Brugarolas: “La marca de ciutat ha permès seguir atraient empreses durant la crisi"

Carles Brugarolas encara el seu segon mandat com a tinent d’alcalde d’Economia, enguany com a membre de Demòcrates i no com a militant d’Unió. El seu objectiu és clar: aprofundir en el pol econòmic i empresarial que ja és Sant Cugat avui en dia i donar suport a les persones que “no es beneficien de la recuperació".

Quina és la situació econòmica de la ciutat de Sant Cugat?

Tenim un atur del 7,3% i està baixant ràpid. Però hem constatat que hi ha un col·lectiu important de persones que no es beneficien d’aquesta recuperació. Sobretot persones majors de 50 anys, i tenim una feina important. Pel que fa a empreses, ens apropem a les 3.000 i també creixem a un ritme intens. En llocs de treballs, estem als 58.000 i la població activa de Sant Cugat és de 45.000. Sant Cugat s’ha convertit en un nucli econòmic i empresarial molt important, tot i que tenim àmbits de millora com el fet que els santcugatencs puguin optar més als llocs de treball. Estem en una situació de creixement ràpid.

Sant Cugat ha crescut en empreses i llocs de treball durant la crisi. Com és possible?

Quan et compares amb l’entorn, és sorprenent veure que les nostres dades són tan diferents de la majoria de ciutats de Catalunya. Hi ha una diferència molt marcada entre l’estratègia econòmica d’aquesta ciutat i tota la resta, que és la col·laboració publicoprivada. Jo crec que passa perquè tenim un model de ciutat definit de fa anys i s’intenta potenciar al màxim. És un entorn procliu a la generació de nova activitat econòmica, emprenedors. A més, la marca de ciutat i el posicionament al territori ens han permès seguir atraient empreses, fins i tot durant la crisi.

Els santcugatencs que més tenen paguen més impostos locals?

I tant. La mateixa estructura fa que si tens més patrimoni, pagues més encara que el tribut sigui el mateix. Per exemple, l’IBI és un percentatge sobre el valor cadastral i com més alt és el valor de la casa, més pagues. A més, tenim una trentena de figures que, a través d’ajuts, subvencions, bonificacions... tenen el mateix efecte que la tarifació social: no carregar fiscalment famílies amb dificultats. En això estem en permanent evolució i ara aplicarem la tarifació social a les escoles bressol. Per al 2016 també establirem un ajut per pagar l’IBI a determinades famílies.

Com es compagina l’arribada de grans superfícies comercials amb la defensa del comerç de proximitat?

El nostre esquema està equilibrat. Per una banda, la ciutadania té tots els beneficis de les grans superfícies, que rebaixen el cost de la compra. Però nosaltres fem una aposta claríssima pel comerç de proximitat. A més, volem que els barris tinguin comerç de proximitat de productes quotidians.

Quant costaran totes les expropiacions de zones verdes? Què ha implicat el seu pagament?

Uns 50 milions d’euros. Hauríem pogut abaixar els impostos o fer més inversions. Tots els dèficits que tenim com els pavellons esportius o la lentitud de la urbanització dels barris s’haguessin pogut solucionar fa temps. El 2011 i 2012 hi va haver dificultats severes per poder pagar les expropiacions. Mai va arribar a ser una situació extremadament complicada, però vam haver de fer una rectificació severa. Per exemple, el 2012 no hi va haver envelat de Nadal precisament per les dificultats econòmiques.

Com dibuixa el futur de la ciutat?

Sant Cugat brilla amb llum pròpia. Des del punt de vista empresarial, som un barri especialitzat de la gran àrea de Barcelona i dels que més brillem. Continuem treballant per desenvolupar en tota la plenitud el vector econòmic que es desprèn del coneixement. A Sant Cugat i Cerdanyola estudien el 20% dels universitaris catalans i tenim un munt de ciència i tecnologia de primer ordre. Tenim un pol empresarial que ja voldrien moltes zones del món.