Caballé: "Entenc la CUP: hi ha gent que mai hauria votat una llista on hi ha CDC”

Filòloga i mestra de llengua catalana i literatura ja jubilada, Maria Rosa Caballé és l’actual presidenta de la secció local d’Òmnium Cultural, entitat que actualment té 1.280 socis. Va assumir aquest càrrec el 2011, amb moltes ganes, diu, de servir al país: “Ens fa falta tenir una societat civil organitzada, que és la que ha de pressionar els polítics perquè facin coses”. La seva primera vinculació amb Òmnium es remunta als anys 70. Aleshores compaginava la seva activitat professional, la de mestra al Sagrat Cor del carrer de la Diputació de Barcelona, amb unes classes de llengua catalana que pagava Òmnium. A Sant Cugat es va vincular amb l’entitat organitzant l’actual Premi Pere Ferrer de Narrativa Històrica Breu.

 

Com es presenten aquests pròxims dies? 

Durs perquè hi ha moltes coses a fer, però amb molta il·lusió. Si el 27 de setembre volem treure un bon resultat, perquè jo de les enquestes no em refio mai, hem de fer encara molta feina. 

 

És diferent aquesta Diada de les dels darrers anys?

Les últimes diades han estat molt reivindicatives. És veritat que cada vegada diem que aquella serà l’última en què ens manifestarem. Però és que aquesta és definitiva i necessitem que la Diada torni a ser un èxit. 

 

Fins a quin punt l’èxit de la Diada pot condicionar el 27-S?

Per a mi serà clau. L’èxit de la Diada és imprescindible. No s’hi val allò que com ara ja votarem el 27 de setembre, no cal que hi anem. Cal anar-hi per demostrar la nostre força. Jo des d’aquí faig una crida a tots els que han anat les altres vegades perquè no es quedin a casa. Si no ho fem nosaltres pel nostre país, qui ho farà?

 

La Diada s’ha convertit també en una imatge gràfica molt potent. 

Una imatge festiva, perquè encara que és un dia de remembrança i de record a les víctimes del 1714, les últimes manifestacions sempre s’han fet amb un somriure a la boca. Però és clar, volem que sobretot a Europa, i també a fora d’Europa, s’hi fixin i vegin que el que vol el poble és votar i decidir per ell mateix.

 

Aquest dijous, 10 de setembre, organitzen la Marxa de Torxes. Per què es fa aquesta marxa?

Fa molts anys que a diferents pobles es fa una marxa de torxes en memòria de les víctimes de 1714, tot i que no a tot arreu es fa igual. Pensem que ens havíem de sumar a aquesta marxa. És una marxa que farem de manera silenciosa, en record a les víctimes de la Guerra de Successió, i potser també en record de tots aquells que fins ara han donat la seva vida per tenir un país lliure.

 

Concretament, en què consistirà?

Ens concentrarem a la plaça de Lluís Millet i allà es repartiran les torxes, en tenim 200. No perquè ens pensem que hi haurà 200 persones, perquè jo n’espero 2.000! Mentre encenguem les torxes, actuaran els Bastoners de Sant Cugat. I un cop tinguem les torxes enceses, amb el lema de “Mai més cap derrota”, anirem pel carrer de Valldoreix, de Santa Maria i fins als Quatre Cantons i pujarem per Rius i Taulet fins a la plaça de Rafael Casanova. Allà, Josep Maria Figueras llegirà un manifest.

 

Junts pel Sí és la candidatura que volia Òmnium?

Abans que res cal aclarir que Òmnium dóna suport a Junts pel Sí i a la CUP. Dóna suport a tots els partits que defensen la independència. Si és la candidatura que volíem? Nosaltres vam defensar en un principi una candidatura només de les entitats, però és gairebé impossible això. La política l’han de fer els polítics. El que està clar és que si no ens uníem no hauríem arribat on hem arribat i on pensem que podem arribar. I penso que un dels grans èxits de la candidatura és que Raül Romeva hi estigui al capdavant.

 

Per què ho diu?

Pel seu coneixement d’Europa i del país, per la seva trajectòria política. Jo crec que és una persona que cau bé a tothom. És dels parlamentaris europeus que més ha treballat. 

 

Lamenten que la CUP no estigui a la candidatura?

Jo entenc la seva postura. Hi ha gent de la CUP que no hauria votat mai una llista amb gent de CDC o amb el senyor Mas.

 

Creu que a part de Junts pel Sí i la CUP algú més s’asseuria a una taula de negociació?

Jo crec que s’asseuran partits que no han estat per la independència però que tampoc en són contraris, i que són demòcrates. Catalunya Sí que es Pot, per exemple. I el PSC, si té un mínim de dignitat, s’hi ha d’asseure també. 

 

Amb quin percentatge de vots és suficient per tirar endavant la independència?

A veure, nosaltres volíem fer un referèndum, i un referèndum amb un 50% es guanya. Això no és un referèndum, és una votació que fem per elegir uns diputats, uns parlamentaris. I al parlament guanya la majoria. Si tenim el 50% dels vots, fantàstic; però si no els tenim, però tenim la majoria absoluta... Les regles del joc són les regles del joc, el que no podem fer és canviar-les ara!

 

La societat catalana està preparada per la independència?

Jo crec que la societat és molt madura, tant els que estan a favor com els que estan en contra. Perquè jo respecto aquells que se senten espanyols i volen seguir sent-ho. De fet, ningú els pot treure la nacionalitat espanyola! Catalunya no vol posar fronteres perquè no n’hi ha de fronteres a l’Europa actual.

 

La llengua és una arma política?

Des de Madrid sí que l’han convertit en una arma política i han fet creure que aquí no deixem parlar el castellà. La gent que arriba aquí es pensa que no podrà parlar el castellà. Quanta gent, quan algú li parla en castellà, o pel color de la pell, o segons com el veu, els parlen en castellà? Aquí els que tenim problemes són els que volem parlar sempre en català. 

 

Òmnium sempre ha estat una entitat de caràcter cultural. Com justifica que s’hagi involucrat tant en política?

S’hi ha bolcat sobretot des del 2010, amb la sentència del Tribunal Constitucional. Allà vam veure que no hi havia sortida. Recordo que a la manifestació del 2010, que la va convocar Òmnium, la gent deia “volem uns polítics que ens deixin avançar”. En aquest moment és quan Òmnium fa el tomb. Hi va haver uns moments també de dubte, perquè pensàvem que hi hauria socis que no ho veurien bé. Però el que ha passat és que per cada cinc socis que es donaven de baixa, vint es donaven d’alta.