Núria Bosch: “Em sembla impensable que Catalunya no estigui a la UE”

Aquest dijous, 20 de febrer, es fa la tercera conferència dins del cicle "Vers un país normal" que organitza Òmnium Sant Cugat. Després de Carles Boix, i Dolors Feliu, és el torn de la Catedràtica d’Hisenda Pública, vicepresidenta del Consell Assessor per la Transició Nacional i membre de l’Institut d’Economia de la UB, Núria Bosch, que compartirà taula amb la Doctora en Economia per la Universitat de Hardvard, investigadora del Centre for Economic Policy and Research i directora general de Tributs i Jocs de la Generalitat de Catalunya, Elsa Artadi, en la conferència Aspectes esconòmics de l'estat propi.

Aquest cicle de conferències pretén posar en relleu qüestions econòmiques i jurídiques sobre la Catalunya independent. El TOT Sant Cugat i el Diari de Sant Cugat hi col·laboren.

Llegeix l'entrevista a la protagonista de la conferència que es farà aquest dijous, 20 de febrer a les 20 hores al Casal de Joves Torreblanca i que es podrà veure en directe a traves del web del TOT.

Entrevista:
De quins aspectes econòmics ens parlarà a la conferència?
Sobre la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent, encara que ens sembla una mica innecessari perquè és completament viable. En alguns casos es diu que un país petit no pot anar enlloc però es tracta de veure que els països més rics i més competitius del món són petits com Suïssa, Suècia, Dinamarca, Finlàndia, etc.

Què tenen aquests països?
Des de la teoria econòmica, cada vegada està més demostrat que el creixement econòmic no té res a veure amb la grandària d’un país. Abans, quan el món estava poc globalitzat i hi havia polítiques proteccionistes, sí que era important tenir un mercat interior gran. Però ara que no hi ha proteccionisme en el comerç i que tot està més globalitzat el més important és tenir una economia oberta i exportadora. Això és el que et fa ser competitiu i tenir creixement econòmic. Catalunya té aquestes condicions i es podria situar en el món com un d’aquests països.

Per tant, quin és el debat que genera certa desconfiança d’alguns sectors?
En molts casos el quit de la qüestió és si Catalunya pot estar o no dins de la Unió Europea. Des d’un punt de vista econòmic ens sembla impensable que Catalunya no estigui a la UE perquè hi ha més de 500 multinacionals que no els interessa que Catalunya es quedi fora de la UE i és impensable que ara es posin aranzels. També li interessa a Espanya perquè Catalunya és un punt de sortida de moltes mercaderies cap a Europa. Tot això porta a pensar que és molt poc probable que no estigui a la UE, perquè els mateixos interessos econòmics faran que hi sigui.

Es tem la possibilitat d’un boicot?
En el cas que hi hagués boicot aquest es canalitzaria cap a productes molt emblemàtics, com va passar fa uns anys amb el cava, però hi ha molts productes de caràcter intermedi amb què és molt difícil fer boicot. També cal diferenciar entre el boicot que pot fer el consumidor i el dels empresaris. Si es compra a Catalunya perquè el producte es troba a un preu més barat o perquè és un producte de qualitat, un empresari és molt racional i es plantejarà per què ha de deixar de comprar a Catalunya si haurà de comprar en un altre mercat amb més desavantatges. A més, el boicot també pot ser a la inversa i els catalans poden fer-ne a productes espanyols. Fins i tot, estudis han estudiat la possibilitat que el boicot existís i han conclòs que l’impacte al PIB seria molt petit i que es veuria més que compensat per la reducció del dèficit fiscal.

L’economia catalana és forta a l’estranger?
Dins de la UE, Catalunya té un PIB molt per sobre de la mitjana, per tant, és un país relativament ric.A més, és un país exportador amb una economia molt oberta i això li dóna avantatges. Catalunya pot competir en aquest món globalitzat, té una economia molt emmarcada dins de la UE.

Aquesta situació es pot veure afectada pel procés sobiranista?
Ara que tenim aquest procés en marxa no ha disminuït la inversió estrangera, les empreses segueixen venint a Catalunya, les exportacions són altes i el turisme no disminueix. Per tant, sembla que fins i tot aquest procés no espanta ni la inversió ni els empresaris, no sembla que les decisions afectin.

