Pere Grau: “És l’aventura de fer un poble nou. Ho hem fet entre tots”

Com va arribar a les Planes i, què s’hi va trobar?
Jo era vicari al Turó de la Peira (al districte de Nou Barris de Barcelona). Vaig venir a les Planes el desembre del 1967. Desconeixia totalment l’existència d’aquest barri. Quan vaig arribar a les Planes, el panorama era bastant desastrós, però com que jo anava amb vocació de perifèria era esplèndid perquè podia atendre aquells que ho necessitaven. Sempre he predicat a Jesucrist, els ajudo a ser bons i dono un cop de mà a la gent del barri fent accions de tipus social. En aquest món, si vols fer alguna cosa de profit, ajuda tothom però, sobretot, els més dèbils.

Perifèries.
Fixi’s bé què ha dit l’actual Papa, que és de la meva època –cinc o sis anys més jove que jo–, ha dit: “Aneu a les perifèries”. En aquella època, els capellans joves, enfrontant-nos amb els capellans vells, també dèiem “anem a les perifèries”.

Com va néixer Cal Avi?
L’any 1976. Va ser un dels fets forts que caracteritzen la meva acció com a persona i que m’han donat sintonia amb la gent del barri. He fet de tot i ho tinc documentat. Amb voluntaris vam construir a pic i pala Cal Avi. Durant molts anys hi van viure avis. Actualment n’hi ha tretze enterrats al cementiri de Montjuïc. Són la meva família. Tinc deixat per escrit que m’enterrin a la tomba dels meus avis. També vaig ajudar molt els joves, amb diferents iniciatives. Vaig fer el Club, on els joves anaven a ballar. En aquella època, a les Planes tot eren barraques, no hi havia camins, aigua, telèfon, llum...

L’arribada de l’ambulància a les Planes va ser un fet històric...
Va ser a principis dels anys 70. Ho vam aconseguir a base d’aportacions populars, rifes... La vam inaugurar per la Festa Major. Va ser una vivència extraordinària. Tots ploràvem.

Quan va arribar la llum?
Va ser uns anys després que arribés l’ambulància. Si vostè hagués vist el dia que es van encendre els llums a les Planes! Ho porto a dins.

Sempre ha tingut una feina. Per què?
L’any 1969 em vaig posar a treballar a l’Hospital de Sant Pau fent radiografies. Amb aquest sou he fet aquests miracles. El meu sou sempre ha estat una base per tirar endavant projectes socials a les Planes.

Què destacaria de les Planes?
És l’aventura de fer un poble nou. Ho hem fet entre tots.

Quins problemes té les Planes?
Per a mi ja està ben arreglada. És un miracle que les Planes estigui així. Jo hi veig molts avantatges. Tenim els carrers asfaltats, llum, aigua i telèfon a totes les cases, el CAP, el Centre Cívic... Jo ho veig molt ben muntat. Les Planes és un miracle. Miri si n’estem de bé que ara hi ha més cotxes que pins.

Com és la gent de les Planes?
Gent senzilla i treballadora. Sempre han quedat marginats de Sant Cugat i Barcelona. Últimament sembla que Barcelona ens fa més cas. Actualment parlem de la tercera generació. Quan jo vaig arribar hi havia la primera generació: era gent de poble, la majoria procedien d’Andalusia.

Vostè ha fet molt per les Planes!
Sóc feliç donant a la gent i mirant de trobar solucions als problemes. Treballo en els serveis religiosos de l’Hospital General de Catalunya i a l’Asepeyo. I els diners que guanyo els reparteixo per a les necessitats que pugui haver al barri. També, a través del Banc d’Aliments, donem 120 lots d’aliments a famílies cada mes.

Llegeix el reportatge sobre les Planes.