Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El Ple ha aprovat provisionalment, aquest dilluns 15 de desembre, la modificació puntual del PGM als àmbits de Valldoreix i altres del municipi, una modificació mitjançant la qual es podrà ordenar urbanísticament i compensar les zones verdes de Valldoreix i protegir Can Montmany i Can Busquets per a incorporar-los al Parc de Collserola.
La preservació d'aquests espais comporta també modificacions en altres parcel·les de la ciutat ubicades al costat de l'estació de FGC de Valldoreix, a Can Mates i a Can Cabassa, on està previst fer, entre d'altres, habitatge de protecció oficial. L'operació consisteix, d'una banda, a recuperar l'ús públic de les rieres de Can Nonell i Can Clavell i traslladar part de les zones verdes de les rieres als sectors de Can Montmany i Can Busquets; i de l'altra, traslladar l'edificabilitat d'aquests dos sectors a l'entorn de l'estació de Valldoreix, a Can Mates i a Can Cabassa. D'aquesta manera es compensa amb sòl edificable les zones verdes de Valldoreix, s'estalvia el cost de les expropiacions i s'alliberen 84 hectàrees de parc urbà de Can Busquets i 40 hectàrees de parc urbà de Can Montmany.
Segons el regidor d'Urbanisme, Pere Casajoana, "aquestes modificacions de planejament són les més transcendentals, segurament, que s'han fet mai en l'àmbit de Valldoreix, per la seva repercussió i importància". També ha afegit que "tenen la voluntat de mantenir l'statu quo de Valldoreix", és a dir "mantenir Valldoreix com a espai singular de baixa densitat".
Xarxa de camins verds
Un dels objectius prioritaris d'aquestes modificacions és que el territori disposi d'una xarxa de camins verds complementària a les zones de mobilitat actuals. Aquests camins es faran en l'entorn de les rieres de Can Nonell i Can Clavell, on també està reservat un espai de 10.000 m2 per a equipaments esportius. En total es tracta d'un parc lineal de 217 hectàrees.
Cal recordar que moltes d'aquestes zones verdes pròximes a les rieres es troben en sòl de titularitat privada, motiu pel qual l'Ajuntament ha hagut de negociar amb els propietaris la forma de compensar la recuperació d'aquests espais verds per a ús públic. Entre d'altres acords, s'han fet permutes de terrenys i requalificacions de parts de parcel·les.
Supressió del Vial d'Enllaç
Aquesta reordenació del territori de Valldoreix també està relacionada amb la desprogramació del Vial d'Enllaç, que afavorirà a l'alliberació i reclassificació de molts espais com a sòl no urbanitzable. El Vial d'Enllaç és una carretera planificada el 1976 que pretenia unir l’autopista E-9 amb l’AP-7 travessant Valldoreix. "Aquest doble vial era absolutament innecessari per a la mobilitat pròpia de Valldoreix. Treure el Vial d'Enllaç ens permet encaixar Valldoreix en el Parc de Collserola".
Amb la modificació puntual del PGM en l'àmbit del Vial d'Enllaç també es resol un conflicte urbanístic a Mas Fuster, on hi ha una sèrie de sòls aparentment urbans on falta determinar les cessions de la transformació urbanística, és a dir, determinar els espais propis de zones verdes, equipaments i vialitat.
Habitatge protegit
La manera de compensar aquestes zones verdes es farà generant habitatge de protecció oficial en els àmbits de l'estació de FGC de Valldoreix, Can Mates i Can Cabassa. L'entorn de l'estació de Valldoreix està previst reordenar-lo com a plaça, on també es faran 32 habitatges de protecció oficial i 26 de lliure, comerços de proximitat i un aparcament. A Can Mates s'hi faran 58 habitatges protegits i 109 de lliures, mentre que a Can Cabassa seran 178 habitatges de protecció oficial, 91 de lliures i 12.000 m2 de sostre dotacional (habitatge per a joves o gent gran).
La modificació passa pel ple
Cap dels partits de l'oposició s'ha posicionat a favor de la modificació del PGM. Qui més contundent ha estat en els arguments ha estat el portaveu d'ICV-EUiA, Joan Calderón, qui ha argumentat el seu desacord "per un problema de concepte d'urbanisme: El que més pesa en aquestes decisions és fer econòmicament viable totes aquestes modificacions". Ferran Villaseñor, portaveu i regidor del PSC, també hi ha vist més inconvenients que virtuts, i ha anunciat el vot en contra del seu partit. PP, CUP i el regidor no adscrit Bruno de Salvador s'hi han abstingut.
