Coscubiela: "El camí d'una independència unilateral exprés era un suïcidi polític"

Joan Coscubiela, exparlamentari de Catalunya Sí que es Pot al Parlament de Catalunya i exsegon secretari del sindicat Comissions Obreres a Catalunya, ha publicat el llibre Empantanados. Una alternativa federal al sóviet carlista, on revisa la situació del procés independentista i el seu paper com a parlamentari del grup que integrava Podemos a Catalunya.

Arran de la seva presentació, aquest dimarts 17, a l'Espai Comú, el TOT ha pogut entrevistar Coscubiela sobre la situació política a Catalunya i el paper que en va tenir ell i la confluència de la que formava part.

El seu llibre parla dels fets que estan passant al voltant del procés independentista en l'actualitat. Quina és la seva síntesi?

El fonamental és que hem arribat a una situació d'empantanament. Estem empantanats. Vaig entregar el manuscrit el dia 21 de desembre. Pensava que quan estigués publicat igual la vida hauria desmentit el títol d''Empantanados'. Malauradament, no l'ha desmentit sinó que l'ha confirmat, i avui encara estem més empantanats que el dia que va sortir el llibre.

Quins mecanismes del Parlament de Catalunya es van vulnerar a la votació del passat 7 de setembre de 2017 per votar la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República Catalana?

Jo crec que quasi la pregunta és "Quins valors democràtics no es van vulnerar?", perquè recordo que va saltar pels aires l'Estatut d'Autonomia de Catalunya amb l'incompliment dels dos acords del Consell de Garanties Estatutàries, que és un òrgan propi. També va saltar pels aires el mateix reglament del Parlament. I això des del punt de vista de la legalitat catalana: des del punt de vista de la legalitat espanyola van saltar pels aires totes les sentències que s'havien dictat ja al Tribunal Constitucional. I al meu entendre, el més important de tot és que va saltar pels aires l'element bàsic de la democràcia, que no és només la decisió de la majoria sinó el respecte als drets de les minories.

Va ser una qüestió controvertida per titllar d'antidemocràtica aquesta situació...

El més fotut d'allò és que va posar de manifest el principal problema que després ha tingut el procés, perquè és intentar fer una cosa contra la meitat de la ciutadania de Catalunya, contra els poders de l'Estat i amb uns fonaments democràtics absolutament corcats. Però clar, és que d'allà surt el que suposadament és la legitimació per convocar el referèndum del dia 1 d'octubre, i a continuació per fer la Declaració Unilateral d'Independència... És a dir que podríem dir que el drama va començar allà.

Per tant la perspectiva no ha canviat massa, tot i els fets que s'han anat produint en els mesos posteriors...

El que s'ha anat produint és que, si allò va ser un greu problema de deteriorament democràtic, després va venir el dia 20 de setembre amb les detencions d'alguns alts càrrecs de la Generalitat, després el dia 1 d'octubre amb l'actuació de les forces de seguretat, que van actuar com un "matarife" des d'aquest punt de vista... A partir d'aquell moment es van desencadenar una quantitat de despropòsits amb una dinàmica que jo havia advertit algunes vegades que es podia produir, que és la dinàmica acció-reacció, que el que fa és legitimar un bloc segons el que ha fet l'altre. Llavors entrem en aquesta dinàmica que amb algun moment semblava, el dia 10 d'octubre primer i 26 d'octubre després, que es podria reconduir a través de la convocatòria d'eleccions autonòmiques, però que al final també va saltar pels aires.

"Jo, com a jurista, sé que la rebel·lió no s'aguanta per cap costat i la presó preventiva molt menys"

En aquell moment el seu grup volia una sortida consensuada per fer un referèndum d'independència sense trencar la legalitat.

Amb el caràcter absolutament autoritari i tancat del govern Rajoy i de l'estat espanyol era molt difícil, però el que sobretot en aquell moment nosaltres estàvem plantejant és que era un suïcidi polític i social ficar-se en el camí que s'havia promès a la gent que era viable, que era el camí d'una Independència unilateral exprés i "low-cost". Era massa paradisíac per a ser veritat i s'ha demostrat que era mentida. Ara ja s'ha reconegut que es va enganyar a la gent. Passen coses totes tan ràpides que unes tapen les altres, immediatament. Però clar, que el dia 27 d'octubre la Secretària Primera del Parlament fes constar a l'acta de la mesa que aquella proposta de Declaració Unilateral d'Independència que es presentava a votació no tenia cap efecte jurídic, i al mateix moment hi hagués 300 alcaldes dins el Parlament declarant la Independència, i fora als carrers la gent estigués convençuda que a la plaça de Sant Jaume es baixaria la bandera espanyola i es posaria la independentista... Això va ser una estafa a la ciutadania i, especialment a les bases independentistes. Se les estava enganyant, perquè se'ls hi estava dient una cosa dins de la Mesa del Parlament i una altra fora al mateix moment. Una estafa política de tot ordre.

Arran les intervencions judicials que hi ha hagut en aquests últims mesos a l'àmbit polític, quina estratègia es podria haver presentat com a consens?

En el moment en el qual Rajoy decideix renunciar a la política i delegar les seves responsabilitats en els tribunals, i en el moment en què l'independentisme decideix tirar pel dret unilateralment, saltant-se totes les lleis i tot, es produeix una cosa molt semblant a la que ha passat aquest hivern al nostre país: com si una massa de fred siberià es trobés amb una massa d'aire humit de l'Atlàntic, xoquen i això produeix una nevada brutal. Jo m'he pronunciat clarament en contra de la situació: crec que la rebel·lió no s'aguanta per cap costat. Jo, com a jurista, sé que la rebel·lió no s'aguanta per cap costat i la presó preventiva molt menys. Aleshores, això encara ha fet radicalitzar encara més el conflicte i dificultar més una sortida mínimament acceptable. Mentre hi hagi gent a la presó serà molt difícil poder reconduir la situació.

Quina perspectiva es pot extreure d'una possibilitat d'avançar quan s'està criminalitzant els CDR i gent fora de l'àmbit de la política?

Ara ja s'ha judicialitzat tot. Perquè aleshores la resposta política de les forces independentistes es la de querella per prevaricació del magistrat Llarena, i la resposta del govern és que, si la fan, hi ha una querella per malversació de recursos públics. És com si de cop i volta tothom hagués renunciat a l'exercici de la política i hagués decidit que siguin els tribunals els que decideixin. Això és una barbaritat perquè els tribunals tenen una lògica i uns tempos que són diferents dels de la política. I molt em temo que en aquests moments s'ha convertit en un dels obstacles i un dels grans factors d'empantanament.

Creu que tindrà alguna incidència les crides que alguns eurodiputats han dut a terme perquè s'alliberin els presos polítics?

Tot incideix, sens dubte, i això és positiu, però una cosa és que incideixi i l'altra és que sigui determinant. Jo crec que Europa ja ha posat de manifest que no està disposada a implicar-se massa amb la solució.