Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Patrícia Gabancho, periodista col·laboradora del Diari ARA i El País, així com de diferents ràdios i televisions, i escriptora autora de títols com Crònica de la independència (2009), o Full de ruta. Tot el que vols saber de la independència i no saps a qui preguntar-ho (2012), ha pronunciat aquest dilluns, 28 de maig, una xerrada a la Casa de Cultura. Organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana, i en el marc de la declaració de Sant Cugat per la Independència, Gabancho va exposar els què, com, quan i per què de la independència de Catalunya.
A la Sala d'Actes no hi cabia ni una agulla. De fet, es va quedar petita, i s'hi van haver d'afegir cadires. Era una xerrada molt esperada pel col·lectiu, i sense cap dubte, els santcugatencs i santcugatenques hi van respondre.
La xerrada
Patrícia Gabancho va iniciar la seva intervenció tot dient que “les coses s'estan precipitant, i la gent vol respostes”. A partir d'aquest moment va fer un repàs al per què hem arribat a la situació actual, prenent com a base el com es va fer la transició, i fins i tot, recordant els errors que va tenir la Segona República. En aquest sentit, va remarcar que “de vegades, els catalans som els pitjors enemics dels catalans, perquè la nostra mentalitat ha estat trepitjada pels espanyols”, i va destacar que el problema rau en que “els catalans es pensaven que amb la transició s'iniciava una Espanya diferent, perquè havien estat treballant junts per les llibertats. Però no va ser així”.
Per explicar aquest fenomen, Gabancho va exposar les diferents mentalitats que distingeixen Catalunya i Espanya, i que les converteixen en dos realitats impossibles de fer encaixar. “El projecte català i el projecte espanyol són completament antagònics”, va apuntar. I va explicar que “la mentalitat catalana és comercial, i en tota relació mercantil el pacte és sagrat, i es compleix; la mentalitat espanyola és de poder, i en aquesta, la seva raó sempre estarà per sobre de la teva. No pots confiar en que compleixin els seus pactes”.
Gabancho va voler destacar que ara la cosa ha canviat, que “Catalunya ha aconseguit organitzar un moviment social tan fort com el que hi havia durant la transició”, i en va destacar que “aquesta organització no és de butxaca, sinó per consciència nacional”, i “tots sabem que el projecte català, dintre d'Espanya, no és possible”. En aquest sentit, va destacar que “els quatre pilars que defineixen Catalunya són l'excel·lència, la modernitat, Europa i justícia social, expressats en català; i aquests quatre pilars no són els que defineixen Espanya”.
Per què ara?
Patrícia Gabancho va destacar la crisi com a detonant. “Ha obligat a retallar en tot, i ens obliga a retallar en excel·lència, que és el que ens defineix, perquè no ens arriben els diners d'Espanya”. “És ara quan necessitem la llibertat plena per sortir del pou; la ficció d'Espanya s'ha enfonsat, i correm el risc de que ens arrossegui al darrera”. “És d'aquesta crisi de la que en sortirà la sobirania catalana”, va sentenciar.
Col·loqui
En finalitzar la seva intervenció, Gabancho va respondre a les diferents qüestions que els assistents li van plantejar. Es va parlar de la relació amb Europa, de com atreure els joves, i de la vergonya que passen “els nostres parlamentaris a Europa”, i va defensar la declaració unilateral de la independència per part del Parlament, per després portar-la a referèndum, sense que Espanya en pugui dir res “perquè ja no dependrem del seu poder”.
A la Sala d'Actes no hi cabia ni una agulla. De fet, es va quedar petita, i s'hi van haver d'afegir cadires. Era una xerrada molt esperada pel col·lectiu, i sense cap dubte, els santcugatencs i santcugatenques hi van respondre.
La xerrada
Patrícia Gabancho va iniciar la seva intervenció tot dient que “les coses s'estan precipitant, i la gent vol respostes”. A partir d'aquest moment va fer un repàs al per què hem arribat a la situació actual, prenent com a base el com es va fer la transició, i fins i tot, recordant els errors que va tenir la Segona República. En aquest sentit, va remarcar que “de vegades, els catalans som els pitjors enemics dels catalans, perquè la nostra mentalitat ha estat trepitjada pels espanyols”, i va destacar que el problema rau en que “els catalans es pensaven que amb la transició s'iniciava una Espanya diferent, perquè havien estat treballant junts per les llibertats. Però no va ser així”.
Per explicar aquest fenomen, Gabancho va exposar les diferents mentalitats que distingeixen Catalunya i Espanya, i que les converteixen en dos realitats impossibles de fer encaixar. “El projecte català i el projecte espanyol són completament antagònics”, va apuntar. I va explicar que “la mentalitat catalana és comercial, i en tota relació mercantil el pacte és sagrat, i es compleix; la mentalitat espanyola és de poder, i en aquesta, la seva raó sempre estarà per sobre de la teva. No pots confiar en que compleixin els seus pactes”.
Gabancho va voler destacar que ara la cosa ha canviat, que “Catalunya ha aconseguit organitzar un moviment social tan fort com el que hi havia durant la transició”, i en va destacar que “aquesta organització no és de butxaca, sinó per consciència nacional”, i “tots sabem que el projecte català, dintre d'Espanya, no és possible”. En aquest sentit, va destacar que “els quatre pilars que defineixen Catalunya són l'excel·lència, la modernitat, Europa i justícia social, expressats en català; i aquests quatre pilars no són els que defineixen Espanya”.
Per què ara?
Patrícia Gabancho va destacar la crisi com a detonant. “Ha obligat a retallar en tot, i ens obliga a retallar en excel·lència, que és el que ens defineix, perquè no ens arriben els diners d'Espanya”. “És ara quan necessitem la llibertat plena per sortir del pou; la ficció d'Espanya s'ha enfonsat, i correm el risc de que ens arrossegui al darrera”. “És d'aquesta crisi de la que en sortirà la sobirania catalana”, va sentenciar.
Col·loqui
En finalitzar la seva intervenció, Gabancho va respondre a les diferents qüestions que els assistents li van plantejar. Es va parlar de la relació amb Europa, de com atreure els joves, i de la vergonya que passen “els nostres parlamentaris a Europa”, i va defensar la declaració unilateral de la independència per part del Parlament, per després portar-la a referèndum, sense que Espanya en pugui dir res “perquè ja no dependrem del seu poder”.