La preservació d'aquests espais comporta també modificacions en altres parcel·les de la ciutat ubicades al costat de l'estació de FGC de Valldoreix, a Can Mates i a Can Cabassa, on està previst fer, entre d'altres, habitatge de protecció oficial. L'operació consisteix, d'una banda, a recuperar l'ús públic de les rieres de Can Nonell i Can Clavell i traslladar part de les zones verdes de les rieres als sectors de Can Montmany i Can Busquets; i de l'altra, traslladar l'edificabilitat d'aquests dos sectors a l'entorn de l'estació de Valldoreix, a Can Mates i a Can Cabassa. D'aquesta manera es compensa amb sòl edificable les zones verdes de Valldoreix, s'estalvia el cost de les expropiacions i s'alliberen 84 hectàrees de parc urbà de Can Busquets i 40 hectàrees de parc urbà de Can Montmany.
Segons el regidor d'Urbanisme, Pere Casajoana, "aquestes modificacions de planejament són les més transcendentals, segurament, que s'han fet mai en l'àmbit de Valldoreix, per la seva repercussió i importància". També ha afegit que "tenen la voluntat de mantenir l'statu quo de Valldoreix", és a dir "mantenir Valldoreix com a espai singular de baixa densitat".
Xarxa de camins verds
Un dels objectius prioritaris d'aquestes modificacions és que el territori disposi d'una xarxa de camins verds complementària a les zones de mobilitat actuals. Aquests camins es faran en l'entorn de les rieres de Can Nonell i Can Clavell, on també està reservat un espai de 10.000 m2 per a equipaments esportius. En total es tracta d'un parc lineal de 217 hectàrees.
Cal recordar que moltes d'aquestes zones verdes pròximes a les rieres es troben en sòl de titularitat privada, motiu pel qual l'Ajuntament ha hagut de negociar amb els propietaris la forma de compensar la recuperació d'aquests espais verds per a ús públic. Entre d'altres acords, s'han fet permutes de terrenys i requalificacions de parts de parcel·les.
Supressió del Vial d'Enllaç
Aquesta reordenació del territori de Valldoreix també està relacionada amb la desprogramació del Vial d'Enllaç, que afavorirà a l'alliberació i reclassificació de molts espais com a sòl no urbanitzable. El Vial d'Enllaç és una carretera planificada el 1976 que pretenia unir l’autopista E-9 amb l’AP-7 travessant Valldoreix. "Aquest doble vial era absolutament innecessari per a la mobilitat pròpia de Valldoreix. Treure el Vial d'Enllaç ens permet encaixar Valldoreix en el Parc de Collserola".
Amb la modificació puntual del PGM en l'àmbit del Vial d'Enllaç també es resol un conflicte urbanístic a Mas Fuster, on hi ha una sèrie de sòls aparentment urbans on falta determinar les cessions de la transformació urbanística, és a dir, determinar els espais propis de zones verdes, equipaments i vialitat.
Habitatge protegit
La manera de compensar aquestes zones verdes es farà generant habitatge de protecció oficial en els àmbits de l'estació de FGC de Valldoreix, Can Mates i Can Cabassa. L'entorn de l'estació de Valldoreix està previst reordenar-lo com a plaça, on també es faran 32 habitatges de protecció oficial i 26 de lliure, comerços de proximitat i un aparcament. A Can Mates s'hi faran 58 habitatges protegits i 109 de lliures, mentre que a Can Cabassa seran 178 habitatges de protecció oficial, 91 de lliures i 12.000 m2 de sostre dotacional (habitatge per a joves o gent gran).
La modificació passa pel ple
Cap dels partits de l'oposició s'ha posicionat a favor de la modificació del PGM. Qui més contundent ha estat en els arguments ha estat el portaveu d'ICV-EUiA, Joan Calderón, qui ha argumentat el seu desacord "per un problema de concepte d'urbanisme: El que més pesa en aquestes decisions és fer econòmicament viable totes aquestes modificacions". Ferran Villaseñor, portaveu i regidor del PSC, també hi ha vist més inconvenients que virtuts, i ha anunciat el vot en contra del seu partit. PP, CUP i el regidor no adscrit Bruno de Salvador s'hi han abstingut.