus que no disten gaire, fet que constata que el 90% de les demències són, a la pràctica, Alzheimer.
El seu descobridor
Alois Alzheimer va publicar un estudi al 1907 en el qual apuntava les característiques del que avui anomenem Alzheimer (en honor seu), a partir de l'estudi del cervell d'una senyora de 51 anys que va morir per aquest motiu.
Causes que va detectar
Alois Alzheimer va detectar que hi havia atròfia cerebral, pèrdua de neurones, i anomalies en les proteïnes. A partir d'aquí, es produeixen alteracions de les cèl·lules i en les proteïnes, i aquesta alteració fa que es converteixin en tòxiques per l'organisme.
Com detectar-ho
Quan una persona presenta símptomes de patir Alzheimer, se li fan una sèrie de proves. Acarín va destacar que hi ha una observació molt important per detectar-ho. “Quan una persona va al metge i li diu que perd facultats, rara vegada serà una malaltia degenerativa. A la inversa, quan és la família la que consulta, normalment, la família té raó”. A banda d'aquesta observació bàsica, hi ha una sèrie de proves mèdiques que poden detectar el grau d'afectació que està sofrint el cervell.
Símptomes visibles de la malaltia
El primer que pateix un malalt d'Alzheimer són pèrdues cognitives. La primera, l'aprenentatge. Per aquest motiu, molts cops recorden el passat, però no el que acaben de fer. A banda, hi ha pèrdues de memòria. Acarín va posar un exemple molt entenedor per explicar aquest fet. “Una cosa és quan diem 'perdona la memòria, que no trobo les claus!'; i l'altra molt diferent és que et donin una clau i sàpigues per a què serveix”. Això segon, és una malaltia.
D'una manera entenedora, segons Acarín; “ve a ser un procés a la inversa de l'aprenentatge infantil”.
A banda de les pèrdues cognitives, sovint apareixen trastorns de conducta. En aquest sentit, Nolasc Acarín va distingir entre “l'Alzheimer pacífic, i l'Alzheimer que implica trastorns de conducta”. Fan coses estranyes, es deprimeixen més fàcilment, estan irritables...
Què podem fer?
Segons va explicar el neuròleg, no hi ha un tractament per l'Alzheimer, però sí que es poden anar tractant, per exemple, símptomes com l'agressivitat o la depressió.
Acarín va destacar que “el principal factor de risc és l'edat”, i en aquest sentit va fer un repàs a les conseqüències econòmiques que aquesta malaltia tindrà, de manera previsible, degut a l'envelliment de la població. A més, va assenyalar com a factors de risc “els problemes vasculars i el baix rendiment intel·lectual”.
Davant la pregunta de com prevenir-ho, Acarín va ser molt clar: “guanyar-se la vida és el que més espavila el cervell”, i va recomanar l'activitat mental per intentar prevenir sofrir la malaltia. A més, va destacar que les persones més alegres i amb més activitat social, o més sociables, tenen menys risc de desenvolupar la malaltia, tot i que no sigui un mètode que sempre funcioni.
Conclusions
De tot plegat, Nolasc Acarín va assenyalar una qüestió fonamental davant els casos de malalts d'Alzheimer. “Si no és cuida al cuidador, malament cuidarà el cuidador al malalt”. En aquest sentit va dir que només hi ha dues opcions: “Al pacient, carícies; al cuidador, esbarjo”, tot recomanant que aquells que cuiden una persona amb Alzheimer tinguin un mínim de quatre hores diàries lluny del malalt “tot i que costi molt d'entendre, perquè acostuma a aparèixer el sentiment de culpa”. Acarín va destacar que “és sa per a tots dos”.
Què fer
No hi ha un tractament eficaç, però Acarín va destacar que “hi ha línies importants d'investigació que ens han de fer ser optimistes”. La resta, va apuntar, “són atencions i cures”. I el més important, segons Nolasc Acarín, “quan arriba el final, s'ha d'evitar el dolor; s'ha d'allargar la vida, no el sofriment”, i va remarcar que, tot i que sigui molt dur, “quan una persona ja no és el que era, cal deixar-lo morir, encara que costi d'acceptar”. Segons el doctor, “mantenir-lo viu amb alimentació artificial, quan ja no és conscient, allarga el sofriment”.
Sobre el conferenciant
Nolasc Acarín és neuròleg de la Real Acadèmia de Medicina de Catalunya, Creu de Sant Jordi, i autor d'obres sobre la malaltia, com El cerebro del Rey i Alzheimer, manual d'instruccions, publicades per les editorial RBA i Columna-62, respectivament.
Pots saber més sobre Acarín a la seva pàgina web.
La xerrada, impartida pel Dr. Nolasc Acarín, neuròleg de la Real Acadèmia de Medicina de Catalunya i Creu de Sant Jordi, va explicar detalladament en què consisteix la malaltia, quines són les seves etapes i símptomes, i què s'hi pot fer.
Respecte aquest darrer aspecte, Acarín ja va voler apuntar, just al començar, que “no es tracta d'una conferència agradable, perquè parla d'una malaltia degenerativa que porta a la mort”. Evidentment, i com no va tardar en explicar, l'Alzheimer ataca el cervell, fent que fallin els seus neurotransmissors, fet que porta a la pèrdua dels coneixements adquirits i de les facultats motrius de la persona.
Què és l'Alzheimer?