Si Catalunya esdevé un estat independent, hi hauria un període de deficiència econòmica en el context de crisi actual?
La situació econòmica actual s’ha d’emmarcar en una situació de crisi i aquesta no desapareixerà perquè demà siguem independents. El que sí que canviaria és que podríem fer les nostres pròpies polítiques adequades a la nostra estructura productiva i a la nostra realitat social. Ara ens trobem que les comunitats autònomes tenen molt poques competències en matèria de política econòmica perquè depenen de la política econòmica del govern central. Per tant, Catalunya podria fer unes polítiques molt més ajustades al tipus d’indústria que té i lògicament, si nosaltres disposéssim de més recursos, ajudaria a millorar els serveis públics i augmentar el nivell de provisió d’aquests serveis, però això és a mitjà i a llarg termini.

Quines estructures d’estat li farien falta a Catalunya com a estat propi?
Algunes de les més importants són l’administració tributària, l’administració de la Seguretat Social, un banc central i, lògicament, altres estructures reguladores com el Tribunal de la Competència. La Generalitat està fent passos per posar les bases per la hisenda pròpia com, per exemple, el conveni entre l’Agència Tributària de la Generalitat i les diputacions provincials per assumir cada vegada més la recaptació dels impostos que es paguen a Catalunya.

Com es demostra que Catalunya seria viable amb els impostos dels catalans?
Vam fer un estudi amb la Marta Espasa on vam calcular quin dividend fiscal hagués tingut si, del 2006 al 2009, Catalunya hagués estat independent. Suposant que es mantenia la mateixa estructura d’impostos, la mateixa pressió fiscal i el mateix nivell de serveis públics, després de la recaptació i pagar les despeses addicionals que tindria Catalunya com l’administració de la Seguretat Social, va sortir un benefici anual d’uns 13 mil milions d’euros de mitjana.

Quines efectes té la restricció de l’objectiu de dèficit?
El problema són els límits que es posen i com es reparteix el dèficit entre els diferents nivells de govern. L’Estat es queda amb un objectiu de dèficit altíssim en proporció a la despesa que gestiona. En canvi, les comunitats autònomes que gestionen més d’un terç de la despesa pública no tenen un tenen un terç de l’objectiu global de dèficit. És a dir, l’Estat espanyol fixa un objectiu de dèficit a les comunitats autònomes molt restrictiu pel volum de despesa que gestionen. Per assolir-lo has de retallar i això té conseqüències socials negatives en els serveis, per tant, comprenc que a vegades el Govern català no compleixi aquest objectiu de dèficit.

Durant molts anys, Catalunya ha demanat el pacte fiscal; actualment tindria sentit aquest pacte?
El procés actual no es pot solucionar amb el pacte fiscal. Ara el que s’ha de fer és una consulta, el pacte fiscal ha quedat enrere perquè era en el seu moment, però crec que els objectius dels ciutadans van molt més lluny.

Quin és el paper i els objectius de l’economia durant aquest procés?
Crec que el que s’ha de transmetre és que hi haurà estabilitat, confiança i que en cap moment aquest procés ha de desestabilitzar l’economia. S’ha de fer saber que és un procés democràtic, pacífic, que no ha de fer por a ningú i això ha de crear confiança en el món econòmic que té por de les incerteses.

Qui ha de protagonitzar aquest missatge?
La política.

Pròximes conferències: 

• 20 març 2014, Elisenda Paluzie: Doctora en Economia (UB). Degana de la Facultat d’Economia i Empresa (UB). Titular de la càtedra de Teoria Econòmica i Marta Espasa: Doctora en Economia (UB). Professora titular d’Hisenda Pública (UB). Membre del l’Institut d’Economia de Barcelona. Costos i beneficis de la independència de Catalunya, a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

• 10 abril 2014, Miquel Puig: Doctor en Economia (UB). Ex-professor titular de Teoria Econòmica. Ex-Director General d’Indústria. Ha cursat estudis al Massachusetts Institute of Technology (MIT) i a la Universitat de Hardvard. Fora de l’euro? Impossible, a l'Arxiu Nacional de Catalunya.