Aleix Sarri: "La persecució d'Espanya fa encara més legítim el referèndum català"

Llicenciat en Biotecnologia a la UAB i màster en Relacions Internacionals per l'IBEI, Aleix Sarri és assistent de l'eurodiputat de CDC Ramon Tremosa des de finals de 2010 al Comitè d'Economia i Finances del Parlament Europeu. Sarri visitava Sant Cugat en un acte organitzat pel PDeCAT per presentar el seu darrer llibre, L'Europa que han fet fracassar.

L'Europa que han fet fracassar. Què ens presenta?

És un llibre que està pensat per explicar Europa, però no d'una manera artificial acadèmica, sinó explicar l'Europa que jo, amb la persona que treballo, l'eurodiputat Ramon Tremosa, vivim cada dia de la nostra vida. No és tant una Europa teòrica, sinó una Europa molt i molt real que podem veure com es desenvolupa davant dels nostres ulls. Per això l'hem titulat, L'Europa que han fet fracassar. El centralisme d'Estat contra la Unió Europea. Nosaltres, el que veiem és que el gran enemic de la integració europea avui en dia són els grans estats centralitzats que causen pobresa al seu interior; que això genera populisme i euroescepticisme, i que a la vegada es neguen a donar poder real a les institucions europees. Això creiem que aquest és el gran problema que té avui Europa per poder seguir avançant cap a ser una Europa més útil, més pràctica, més oberta i, en definitiva, l'Europa que els ciutadans esperen.

Quin paper té Catalunya en aquesta Europa "que han fet fracassar"?

Veiem que Catalunya pot ser part de la solució del problema que avui viu Europa. Perquè allò que està passant avui a Catalunya, que és un procés per aconseguir recuperar la sobirania, per tenir la nostra pròpia hisenda, per tenir un Govern en plenes funcions, perquè el Parlament del nostre país pugui fer lleis sense que un tribunal les revoqui, per poder controlar les nostres infraestructures... Això és part de la solució per al problema europeu, perquè un estat petit i ben organitzat és la millor manera per afrontar la globalització.

En quin sentit?

La globalització només es pot afrontar de dues maneres, amb garanties: o bé amb estats petits, útils, flexibles, adaptables a la globalització, amb gran capacitat exportadora, i flexibilitat interna; o bé amb grans estats però que estiguin molt federalitzats, com passa a Alemanya, en què el federalisme no és simplement una paraula bonica per posar a l'aparador, sinó que el federalisme implica que cada territori tingui control d'infraestructures, una hisenda pròpia, un sistema financer propi, un govern amb competències plenes... aquest és el federalisme real. Per això quan nosaltres veiem que PSOE o Podemos parlen de federalisme, quan en realitat són grans impulsors d'una Espanya centralitzada, doncs ho veiem com un frau.

Per què?

Perquè no és un federalisme real. És un federalisme fictici només pensat per canviar la pintura a l'edifici, i que els catalans seguim depenent de Madrid en cadascuna de les nostres decisions. Per tant, quan parlem de votar per una Catalunya independent, no només és bo per Catalunya, també és bo per Europa. Votar per una Catalunya independent és la manera que tenim els catalans avui de construir una Europa millor.

Europa ho veu així?

Europa en aquest moment veu amb gran sorpresa, sobretot els seus aliats europeus, la reacció de Rajoy contra l'independentisme i contra el Govern català. Crec que tota Europa sabia que el govern Rajoy era un govern molt contrari al referèndum i la independència, però mai es van arribar a imaginar que es vulnerarien drets civils per tal d'aturar el referèndum. Per això quan Juncker, que és un gat vell de la política, després de repetir el discurs oficial del govern espanyol, va dir que "si hi ha un referèndum a Catalunya, i guanya el sí, en respectarem el resultat". No va ser un error. Era una crítica implícita a Rajoy dient-li, "prou de fer el burro, aquesta gent vol votar, pacta amb ells el referèndum, que sigui legal i que si guanyen, tinguin dret de fer la independència, però para de fer el que estàs fent". Juncker no té cap necessitat de dir allò que va dir.

Hi ha mostres de recel?

Comencem a veure que hi ha mostres de recel. També veiem com la premsa de diferents països ha abandonat per complet Mariano Rajoy. Rajoy no té cap suport en l'àmbit internacional a l'opinió pública, o pràcticament cap. La premsa alemanya, que ha sigut molt crítica amb el procés, des de fa un any i mig és molt crítica amb Rajoy. S'estan posant les mans al cap dient "com pot ser que un governant democràtic estigui sord davant el clam de tot un poble, sigui incapaç d'oferir res, i a sobre els reprimeixi". Tot això pesa i pesarà en la valoració que farà Europa del referèndum català, i del seu resultat. I i tot això tindrà conseqüències si guanya el Sí pel reconeixement internacional de Catalunya.

Què farà Europa en funció del que passi el dia 1 d'octubre?

No tinc una bola de vidre, però crec que Europa no farà res proactivament. És a dir, el futur dels catalans es juga a Catalunya. I es juga al referèndum; i es juga amb la capacitat de resistència que tinguem els pròxims dies per aconseguir que les urnes arribin, hi siguin, i es pugui votar durant tot el dia. Aquesta és la partida. Això és el que és important. Si a Catalunya hi ha un referèndum i hi ha una participació rellevant, no cal posar un número, perquè amb tots els problemes que estem tenint avui, amb tota la persecució judicial i policial contra l'independentisme, m'atreveixo a dir que la participació no és tan important com fa unes setmanes. Perquè passi el que passi s'entendrà que la persecució d'Espanya cap al referèndum és tal, que el resultat que surti serà molt més legítim. És a dir, la persecució d'Espanya fa encara més legítim el referèndum català. El legitima. I això tindrà un impacte en com vegi Europa els dies posteriors al referèndum. Però en qualsevol cas, Catalunya seguirà al Mercat Únic Europeu, seguirem a l'espai Erasmus, a la Zona Euro i, per tant, hem d'estar molt tranquils perquè els catalans seguirem tenint 500 milions d'habitants amb qui seguir comerciant, relacionant-nos i construint un futur millor.

Quedarà Catalunya fora d'Europa si guanya el Sí?

És que és impossible quedar fora d'Europa. Per exemple, del Mercat Únic Europeu, perquè t'expulsessin, hauries de trobar deu estats que volguessin que tu no hi fossis. Però és que no hi ha deu estats que no vulguin que hi sigui Catalunya. Catalunya és un país que té 7.000 multinacionals. El 85% de les empreses japoneses a Espanya estan a Catalunya; el 70% de les empreses alemanyes a Espanya estan a Catalunya; el 70% de les empreses italianes estan a Catalunya; el 85% de les empreses americanes estan a Catalunya... El primer soci comercial de Catalunya és França i el segon és Alemanya. Tenim fluxos comercials amb cadascun d'ells per 15, 16 18 mil milions d'euros... Per tant, és impensable que Catalunya quedi fora de tot aquest espai comú de construcció d'un projecte millor, especialment tenint en compte que el poble català és europeista. El poble català vol ser europeu. Però vol ser-ho sent catalans, no sent espanyols.