Després d'una introducció en la qual va explicar què és el cervell i com funciona, Nolasc Acarín, va començar a explicar la malaltia de l'Alzheimer, tot deixant clars alguns aspectes important a tenir en compte. En primer lloc, va destacar enèrgicament que “la demència no és el que coneixem com estar boig, i hi ha qui no ho entén”. En segon lloc, va destacar que “no té res a veure amb trastorns del cervell com la Síndrome de Down”. I finalment, va destacar que “la demència apareix en les etapes avançades de la vida”, tot apuntant que per sota dels seixanta anys és molt estrany.
L'Alzheimer és el tipus de demència més freqüent, abraçant el 60% dels casos de demència, als quals cal sumar-hi altres tipus que no disten gaire, fet que constata que el 90% de les demències són, a la pràctica, Alzheimer.
El seu descobridor
Alois Alzheimer va publicar un estudi al 1907 en el qual apuntava les característiques del que avui anomenem Alzheimer (en honor seu), a partir de l'estudi del cervell d'una senyora de 51 anys que va morir per aquest motiu.
Causes que va detectar
Alois Alzheimer va detectar que hi havia atròfia cerebral, pèrdua de neurones, i anomalies en les proteïnes. A partir d'aquí, es produeixen alteracions de les cèl·lules i en les proteïnes, i aquesta alteració fa que es converteixin en tòxiques per l'organisme.
Com detectar-ho
Quan una persona presenta símptomes de patir Alzheimer, se li fan una sèrie de proves. Acarín va destacar que hi ha una observació molt important per detectar-ho. “Quan una persona va al metge i li diu que perd facultats, rara vegada serà una malaltia degenerativa. A la inversa, quan és la família la que consulta, normalment, la família té raó”. A banda d'aquesta observació bàsica, hi ha una sèrie de proves mèdiques que poden detectar el grau d'afectació que està sofrint el cervell.
Símptomes visibles de la malaltia
El primer que pateix un malalt d'Alzheimer són pèrdues cognitives. La primera, l'aprenentatge. Per aquest motiu, molts cops recorden el passat, però no el que acaben de fer. A banda, hi ha pèrdues de memòria. Acarín va posar un exemple molt entenedor per explicar aquest fet. “Una cosa és quan diem 'perdona la memòria, que no trobo les claus!'; i l'altra molt diferent és que et donin una clau i sàpigues per a què serveix”. Això segon, és una malaltia.
D'una manera entenedora, segons Acarín; “ve a ser un procés a la inversa de l'aprenentatge infantil”.
A banda de les pèrdues cognitives, sovint apareixen trastorns de conducta. En aquest sentit, Nolasc Acarín va distingir entre “l'Alzheimer pacífic, i l'Alzheimer que implica trastorns de conducta”. Fan coses estranyes, es deprimeixen més fàcilment, estan irritables...
Què podem fer?
Segons va explicar el neuròleg, no hi ha un tractament per l'Alzheimer, però sí que es poden anar tractant, per exemple, símptomes com l'agressivitat o la depressió.
Acarín va destacar que “el principal factor de risc és l'edat”, i en aquest sentit va fer un repàs a les conseqüències econòmiques que aquesta malaltia tindrà, de manera previsible, degut a l'envelliment de la població. A més, va assenyalar com a factors de risc “els problemes vasculars i el baix rendiment intel·lectual”.
Davant la pregunta de com prevenir-ho, Acarín va ser molt clar: “guanyar-se la vida és el que més espavila el cervell”, i va recomanar l'activitat mental per intentar prevenir sofrir la malaltia. A més, va destacar que les persones més alegres i amb més activitat social, o més sociables, tenen menys risc de desenvolupar la malaltia, tot i que no sigui un mètode que sempre funcioni.
Conclusions
De tot plegat, Nolasc Acarín va assenyalar una qüestió fonamental davant els casos de malalts d'Alzheimer. “Si no és cuida al cuidador, malament cuidarà el cuidador al malalt”. En aquest sentit va dir que només hi ha dues opcions: “Al pacient, carícies; al cuidador, esbarjo”, tot recomanant que aquells que cuiden una persona amb Alzheimer tinguin un mínim de quatre hores diàries lluny del malalt “tot i que costi molt d'entendre, perquè acostuma a aparèixer el sentiment de culpa”. Acarín va destacar que “és sa per a tots dos”.
Què fer
No hi ha un tractament eficaç, però Acarín va destacar que “hi ha línies importants d'investigació que ens han de fer ser optimistes”. La resta, va apuntar, “són atencions i cures”. I el més important, segons Nolasc Acarín, “quan arriba el final, s'ha d'evitar el dolor; s'ha d'allargar la vida, no el sofriment”, i va remarcar que, tot i que sigui molt dur, “quan una persona ja no és el que era, cal deixar-lo morir, encara que costi d'acceptar”. Segons el doctor, “mantenir-lo viu amb alimentació artificial, quan ja no és conscient, allarga el sofriment”.
Sobre el conferenciant
Nolasc Acarín és neuròleg de la Real Acadèmia de Medicina de Catalunya, Creu de Sant Jordi, i autor d'obres sobre la malaltia, com El cerebro del Rey i Alzheimer, manual d'instruccions, publicades per les editorial RBA i Columna-62, respectivament.
Pots saber més sobre Acarín a la seva pàgina web.
